Pau Viciano
Segurament, en un minut i quaranta segons es podrien haver dit moltes coses per fomentar l’”orgull” de ser valencians. Encara que això de l’orgull i l’autoestima s’ha de contemplar, d’entrada, amb moltes reserves, pel risc de caure en una visió autocomplaent i acrítica, que pot dificultar un diagnòstic lúcid de la realitat que cal transformar. Una funció pròpia dels científics, dels intel·lectuals, de la premsa. Les instàncies crítiques són imprescindibles per a dur a terme el canvi –més enllà dels resultats electorals— que necessita el País Valencià. ¿Però és eixò el que ha de fer un vídeo promocional de la Generalitat? És cert que un discurs constructiu, amb referents positius i modern, ha d’al·ludir a la innovació i al talent, ha de donar visibilitat als valencians i valencianes que destaquen pel seu treball en els àmbits de la ciència, la cultura, l’activisme, i que fins ara han estat sistemàticament relegats.
Però en un vídeo promocional de menys de dos minuts adreçat al conjunt de la societat valenciana, les claus han de ser unes altres, han de ser comprensibles ara i ací, perquè el missatge siga efectiu. No es pot bastir un nou discurs sense partir del que la immensa majoria dels ciutadans tenen al cap. En aquest cas es tractava de fer un missatge directe i senzill, apel·lant a la emoció i als referents assumits, per tòpics que puguen semblar en un primer moment. A més, no és un discurs tan banal com podria semblar a primera vista: d’entrada, es fa molt ben fet de recordar que la lamentable situació actual té uns responsables polítics, i contraposar els projectes faraònics i buits de contingut, falsament cosmopolites, al treball del dia a dia, arrelat al país. Potser hi haja un excés de visió tradicional –socarraet inclòs–, però és una mena de peatge per difondre la idea de reconstruir el país des de sota, de tornar a rebrotar com tantes altres vegades hem fet col·lectivament.
Si aquest vídeo fos l’única tasca que està fent l’actual govern valencià, malament. Però és sols una peça més, que tracta d’incidir en un flanc dèbil que fins ara ha estat manipulat per la dreta. I de fet, ha estat la dreta de sempre i la de cara rentada, qui més s’ha emprenyat amb la iniciativa. Això vol dir alguna cosa. No hem d’oblidar que la dreta antivalenciana continua tenint l’hegemonia social i els mitjans de comunicació que donen sentit a la realitat. Potser el vídeo es podria haver fet millor, incloure –entre paella i mascletà– alguna referència, per fugissera que fos, a la llengua i la cultura pròpia. Però l’estil i el missatge no haurien de ser massa diferents, si es volia incidir en la majoria de la població. Ja ens agradaria a alguns que un dia la Generalitat de torn poguera fer un vídeo on aparega –posem per cas—Joan Fuster – dient les coses que deia . Però ara el que s’ha de demanar al govern és que, a més de fer campanyes d’imatge col·lectiva, treballe perquè la societat valenciana es vaja transformant i vaja assumint amb naturalitat aquells referents lingüístics i culturals que molts trobem a faltar.
