Sal·lus Herrero i Gomar
Seguint el solc obert per Vicent Torrent, en l’article publicat el 15 d’abril a eldiario.es, li envie aquesta Carta. Prou sabem que no la llegirà, ni l’entendrà, cas de llegir-la, ni ens respectarà, perquè per a vosté, nosaltres els valencians, catalanoparlants, som una nosa, som els seus enemics declarats… Però és igual, “Ens odien, i això, no té cap importància, però ens fan odiar i això sí que en té” i és molt greu, per a nosaltres, perquè és una pèrdua de temps i d’energies, com va dir, si fa no fa, Joan Fuster.
Nosaltres hem de fer (i anar fent, sense descans!) la nostra faena davant de les destrosses, les agressions i els reiterats intents d’incendiar-ho i de cremar-ho tot, tal com el seu Govern ha fet, pas a pas, des dels inicis d’aquesta legislatura:
En només uns quants mesos ha suprimit o ha anunciat la supressió de l’Oficina Antifrau contra la corrupció, segurament per poder tornar a robar els diners públics a mans plenes, sense vigilància ni controls dissuasius, com es va fer en temps dels Governs del PP de Zaplana, Olivas, Camps i Alberto Fabra. (Aquest darrer va ser el qui va tancar Canal 9 i el seu partit l’ha recompensat en ficar-lo de diputat per Castelló al parlament de Madrid.) Ha retallat els diners i les plantilles de les Escoles Oficials d’Idiomes al País Valencià amb un menyspreu per l’ensenyament de llengües i l’ampliació del coneixement i la cultura. Han reduit la plantilla de bombers enmig d’uns incendis que destrueixen ecosistemes vitals, perquè vosté ha signat un acord de Govern amb els de Vox -que neguen la gravetat de les alteracions climàtiques causades per les enormes crisis ecològiques que posen en risc la supervivència de les societats humans. Han fet una llei contra la memòria històrica, anomenada de la «Concòrdia», que a París és el nom d’una plaça molt gran, però a València és un carrer estret i molt curt, a prop del palau de la Generalitat, estret i curt com les llums i el tarannà dels que han embastat aquesta llei de la «Concòrdia» (en realitat, de la Discòrdia) per a imposar algunes de les tesis o arguments de la dictadura, sense cap veritat, ni justícia ni reparació, amb sarcasme i vexació a les víctimes del franquisme, en equiparar els colpistes assassins a les víctimes del colp d’estat militar assassinats en la guerra o en la dictadura nacional espanyola, per tal de blanquejar-la. Vosté, des del faristol de les Corts Valencianes condemna -verbalment- la dictadura, però, en part la reprodueix en els fets, pactes i lleis que acorda amb els hereus ideològics del franquisme. Han renunciat als avantatges fiscals per al País Valencià perquè ho havien negociat els partits catalans amb el Govern de l‘estat, pel pur anticatalanisme que professen, tot i que ens cause tot un seguit de greuges financers i espoliació fiscal greu i empobridora. Han començat les reprivatitzacions en sanitat, a precaritzar l’ensenyament públic, a prioritzar les escoles privades i privatitzar els serveis socials, encara insuficients, han estimulat els atacs, la crispació i les agressions contra el valencià, per tractar de suprimir-lo, en mostrar-se contraris a la promoció de la nostra llengua oficial distinta al castellà, que proclama Constitució espanyola, que la patrimonialitzen, com a «seua» i se la passen per l’entrecuix quan el que diu és contrari a la seua ideologia profundament antivalenciana. Han tancat també l’Oficina dels Drets Lingüístics i pretenen que la gent valencianoparlant deixem d’expressar-nos en valencià, el nostre català, per tal d’imposar, més encara!, el castellà… Controlen i tracten de castellanitzar els mitjans de comunicació com À Punt perquè no estimen gens la llengua pròpia d’aquest País complet i sencer. Per això, des del PP, Vox i Ciudadanos, es van posicionar en contra de l’ús del català-valencià, gallec i euscar al Congrés dels Diputats de Madrid; els darrers mesos, vostés han augmentat el volum de violència contra el valencià-català, també perquè des del PP-Vox, antidemocràticament, no reconeixen la legitimitat del Govern de l’estat, ni tampoc els acords entre el PSOE, Sumar, Podem i els sobiranistes bascos, catalans i valencians, cosa que augmenta l’exaltació i les agressions dels grups nazis i feixistes a tot arreu de l’estat, subvencionen la Fundació Toro de Lídia de Madrid, corregudes de bous i entitats secessionistes antivalencianes sense cap solvència lingüística, mentre retiren totes les subvencions a entitats lligades a escriptors (Joan Fuster, Carles Salvador, Vicent Andrés Estellés, Enric Valor, Salvador Giner…) que han fet música, art i han escrit en la llengua i la cultura pròpia del País Valencià, amb una llarga llista de desgavells i despropòsits impropis d’un Govern democràtic que hauria d’avançar en més drets, seguretat, llibertats, protecció ecològica, lingüística, cultura i redistribució social.
Per si vosté no ho sap, la Generalitat Valenciana que presideix és (o hauria de ser), institucionalment, germana de la Generalitat de Catalunya, del Consell Balear i del Govern d’Andorra (perquè parlem, exactament, la mateixa llengua i cultura. S’haurien de coordinar, des de l’Institut Ramon Llull i totes les instàncies autonòmiques, estatals i internacionals per defensar les llengües i les cultures catalanes (que inclou la valenciana), cas contrari caldria denunciar-lo al Tribunal Constitucional, els tribunals de justícia europeus i als organismes regionals de la UE i a la Unesco per tractar d’aturar els intents sistemàtics de residualitzar, esquarterar, dividir i extingir el valencià, el català de tot el nostre domini lingüístic.
Per al seu coneixement, potser no se’n recorde, el Consell Valencià de Cultura, no fa tants anys, va aprovar, en un document oficial, de caire institucional, una mica ‘envitricollat’ (després de moltes reunions, primer entre els presidents de les Generalitats, d’aleshores, els Molt Honorables presidents Eduardo Zaplana i Jordi Pujol i després de molts dinars, sopars i reunions dels propis consellers del Consell Valencià de Cultura, amb cost econòmic inclós), on, al remat, es reconeixia la unitat de la llengua catalana, que es parla als països que formaven part de la Corona catalano-aragonesa. Els antics membres de Lo Rat Penat i la RACV, encapçalats pel poeta de Carlet, Xavier Casp i altres, als anys noranta del segle passat, acceptaren tornar a reconèixer la unitat de la llengua catalana, que havien defensat i després negat, i a finals del segle XX signaven la ‘pau lingüística’ davant el ‘secessionisme’ que havien mantingut durant uns anys, a canvi de subvencions de les autoritats franquistes, en la fase terminal de la dictadura i de la dreta «valenciana» durant la «transició» i després, és a dir, tornaven a admetre que el valencià és una variant del català, més clar encara, el valencià és, junt a la parla de Lleida i de les Terres d’Ebre, el català occidental, igual com l’any 1975 va declarar la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola i la Reial Acadèmia d’Història, amb les signatures de Dámaso Alonso, Jesús Pabón, Miguel Delibes, Camilo José Cela, Vicente Alexandre i el cardenal valencià de Borriana, Vicente Enrique Tarancón, entre d’altres, que declarava que no li cabia en el cap que s’ataqués, des d’una enorme ignorància i incultura, del tot antivalenciana, la unitat de la llengua i la cultura catalana…. Com va explicar en un article magnífic -“Jo estic amb l’arquebisbe Benavent”- Josep Miquel Bausset, fill del «darrer maulet», Josep Lluís Bausset, de Paiporta i L’Alcúdia, un gran defensor (pare i fill) de la gent del País Valencià i de la llengua i la cultura catalana íntegra I integradora.
Des de totes les enciclopèdies, diccionaris i departament de llengües romàniques de les universitats del món, solvents i competents, mai s’ha dubtat d’aquest fet de la unitat de la llengua i la cultura catalana (valencià-català), inclús els tribunals de justícia espanyola, amb més de cinquanta sentències, han dictaminat a favor de la unitat de la llengua, el valencià és català occidental, que pertany a la mateixa llengua que el català oriental. Dir el contrari és negar la validesa de la història, de les evidències empíriques i de les demostracions científiques, de la racionalitat, com negar que la Terra és redona, la llei de la gravetat o el Big-bang per tal d’afirmar prejudicis viscerals, irracionals, cínics i hipòcrites. Té nassos la cosa que des del Govern de la Generalitat Valenciana, que no saben parlar en valencià ni tal sols dir ni arrós ni Benicadell, es fomente la ignorància, l’analfabetisme i el confusionisme per tal de liquidar el nostre valencià-català… Per què no financen als Casals d’Andalusia i de Múrcia perquè defensen que l’andalús o el murcià no és llengua castellana i s’ha de descastellanitzar perquè s’aconseguesca ser llengua diferent al castellà?
Fa poc, a una entrevista a la TV3, vosté no necessitava traductor per tal d’entendre a la periodista Ariadna Oltra, quan li preguntava en el català de Barcelona i vosté li responia en el castellà de Madrid o de Múrcia; em va fer vergonya aliena, que vosté li exigira a aquesta periodista que no esmentés el nom del país dels valencians, que li exigís que digués ‘Comunidaz Valensiana’, que el propi autor de l’invent, Emilio Atard, reconeixia que havia sigut una imbecilitat, i que patrimonialita «El meu Estatut» en nom de tots els «valencianos»… estava fora de lloc, resultava molt ridícul, vist per ulls nus catalano-valencians. Potser vosté no ho sap, però, el nom de País Valencià és habitualment usat des del segle XVIII, és el nom modern del que abans es deia Regne de València, l’han fet servir il·lustrats com Maians, Benvingut Oliver (de Catarroja, creador del nom jurídic dels Països Catalans), Felip Mateu i Llopis, Emili Gómez Nadal, Primitiu Gómez Serrano, Joan Fuster, Enric Valor, Vicent Andrés Estellés, Manuel Sanchis Guarner, Vicent Salvador, Josep Iborra, Josep Sorribes, Enric Solà i Palerm (autor de Reivindiquem els Furs del País Valencià), Manel Garcia Grau, Alfons Cucó, Rafel Ninyoles, Vicent Ventura, Emili Marin, Josep Antoni Comés, Carmelina Sànchez-Cutillas, Maria Ibars, Maria Beneyto, Montserrat Roig, Maria Mercè Marçal, Caterina Albert, Aurora Bertrana, Carme Miquel, Isabel-Clara Simó, i una llarga llista d’intel·lectuals valencians o catalans… I el fan servir gent com Vicent Pitarch, Aureli Ferrando, Joan Francesc Mira, Avel·lí Flor (pare i fill), Gemma Pasqual, Núria Cadenes, Isabel Robles, Rosa Raga, Teresa Pasqual, Rosa Serrano, Mercè Viana, Pepa Guardiola, Maria Conca, Adela Costa, Roser Cabrera, Adela Gonell, Zahia Guidoum, Gustau Muñoz, Pau Viciano, Antoni Furió, Vicent Olmos, Ramon Ramon, Manuel Baixauli, Xavier Aliaga, Jaume Pérez Montaner, Vicent Soler, Carraixet, Paco Muñoz, Vicent Torrent, Hugo Mas, Moisés Pérez, Vicent Marqués, Toni Mollà, Adolf Beltran, Nèstor Novell, Eliseu Climent, Antoni Infante, Josep Guia, Vicent Martinez Sancho, Gus Epam, Manel Rodriguez-Castelló, La Gossa Sorda, però no muda, ni amputada, ni castrada… i moltíssims -milers i milers- més.
En aquella entrevista, a Els Matins de TV3, em va fer sentir vergonya aliena, pel seu capteniment, al meu parer, impropi d’una president com cal, en no respectar, en un exercici d’intolerància i mala educació, que altres facen servir el nom del nostre País (Valencià, per descomptat); va actuar com un irritat, Francisco Camps, pendent del darrer judici pel greu delicte de corrupció, en botar, com el ressort d’un moll, en sentir PV i comminar a la periodista Ariadna Oltra perquè no fes servir el nom del poble valencià més consolidat a tot arreu entre gent mitjanament il·lustrada, culta i democràtica; si us plau, vaja a l’hemeroteca i mire els diaris des del final de la dictadura franquista fins a meitat dels anys noranta i observarà que el nom de País Valencià es fa servir a tots els diaris, inclús els de dretes i espanyols, com Las Provincias, Levante-EMV, els diaris de centre com El País, òbviament a El Punt-Avui, l’Ara, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, etcètera, com també a les revistes com Saó, des de la «transició» fins ara, El Temps, Serra d’Or, Caràcters, L’Espill, Mètode, Pasajes, L’Avenç, La veu del PV, Vilaweb, Camacuc, que sabem que són tan estimades pel seu ex-matador conseller de Cultura i altres consellers censors i repressors de la nostra llengua i cultura pròpia i històrica del País Valencià i de més enllà. A totes les editorials i universitats dels Països Catalans, cada dia, es publiquen llibres amb el nom de País Valencià i Països Catalans… O és que vostés no lligen cap llibre, ni diari en català o valencià? Serà aixó!
També em va semblar impropi d’un president de la Generalitat Valenciana, anar a Catalunya per tractar, ‘descaradament’, de contribuir a la deslocalització d’empreses d’allà cap al País Valencià, amb opes hostils de manual, de molt mal gust; s’imagina que el president de la Generalitat de Catalunya, proclamés des de tots els mitjans de comunicació que vol venir al País Valencià per veure de fer el mateix que vosté va anar-hi i que es vantés de voler que es traslladen a Catalunya empreses de València o del sud del País Valencià? A la xerrada amb els empresaris de Foment del Treball vosté es va expressar, si més no, una part, en valencià, és a dir, en el català del País Valencià, i no li va caldre ni traductor, ni diccionari per a fer-se entendre… Per què només tornar a València, gent de la RACV, que van anar a llançar-li ous, pedres i tomaques a Xavier Casp, en una mostra de «gran civisme», per la signatura de l’acord del Consell Valencià de Cultura per a la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, ara des de la RACV, que és subvencionada pel seu Govern ataquen a l’arquebisbe Benavent per editar un llibret en el valencià habitual sota la normativa de l’AVL. Recordem que quan va morir el poeta de Carlet, alguns d’aquests grup d’analfabets en filologia valenciana, de la Reial Acadèmia d’incultura antivalenciana (que no solen tindre mai res escrit en valencià), van acusar a Casp de ‘catalanista’ perquè volien que es negués a qualsevol acord per a la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que acceptava, com les institucions democràtiques anteriors, des de l’autogovern preautonòmic de Josep Lluís Albinyana, les Normes de Castelló de 1932, que defensen la unitat del català i del valencià, des de fa més de noranta-dos anys, de manera ininterrompuda, a no ser durant la dictadura feixista quan el català estava perseguit i censurat… Aquesta gent, infame, li ha muntat un «Cristo gros», a l’actual arquebisbe de la diòcesi de València, perquè, en consonància amb la llengua del seu poble, ha tractat de normalitzar, tot i que molt tímidament i molt prudentment, l’ús del valencià a l’Església ‘valenciana’, per haver permés, dins de les seues competències, la traducció al valencià dels Evangelis…
(Fi de la Primera part)
