La biblioteca social

13183073_10209568103584744_542202243_n

Elena Navarro

Segons la UNESCO, una biblioteca és una “institució que consisteix en una col·lecció organitzada de llibres, impresos i revistes, i de tota classe de materials gràfics o audiovisuals; i dels seus respectius serveis de personal encarregat de proveir i facilitar l’accés a tals materials, segons les necessitats d’informació, recerca, cultura i esplai dels usuaris”. És a dir, una biblioteca és un centre en el qual es posa a la disposició de la societat el coneixement que aquesta genera. Però, proporcionar informació és l’única funció d’una biblioteca?
Si com Plató ja assenyalara, l’escriptura és el “fàrmac de la memòria”, els llibres – o qualsevol tipus de document – que la vehiculen són el recipient que assegura la seua conservació. Si aquest recipient es degrada, trenca o desapareix, tot el coneixement de la humanitat seria vessat i es perdria per sempre. A fi d’assegurar la conservació tant dels missatges com dels suports que els transmeten, les comunitats humanes van anar dotant-se d’institucions, eines, sistemes, etc., que els permeteren albergar, entendre i organitzar el seu patrimoni. Des que aparegueren les primeres institucions destinades a conservar el producte d’allò escrit, el desenvolupament històric de les biblioteques ha anat en paral·lel a l’evolució de les mateixes societats en les quals s’inserien.
Ara per ara, la biblioteca va molt més enllà del simple lloc en el qual s’acumulen, encara que de forma ordenada, llibres, documents, fullets, etc. La biblioteca compleix una important, quasi vital, funció social, doncs constitueix un agent democratitzador de la cultura, assegurant que l’accés a la mateixa siga realment universal. Per al qual es dota de tot un seguit de serveis imprescindibles per a poder relacionar-se amb totes les capes i grups socials: contacontes infantils, llibres en braille i lectures per a persones amb discapacitat sensorial, organització de tertúlies i activitats culturals, biblioteques per a minories ètniques, hemeroteques, accés a internet, etc.
A tots ens pot semblar que una biblioteca compleix una funció fonamental en una societat que té l’escriptura com a base de la seua comunicació, i que, per tant, la seua supervivència està assegurada. Però si realment el concepte de biblioteca s’ha mantingut al llarg dels segles ha sigut gràcies a la seua capacitat per a anar adaptant-se a les noves necessitats dels seus usuaris. Per exemple, en un moment en el qual les noves tecnologies permeten accedir a la informació que necessitem des de qualsevol lloc i en qualsevol moment, les biblioteques es doten d’ordinadors amb accés a internet a fi d’assegurar que tothom puga disposar d’accés a la xarxa.
A poc a poc sembla que anar a traure un llibre per a llegir-ho en la teua casa és l’últim en què penses quan acudeixes a la biblioteca. A poc a poc, el paper de la biblioteca va anant molt més enllà que el d’acostar la lectura a la societat. Les biblioteques són, avui dia, llocs de trobada i de debat, d’extensió cultural, llocs on formar-se, informar-se i formar. En conclusió, la biblioteca constitueix en si mateixa un valor social.
Fa uns dies comentava que no m’agrada anar a estudiar a la Biblioteca Pública de València, la Biblioteca de l’Hospital, perquè hi ha molt soroll i no puc concentrar-me bé, però, perquè deu una biblioteca romandre en silenci?

País Valencià, Segle XXI © 2019 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER