“El negoci de les aules”, de Moisès Pérez

Gustau Muñoz

Moisès Pérez és un periodista de raça, un periodista d’investigació que sap buscar i trobar allò que realment interessa i que està soviet amagat, encara que de vegades amagat a la manera de “La carta robada”, és a dir, a la vista. Però l’ull no ho veu, de tan evident com és.

En aquest sentit, el seu llibre El negoci de les aules (IAM) és absolutament esclaridor. Al llarg de quasi 400 pàgines desvela un dels elements escassament atesos però decisiu de la conformació de mentalitats i hàbits socials al País Valencià.

L’ensenyament privat i concertat, tan poderós i estès, que prospera al caliu del confessionalisme catòlic i de l’avidesa crematística de tots aquells que fan de l’educació un negoci. Dos factors que sovint conflueixen i son una sola cosa. Per aquestes pàgines desfilen marianistes, maristes, dominics, esclaves, la “Gran Asociación”, però també Caxton, la VIU (Planeta, malvenuda per Maria José Català), la Universitat Catòlica Sant Vicent Màrtir, el CEU San Pablo, La Universitat Europea, amb tots els vicis, fraus i tripijocs corresponents.

Una societat que no aposta amb fermesa per l’educació universal, pública, gratuïta, inclusiva, generadora de cohesió i arrelada al medi (en el nostre cas, valenciana), prepara el terreny a una constel·lació de guetos socials -distints i distants- en detriment de la ciutadania lliure, crítica i fraterna.

Aquest llibre tracta d’això, però amb tot detall, amb un volum d’informació impressionant, entrant a fons en les claus ideològiques i de negoci de l’ensenyament privat i concertat (sostingut amb fons públics). Perquè sobretot l’ensenyament privat és un negoci. Com la sanitat privada, com l’habitatge en mans de fons d’inversió i grans tenidors, un negoci que té com a objecte el cos, la vida i la ment dels ciutadans, actuals i futurs, un negoci que fa diners on no toca. On no hauria de tocar, perquè erosiona i desagrega la societat i genera malestar. En aquest sentit, el neoliberalisme desfermat conflueix amb els interessos terrenals de l’Església, i el còctel és explosiu.

País Valencià, Segle XXI © 2024 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER