“Els estrangers tenen dret a saber que són a una terra que té una llengua pròpia”

turisme

Joan Lladonet

Aquestes paraules varen ser pronunciades per Esperança Camps, consellera de Participació, Transparència i Cultura del Govern de les Illes Balears en una entrevista al diari Ara Balears, del 26 de juliol. Esperarem drets, asseguts, ajaguts o en qualsevol posició que posin en marxa accions que puguin facilitar el fet que la població majoritària durant l’estiu  i voltants d’aquesta estació se’n puguin adonar que a les Illes Balears, l’única llengua pròpia i oficial és la llengua catalana. Diu que el Govern anterior es va encarregar de desmuntar la política lingüística existent i jo hi afegiré que no només es va limitar a fer això, sinó que va intentar destruir la llengua, això sense que ni tan sols se n’adonassin alguns i algunes dirigents del PP, que ara encara ocupen càrrecs importants i desconeixen o ho dissimulen molt bé, que el seu partit hagi fet tant de mal a la seva llengua. El PP d’aquests darrers quatre anys va crear un ambient tan hostil i desagradable per a la llengua pròpia del poble que va facilitar que les diferents empreses que treballen per al turisme i per a la població, també intentassin oblidar-se de la llengua catalana. Només vos posaré dos exemples:

Tant l’un com l’altre l’han patit persones molt properes a mi. Per tant, tenc una total certesa del fets que varen passar i que vos relataré. El primer va ocórrer quan una persona mallorquina va anar al Corte Inglés amb el desig de comprar llibres per a nins d’entre un i set anys. Per començar, quan va ser a la secció de llibres va observar que tota la superfície d’una paret estava ocupada per una secció de llibres infantils i juvenils, amb indicació de l’edat a la qual pertanyien els llibres per a infants. Aquesta secció per a infants i adolescents podria ocupar uns 30 metres quadrats de la paret. Aquesta persona s’hi va acostar i va cercar els llibres de l’edat corresponent, els cercava en català, i no en va trobar ni un. Se’n va anar a la dependenta que es trobava darrere un taulell i que es dedicava a empaquetar i cobrar els llibres escollits i li va demanar on eren els llibres per a infants en català. I la dependenta amb cara de pomes agres (devia voler que li parlassin en espanyol) li va dir que estaven darrera una columna determinada. Així que hi va anar i va veure que rere aquesta columna i ocupant uns dos metres quadrats hi havia llibres mesclats en català, n’hi havia d’adults, d’adolescents i de nins, tots junts. D’infantil no n’hi hauria més de dues dotzenes, i a més quasi la meitat eren en espanyol. Així que en el Corte Inglés no tenen cap respecte per als llibres en català i tant si hi van persones d’aquí com si n’hi van de Valladolid no se n’adonaran que tenim una gran existència de llibres en català, però que estan ben amagats al públic. Quan m’ho va contar, li vaig indicar que en una propera vegada anàs a una llibreria determinada on trobaria tots els llibres que voldria en llengua catalana.

El segon cas me’l va contar una altra persona mallorquina que va anar a visitar les coves del Drach. Es va estranyar molt, quan una vegada dins i a un lloc on podria haver-hi dues-centes persones de diferents nacionalitats, una espècie de guia els va fer una explicació perquè després poguessin aprofitar millor la visita. Aquesta persona, que tenia un accent marcadament mallorquí, va parlar en cinc o sis idiomes. Recorda que ho va fer en espanyol, anglès, alemany, italià, francès i no recorda si en alguna més. Però el que sí sap és que no ho va fer en català, ni en dialecte mallorquí. La persona que m’ho contava va trobar una ofensa que no es respectàs la llengua dels mallorquins, quan podria ocórrer que alguna de les llengües que va usar no tengués cap assistent a la visita. La persona en qüestió (que va pensar en allò de “de fora vindran que de casa ens trauran”) no va demanar el full de reclamacions, sinó que va protestar en un full de suggeriments on va deixar constància de l’endemesa.

El PP que va governar aquí, va fer una llei per evitar que la comunitat educativa fes ús de la llibertat d’expressió i multava els que posaven llaços quadribarrats, que indicaven que es defensava la llengua catalana i ara el PP que governa a Espanya ha aconseguit que la UEFA multi el Barça perquè molts assistents varen dur quadribarrades estelades a un partit de futbol. Què tenen al cap aquesta genteta? Només pensen en eliminar la llibertat d’expressió, quan el que veuen no els agrada. Així que Esperança Camps i el nou Govern tenen molta tasca senyalada per endavant.

 

Publicat a dBalears.cat (28 de juliol de 2915)

País Valencià, Segle XXI © 2020 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER