Carta oberta a Carlos Mazón (segona part)

Sal·lus Herrero i Gomar

Senyor Mazón: segur que els seus propis votants, alguns dels quals usuaris d’aquest llibre religiós -els Evangelis en valencià-  deuen pensar que vostés fan trampa i volen conflictivlitzar el valencià per tal de reduir-lo al no res, per tal d’afavorir el castellà… Si subvencionen als qui desautoritzen a l’AVL, a l’Arquebisbat i a les les associacions i entitats que tracten de promoure el valencià, ¿no haurien de tornar els diners que es van fer servir per aconseguir l’acord del Consell Valencià de Cultura i tots els anys que ha estat, per ara, funcionant aquesta AVL?  Perquè segons la “seua” lògica, ens estafen en considerar que el valencià no és català, com aquell ex-conseller Alejandro Font de Mora (que no parla mai en valencià!) que va assaltar, a peu i a cavall, l’AVL perquè no s’explicités el nom de valencià-català amenaçant en tancar-la. Una Acadèmia Valenciana de la Llengua que estatutàriament és la màxima autoritat vigent i té entre les seues funcions la defensa del valencià en tots els àmbits… Si decideixen reduir, pressionar, desautoritzar, tergiversar o tancar l’AVL, cosa que no poden fer (si no, ho farien!), molts tornarem a seguir l’autoritat de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), del departament de Filologia catalana de la Universitat de València o directament de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que sempre hem tingut en compte, perquè una part important d’aquest Institut d’Estudis Catalans està format per acadèmics de prestigi del País Valencià (Vicent Pitarch, Vicent Partal, Antoni Ferrando, etc.).

Vosté, senyor president i els seus in-competents consellers de «cultura» i «educació»  entre altres, així com la presidenta de les Corts Valencianes (una fanàtica, una sectària valencianòfoba), han decidit, el més prompte que puguen, de manera discriminatòria, eliminar tot allò que sone a llengua i cultura valenciana (o catalana), així com les assignatures que es fan en valencià-català de les comarques castellanoparlants del País Valencià, condemnant a la ignorància en la nostra llengua pròpia a la gent castellanoparlant del País Valencià… Eliminaran les assignatures que es donen en castellà de les comarques valencianoparlants o catalanoparlants? «Governen», és un dir, mal-governen, des de la més absoluta arbitrarietat, caprici i abús de poder polític, sense cap respecte per les “minories”, que són més de la meitat de la població, imposant un criteri d’odi contra el valencià-català. S’observa un intent d’excloure, arraconar, eliminar, extingir, aniquilar, la llengua pròpia, distintiva, singular, històrica, del País Valencià que ens agermana amb la resta del domini lingüístic, segons els criteris seriosos de la ciència I l’acadèmia.

Durant la «transició» i després, Josep Benet, Francesc Ferrer i Gironès, Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, entre d’altres, van criticar el genocidi lingüístic contra Catalunya i els Països Catalans i van denunciar els reiterats intents, de censurar, prohibir i legislar, fets des d’Espanya i la complicitat colonialista dels provincians, per anorrear la llengua i la cultura catalana. 

No és res de nou, vostés són temibles, sí, però pijtor fou el 1939… No els tindrem por ni ens tremolaran les cames, ens enfrontarem, democràticament, contra els seus dictats antivalencians i anticatalans. A vostés, amb el seu odi i amb una noció de «llibertat» (en realitat lliberticida i genocida) que dona el vist-i-plau a l’intent d’exterminar-nos, en trencar la convivència, els plantarem cara, resistirem, esperarem, no amb els braços plegats sinó treballant i lluitant, contra les seues propostes d’odi. I guanyarem…  La raó I la llibertat sempre guanyen. No es pensava això el 1940, però si ja el 1944…

Perquè, cada vegada, hi ha gent més informada de la realitat evident que la llengua pròpia del País Valencià és la mateixa que la de Catalunya i les Illes… Des que vàrem nàixer ens hem criat en una resiliència incessant, a prova de resistència davant dictadors, corruptes, patrons i totalitaris de tot tipus; ara, ens ha tocat un tram més costerut, res de nou sota el sol… Caldrà acoblar més energies.

Es nota i fa lleig, l’odi que ens té, perquè quan li van preguntar a TV3 per l’aigua que podria haver d’arribar, aquest estiu, de Sagunt a Catalunya, no es va estar de fer-se el «generós» i el «solidari», en mostrar-se disposat a la “col·laboració”, però, alhora, amb l’odi ancestral anticatalà que li supura, no va poder-se estalviar de ficar l’urpa dins de l’ull de la catalana gent, en afirmar que, des de Catalunya, no es va voler ser “solidaris” amb València perquè es va rebutjar el transvasament d’aigua de l’Ebre, cosa que mostra una manca d’elegància, de respecte i una gran I brutal ignorància… primer, per no saber que la gent de les Terres de l’Ebre es va oposar, amb enormes manifestacions, de «Lo riu és vida», a Amposta, Tarragona, Barcelona i València, on hi anàvem també molta valenciana gent, perquè l’Ebre necessita el cabal ecològic, el sediment de sorra per a la barrera del Delta que ature la crescuda del nivell del mar, una qüestió vital que els seus socis de (des)govern, neguen en considerar que això del canvi climàtic i la pujada del nivell del mar -que mostren les dades científiques- són faules de Les mil i una nits. A més, l’aigua de l’Ebre cap al País Valencià no era de boca, per a beure, ans per a fer negocis immobiliaris, cimentar, construir i destrossar, més encara, la costa i les muntanyes d’arreu del País Valencià, els PAI i els camps de golf… Segurament, des de la Generalitat de Catalunya, en comprovar les seues maneres, entre obsequiós, fatxenda, ufanós i superb, han triat posar dessaladores flotants i no acceptar cap vaixell d’aigua de Sagunt. Fan bé. La mala educació i la mala bava tenen un preu.

Repetesc, vosté, senyor Mazón, en mostrar-se intolerant i maleducat, en no respectar la llibertat que els altres puguen dir el nom del país dels valencians, feia el ridícul, què pensaria vostè si cada volta que fa servir, la imbecilitat («oficial», imposada des de Madrid!) aquesta de «Comunitat Valensiana», li exigírem que digués el nom del nostre País Valencià? Si vol que el respecten, no siga intolerant i respecte a la gent que durant tota la vida hem fet, fem servir i farem servir el nom de País Valencià i de Països Catalans. I els farem servir, tant si vol com si no, vosté i els «seus» socis feixistes (sí, feixistes!) en fer, nosaltres els valencians conscients de la nostra història, ús de la nostra llibertat d’expressió en la nostra llengua, cultura i tradició de segles. Si filem prim, des de la imposició de la monarquia borbònica per l’injust dret de conquesta, el 1707-1712, fins ara mateix… 

No sé si sap que durant la preautonomia, el president de la Generalitat, Josep Lluís Albinyana, el feia servir sempre, i que en l’aprovació del primer Estatut d’Autogovern es va reconèixer el nom històric del País Valencià en el preàmbul, després gent molt antivalenciana i profundament anticatalana, com el presumpte (?) corrupte Francisco Camps -amic de l’ànima del condemnat per corrupció, el Bigotes i del fill de Sachis Guarner, el metge jubilat Manolo Sanchis-Guarner Cabanilles- va tractar d’eliminar el nom del País Valencià, però, com la rosa del poema de Vicent Andrés Estellés, el nom del país dels valencians, va de boca en boca, per tot el País Valencià, Països Catalans, Estat espanyol, Europa i el món i, per descomptat, serà impossible que aconsegueixen eliminar-lo… 

Quan diem el nom de País Valencià, vosté, els del seu partit o els de la secta de Vox (el Yunque), no ens han de tapar la boca, perquè no diguem el nom del nostre País… com fan els estats totalitaris, com Turquia, quan persegueixen el poble kurd per parlar la seua llengua, esquarteren el Kurdistan entre Siria, Turquia, Iraq i Iran, com els Països Catalans, i neguen que els kurds puguen dir el nom del seu propi país; igual com tracta de fer un Govern com el seu que recorda la censura de la dictadura franquista, que vosté “diu” que condemna, però de boqueta, perquè la reprodueix amb els pactes amb els Vox. No ens callaran, defensarem el nom del nostre País, amb ungles i dents… Perquè vostés ni ningú, en realitat, no són qui per a censurar el nom del País dels valencians. Si no li agrada el nom del País que presideix, nom que diem la immensa majoria dels valencians, tape’s les orelles o dimitesca de la presidència de la Generalitat del País Valencià. Ja fa tard.

Em va «alegrar» que en ser preguntat per què havien llevat el premi Guillem Agulló, aprovat per unanimitat a les Corts Valencianes durant l’anterior legislatura del Govern del Botànic, a proposta del president de les Corts, ‘declarés’ que no era així, perquè estaven estudiant, un altre format, imagine que amb el Partit Socialista del País Valencià i Compromís, amb la possibilitat de reubicar-lo al si de la Federació de Municipis i Províncies del PV… 

No sé si va ser una proposta meditada, preparada pels seus assessors per si li preguntaven per la censura del premi Guillem Agulló, (perquè saben que a Catalunya Guillem Agulló és molt conegut i estimat per moltíssima gent, tant o més que al País Valencià), o va ser una eixida per sortir al pas, en qualsevol cas, em va agradar que reconegués que Guillem va ser assassinat pels feixistes, tot i que el Govern que vosté va formar a la Generalitat Valenciana, l’estiu passat, es composa de gent que prové, ideològicament, dels que van subjectar a Guillem i li clavaren a Montanejos una navalla al cor per defensar les idees antiracistes i sobiranistes que vostés, conjuntament, criminalitzen en atiar un odi perillós que activa aquella criminalitat fatal.

L’antifeixisme és necessari per a una consolidació democràtica, ja que com afirmava el malaguanyat filòsof català, Josep Maria Terricabras (traspassat el dimarts 16 d’abril), la democràcia no es pot donar mai per consolidada; ell estimava Catalunya i els Països Catalans amb passió i una racionalitat (influïda «wittgensteinianament»), respectuosa amb la diversitat de cultures i en la importància del coneixement i el llenguatge humà, va defensar la nostra llengua catalana com a eurodiputat al Parlament Europeu, sense aconseguir l’oficialitat per l’obstrucció que fan els partits d’extrema dreta (PP-Vox) i demanava als seus alumnes que foren «rigorosos en el pensar» i que «posaren les seues capacitats al servei dels més febles», al revés del que fan els Governs de la dreta extrema i l’extrema dreta al País Valencià, en llengua, fiscalitat, privatització dels serveis socials, educació, sanitat… 

El recordaré sempre, el «Terri», un home bo, cordial i amable, un valencià del nord honest, junt a la manifestació d’Amposta, en saludar-lo, esmentar-li el nostre amic comú, el professor de filosofia al seu mateix departament de la Universitat de Girona, el valencià Antoni Defez, i dir-li a Terricabras, que, a les eleccions europees, d’aquells anys, havia votat per ell, a Esquerra Republicana de Catalunya, i l’esperonava per aconseguir l’oficialitat del català de tots a la UE i perquè defensara també els interessos de l’agricultura, la indústria, l’ecologia, la ramaderia del País Valencià davant el tsunami de la rajola, del totxo. Vostés, senyor Mazón, que volen fer minvar encara més la nostra llengua, perquè l’odien per ser valencià-català, els importa un rave i volen imposar, «per la força bruta i dret de conquesta», el castellà o espanyol, han de saber que no ens deixarem extingir, treballarem incansablement, lluitarem sense defallir, per sobreviure, perquè no ens malmeten la nostra llengua i cultura d’arreu del domini lingüístic, direm sí a la vida (Ovidi), a tota la nostra nostra vida (i també a la dels altres, perquè el sol ix per a tots) i eixirem el 27 d’abril d’enguany als carrers de Valencià per a dir Sí, al valencià, el nostre català, Sí al País Valencià, en contra de l’extinció, de l’extermini, de l’anorreament i l’aniquilació. Contra l’arraconament que fan contra la llengua pròpia dels valencians, catalans i balears des del seu supremacisme lingüístic i nacional exterminista. 

Per últim, com deia, Manuel Sanchis Guarner, «No vos enganyeu: una llengua no mor perquè no tinga nous parlants, mor si els que la parlen deixen de parlar-la», tret del cartell d’El tio Canya d’Al Tall, d’Escola Valenciana, del col·lectiu pel valencià, L’Ullal, El Guaix, coordinadora pel valencià de l’Horta Sud, Associació Cultural El Bolitxo (Sedaví), el Moviment per la llengua i la cultura, La Gavella, La Figuera d’Alcasser, Associació El Ganxo de Benigànim, tots els que conviden tots els anys als sopars estellesians, Acció Cultural del PV, la Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural i tota la gent que, malgrat el mal govern que hem de suportar, a tot el País Valencià i arreu dels Països Catalans, treballen en defensa de l’educació, de l’educació, del teatre, de l’art, de la música, de la nostra llengua i la cultura en valencià-català, com fa des de tants anys la Societat Coral El Micalet de València, al carrer Guillem de Castro, on fa una gran tasca social i educativa, ara mateix ofegada per manca de subvencions, que li corresponen d’acord amb la llei i el treball que fan per la música, la llengua i la cultura valenciana; com cantava i concloïa, Vicent Torrent i el nostre grup Al Tall: «Tio Canya, tio Canya, no tens les claus de ta casa, posa-li un forrellat nou perquè avui tens temps encara». Contra lladres, corruptes, ignorants i antivalencians, que ataquen la nostra llengua i cultura, defensem el País Valencià dels que volen esborrar el nom i la llengua pròpia del nostre País sencer i complet. 

Vosté, senyor Mazón, va dir al principi de la legislatura que havia vingut per liquidar el País Valencià i els Països Catalans, nosaltres hem vingut al món per defensar el dret a decidir, democràticament, el futur del nostre País i les maneres de coordinar-se amb la resta dels Països Catalans per poder defensar-nos dels rapinyaires i lladrocinis… Va de bó, tot i l’enorme desigualtat d’armes i recursos… A veure qui guanya la partida de pilota! Si la majoria de valenciana i catalana gent ens ho creguem de veritat i treballem, amb serenor, conjuntament amb tot el domini lingüístic, si parlem i defensem sempre el valencià-català a tot arreu, ens refarem, revifarem i les seues pretensions de liquidació (seues I dels dels seus socis) només seran fum de botja, un curt i breu «parèntesi» en la història global per la recuperació de la nostra llengua, cultura i País. Vostès, en el fons, són uns nans. Nosaltres tenim al nostre costat -metafòricament- gegants, el Puig Campana, Bèrnia, Aitana, el Benicadell, el Montcabrer, el Penyagolosa…

Post escriptum:

Senyor Mazón, em va fer sentir molta vergonya i indignació, quan el dia que el jutge del cas de l’ex-marit de l’exvicepresidenta del Govern del PSPV-Compromís, l’ex-diputada Oltra, va concloure que no hi havia cap indici, després d’una investigació exhaustiva d’anys i de milers i milers de correus entre l’equip de la vicepresidenta i els col·laboradors i treballadors del serveis socials de les residència, declarés vosté que « encara havia de demanar-li perdó a Maite», l’adolescent -ara ja una dona- que va denunciar l’ex-marit d’Oltra per abusos sexuals, “Maite”, deia vostè.. quanta familiaritat, no? Si va ser l’ex-marit qui sembla (i sobta, encara) que va cometre els abusos, per què hauria de demanar-li perdó, la senyora Oltra? A no ser que vosté considere que va ser la vice-presidenta qui va forçar, obligar o instigar al seu ex-marit a abusar, cosa molt perversa… Si té proves i no les ha comunicat al jutge que ha tancat la instrucció, hauria de fer-ho ara mateix. Però, no hi ha cap indici ni prova en contra. Passa que vosté és molt ‘tolerant’ i ‘respectuós’ amb el seu regidor del PP d’Elx que va “fornicar”, borratxo, amb una dona sota el pas d’una imatge del Sant Crist de la Flagel·lació de la Setmana Santa a l’interior d’una església de la ciutat d’Elx i ho remet… a «l’esfera privada» (!!). Home, en una església, davant de tothom I sota un pas de la Setmana Santa?? Però en canvi no és gens respectuós amb la innocència declarada pel jutge en el cas de l’ex-marit de la vicepresidenta Oltra ni amb aquells que diuen el nom de País Valencià, en exercici efectiu de la la llibertat d’expressió -con sagrada per l’ONU i la Constitució- per esmentar el propi País Valencià, que no pot ser de la seua exclusiva propietat ni patrimoni… Molt curiós, molt indecent… i molt pervers.

Un afer del tot tenebrós, ple d’ombres (que algun dia s’esclariran, no en dubte), arxivat pel jutge. I curiosament la persona al·ludida per vostè encara ha recorregut aquest arxiu de la causa sense cap possibilitat, perquè no hi ha cas. Com, amb quins recursos, per què, instigada per qui?

Un president de la Generalitat Valenciana que arriba al poder, com un triler, amb trampes de venedor de fireta barata i amb acusacions falses (les denúncies de grups mafiosos, corruptes, feixistes i nazis vinculats a Vox, a España 2000 i als puticlubs de la tracta de dones) i es comporta d’aquesta manera tan anòmala i extravagant, sense cap respecte pels que no pensen com vosté, ni acceptant amb els dictàmens judicials, rigorosos i fefaents, i fa servir la mentida i la falsedat, no pot ser de cap manera, dignament, el president dels valencians, només dels de la secta dels censuradors de revistes en valencià-català, esborradors del nom del PV i del nom de Vicent Torrent (d’Al Tall) a l’Auditori de Torrent i dels que fan tot el que poden per aniquilar el valencià del sistema educatiu d’algunes comarques del País Valencià i imposar el maltractament contra els valencians, per sol fet de ser-ho… 

Haurem de tornar a eixir al carrer, mobilitzar-nos i organitzar-nos millor, com en els temps de Valencians pel Canvi, perquè no s’institucionalitze la mentida, les corrupteles, la hipocresia, el cinisme, la falsedat, les malvestats i el fariseisme compulsiu i sistèmic d’un ‘govern’ que vol ensorrar i deixar sense llengua, memòria, justícia, paisatges, cultura, educació, serveis socials amb cara i ulls «el meu País Valencià», com canta Pep Gimeno “Botifarra”, al que tracten de desqualificar-lo i denigrar, estúpidament, pel nom de la seua família, sense conèixer-lo ni valorar la seua immensa qualitat musical, com a cantador reputadíssim, des de les files del seu mal-govern; en mirar-lo, de manera classista i ridícula, per sobre del muscle; per desgràcia, els del seu “des-govern”, amb pretensions farcides de maldat, grolleria, brofegades i estultícia, semblen els personatges reals -no la caricatura- dels sainets del Pot de Plom de Xavi Castillo…

Comparteix aquest article