Silenci, treball i sort (Sobre l’Ingrés Mínim Vital)
Joan de l’Alcàzar El València CF va tindre fa alguns anys un entrenador argentí, home seriós i discret, anomenat Héctor Cúper. Tenia un lema personal que aplicava a la seua professió i procurava…
L’impost de successions, un tema debatut
Sal·lus Herrero i Gomar El 16 de maig proppassat, Jordi Muñoz, escrivia un article molt interessat sobre l’afer de l’impost de successions. En part responia a un debat que es va iniciar a…
Estupor i irritació entre la ciudadania progovernamental
Joan de l’Alcàzar No és fàcil qualificar l’episodi viscut aquesta setmana a propòsit del document signat pels portaveus parlamentaris de PSOE, Unides Podem i EH Bildu. Desqualificar-lo, si. S’han pogut llegir i escoltar…
La lucidesa de Manuel Borja-Villel
Sal·lus Hrrero i Gomar El 29 de març d’enguany, al diari Ara, hi havia una entrevista d’Antoni Bassas, a Manuel Borja-Villel, director del Museu Reina Sofia de Madrid. El primer que em va…
Els aplaudimens de les vuit
Joan de l’Alcàzar Una mobilització tan ampliamente com la que ha aconseguit que milers de persones hagen estat seixanta sis dies compareixent als balcons a una mateixa hora no pot allargar-se indefinidament. Qualsevol…
La generació valenciana dels seixanta (i 3)
Sal·lus Herrero i Gomar Escriure sempre és arriscat, perquè és possible errar, com en la vida, només qui viu i escriu s’equivoca; la part negativa és que pots ésser escrutat maliciosament, amb interpretacions…
El PP com a problema. Un partit perdut i sense lideratge
Joan de l’Alcàzar Els esdeveniments d’aquesta mateixa setmana han estat durs d’encaixar per al Partit Popular, dirigit per la parella Casado-Aznar. La sessió en la que el Govern de Pedro Sánchez va revalidar…
Pau Viciano: la vigència del pensament fusterià
Sal·lus Herrero i Gomar Per tot el que exposava a l’article anterior, té molt de valor i sentit el llibre de Pau Viciano, Per què Fuster tenia raó? (edicions 3i4, València, 2017), amb una…
La insòlita actualitat de Joan Fuster
Sal·lus Herrero i Gomar Recorde una crònica, a principis del segle XXI, no sé si d’un periodista del Levante-El Mercantil Valenciano, o d’altres d’El País o de La Vanguardia, en algun dossier per…
La malenconia del lector
Gustau Muñoz El neguit és inevitable. Les seduccions de les lectures possibles són gairebé il·limitades. Tens els prestatges plens de llibres d’un gran interès, i no els pots llegir. Han passat els anys,…
