Comissari Torrente en Antifrau
Francesc Viadel “Considera’m com un caporal del teu Cuerpo Nacional” li diu Daniel De Alfonso al ministre Jorge Fernández Díaz mentre conspira a cor que vols contra els mateixos partits polítics que van confiar amb ell per a…
L’esport com a instrument de poder de l’espanyolisme
Jordi Garcia En el següent article em propose explicar el paper que juga l’esport per a enfortir el sentiment de pertinença dels individus als estats que els dominen, i ho faré partint d’exemples…
Enguany, poques vacances: una lectura en clau valenciana del 26 J
Gustau Muñoz Les eleccions del 26 de juny han aclarit una mica el panorama, però encara no del tot. Resta en l’aire la formació, incerta, d’un nou govern encapçalat per Rajoy que, d’altra banda,…
La Ribera del Xúquer: una visió global
Josep Sorribes L’acurada descripció de la Ribera que fa Cavanilles (Riberas del Júcar y tierras de Arroz, tom. I pgs. 170-212) deixa ben a les clares les característiques geomorfològiques, econòmiques i paisatgístiques de…
Ara
Rafa Gomar En algun lloc havia dit que som una cultura sense societat i que estic convençut que, de moment, la literatura en llengua catalana, —parle concretament del cas valencià— té escasses…
Europa, malgrat tot
Gustau Muñoz Aquesta setmana és important, políticament parlant. Cap a mitjan setmana sabrem si el Brexit ha triomfat o no. I cap al final sabrem com es resol finalment la crisi política de…
València sic transit, la novel·la i l’historiador.
Joan del Alcàzar La darrera novel·la de Francesc Bayarri ha tingut una acollida espectacular. Està presentant-se arreu país, amb una magnífica evolució quant a les vendes i, a més a més, està rebent…
Contra les entelèquies i tota la resta. A propòsit de ‘Valencians sense ADN’, de Ferran Garcia-Oliver
Vicent Olaso. Un bon dia, tafanejant pel Facebook, vaig topar amb un vídeo on una suposada investigadora assegurava que les seues recerques la conduïen a assenyalar la llengua ibera com…
Al salvatge oest
Joan B. Culla Potser vostès, amables lectors, no ho sàpiguen o, pitjor encara, es resisteixin frívolament a admetre-ho. Però vivim —em refereixo als catalans en general i als barcelonins de manera particular— a…
L’Horta i l’Albufera
Josep Sorribes De forma prèvia a parlar de les ciutats escollides, Néstor i jo acordarem fer-ne abans uns comentaris (de vegades breus, de vegades no tant) sobre el context, siga aquest comarcal o…
