Quan els valencians feien les Amèriques

vals a ny

Juli Capilla

Els valencians del segle xx van emigrar, fonamentalment, a Algèria, Argentina, França, Alemanya i als Estats Units. Material fotogràfic de Joaquim Espinós (Onada Edicions, 2015) conta, precisament, la història de tres joves valencians que s’embarquen rumb a Nova York l’any 1918. No ho fan per gust, clar, sinó impel·lits per la manca d’oportunitats que es respirava a les zones rurals, amb una agricultura que no donava per a viure i que, a més, havia estat afectada per la plaga de la fil·loxera, que va delmar la vinya de tot el país. És la realitat històrica que va espentar aproximadament 15.000 valencians –procedents majoritàriament de la Marina i la Safor, però també de l’Alcoià, el Comtat, la Vall d’Albaida, la Ribera, etc.– a marxar cap a Amèrica durant les dues primeres dècades del segle passat. Amb aquest referent històric i uns quants materials estrets directament d’aquella realitat amarga –un parell de fotografies, els testimonis recopilats i els estudis llegits sobre el tema– l’escriptor de Benilloba Joaquim Espinós ha confeccionat una novel·la d’un realisme pur que ens transporta amb una gran fidelitat i versemblança a la peripècia d’aquells valencians intrèpids que es van aventurar en un país del qual ignoraven per complet l’idioma i els costums.

Nova York va ser un xoc per a ells i un doll d’oportunitats inimaginables, com mai havien somiat; però també un patiment, ja que les condicions laborals tampoc no eren per ballar amb un peu perquè, com sol passar, els de fora havien de bregar amb les feines més desagradables, com ara la que desenvolupen els protagonistes de Material fotogràfic per un temps, asfaltant carreteres. D’altra banda, Amèrica estava tan avançada en comparació a València que qualsevol detall de la vida diària, com ara el fet que tingueren calefacció a casa o aigua que rajava directament de l’aixeta, els meravellava. Tot això ho reflecteix amb mestria i sense estridències Ximo Espinós a la novel·la. Hi ha, per tant, el valor testimonial i històric, però també un estil natural que fa que llisquem amb fluïdesa per la història. Una història amb una trama bàsicament lineal, tret d’algun petit salt temporal, que ens depara, no obstant, un desenllaç encertat, i amb una descripció psicològica dels personatges principals –Ramon, Manel i Héctor– molt adequada. És interessant, en aquest sentit, la manera com viuen cadascun d’ells la seua particular i irrepetible aventura americana, la qual cosa respon, en gran mesura, a la seua personalitat i circumstàncies biogràfiques, com sol passar en la vida real. I també cal subratllar el contrast que l’autor constata a la novel·la entre un país molt més avançat i obert, com era els Estats Units en aquell moment, i la vida anquilosada d’Espanya de primeries del segle passat.

Material fotogràfic és la història novel·lada en clau de ficció de tres valencians que emigren als Estats Units a principis del segle xx. Una història que guanya en intensitat i complexitat a mesura que avancem en la trama. Una realitat històrica no massa coneguda que ara comencem a recuperar gràcies a escriptors de la talla de Joaquim Espinós i, també, a documentals sobre el tema recentment publicats, com és el cas de Del Montgó a Manhattan. Valencians a Nova York, del periodista Juli Esteve; a l’estudi de Teresa Morell, Valencians a Nova York. El cas de la Marina Alta (1912-1920), d’Edicions 96, i a exposicions com la que encara es pot visitar –fins al 24 de maig– al Museu d’Etnologia de València: “Barres i Estels. Els Valencians i els USA” (vegeu “Posdata”, del Levante-EMV, núm. 880). Estic segur que en un futur ben pròxim el tema ens ha de donar més sorpreses agradables; des del punt de vista literari, i també etnològic.

 

País Valencià, Segle XXI © 2018 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER