Alcoi, els reptes d’una ciutat capital (i 4)

alcoi 4

Nèstor Novell

Dades actuals d’Alcoi i el seu territori

Vejam les dades de l’Alcoi d’avui situat en el seu territori. Segons el Pla d’Acció Comercial[1] a l’àrea comercial d’Alcoi resideixen 139.521 habitants en 32 municipis.  Alcoi va arribar a un màxim de població el 1981, amb 66.395 habitants i, des aleshores, ha anat decreixent. 59.675 en tenia el 2014 (el 8,8% d’estrangers). La població de les CCV-Interior va créixer molt menys que la del País Valencià. Segons un estudi de l’IEEIV,[2] les CCV-I són una mena de cinturó d’una densitat mitjana-alta al voltant de la Mariola, seguint la ruta de l’A-7: Onil-Ibi-Alcoi-Cocentaina-Muro-Albaida-Ontinyent, que es perllonga, en direcció a València, cap a Aielo de Malferit i l’Olleria”.

Població i Densitat de població 2014

L’Alcoià-Comtat 96.157 155,0
La Foia de Castalla 42.821 144,7
La Vall d’Albaida 91.205 126,4

Font . IEEIV

Els principals centres urbans de l’àrea comercial d’Alcoi són: Alcoi, Cocentaina, Banyeres de Mariola, Muro de Alcoi, Ibi y Onil. Compta amb una oferta de 2.177 punts de venda i 198.759 m2 de superfície comercial. Alcoi és la capçalera comarcal i acull el 46% de l’oferta. La ciutat es beneficia d’una població universitària de més de mil persones, una xarxa de transport urbà i interurbà que la connecta amb les altres poblacions i unes acceptables comunicacions per carretera, especialment des de les millores en la N-340, que actua com a eix vertebrador. A banda, acull el conjunt d’institucions administratives, sanitàries, culturals i educatives comarcals.

En els darrers anys s’han produït canvis estructurals importants en el comerç d’Alcoi tant des del punt de vista de la demanda com de l’oferta. La nova A-7 ha apropat la ciutat a Alacant i a València. També ha augmentat molt l’oferta comercial en format de gran superfície a Cocentaina. I a la ciutat, des de 2003, té el centre comercial Alzamora (més de 19.000 m2). Com a resultat de tots aquests canvis, el comerç al centre històric a minvat molt i s’han consolidat els eixos de l’Alameda i de Na Saurina Entença. En conjunt, l’oferta comercial d’Alcoi s’ha reduït al temps que s’ha diversificat amb nous comerços de moda i complements, cadenes sucursalistes i franquícies que la mantenen com a capçalera comercial.

El sector industrial ja anava perdent importància abans de la crisis. La crisi no ha fet més que aguditzar aquella tendència, en la línia que ha seguit el País. Si a l’estat, en el període 2008-2011, les manufactures havien perdut el 16,9% de les empreses, al País la pèrdua n’ha estat del 23,4 %.

Volum i evolució de la inversió industrial. Valors absoluts € (mitjana anual)

2004-08 2009-11 2012-13
Àrea Alcoi 14.977.595 7.901.268 2.709.627
Alcoi 5.611.880 1.451.504 632.578
Cocentaina 2.534.367 222.101 387.200
Muro 1.157.021 269.807 3.725
Banyeres 1.373.675 1.516.932 189.619
Resta d’Àrea 4.300.652 4.440.925 1.496.505

Font: Elaboració propia a partir del Registre Industrial (Conselleria d’Indústria)

Les dades de l’anuari de la Caixa[3] reflecteixen la forta incidència de la crisi. L’Índex d’Activitat Econòmica de l’àrea ha baixat, en el període 2006-20012, 14 punts mentre que al País n’ha estat de 10 punts; a Alcoi la baixada ha estat de 36 punts. La Quota de Mercat ha baixat moderadament, tant a l’àrea com a Alcoi, en 2 punts. Per últim, la renda per càpita d’Alcoi (dades de 2007) és de 8.073 euros, per sota de ciutats de grandària similar com Paterna, Cerdanyola del Vallés o Granollers.

A les CCV-I l’impacte de la crisi ha estat desigual tant sectorialment com territorial. El sector tèxtil i el joguet  han estat els més perjudicats mentre el dels plàstics i cautxú, així com els productes metàl·lics i de béns de consum, han tingut una evolució menys negativa. Per altra banda, la diversificació que han pogut aconseguir les principals ciutats. Alcoi, Ontinyent i Ibi, els ha permés tindre un empreses més resilients. Un handicap de l’àrea, és el feble nombre d’indústries de química i metal·lúrgia.

Tanmateix, la importància de l’àrea com a districte industrial queda reflectit en el fet que suposa el 6,6% del total industrial del País (el 2% Alcoi) i amb un Índex Industrial  de 136 (Ibi 130, Alcoi 109, Xixona 82, Cocentaina 74 i Ontinyent 63). A mes, tot i la davallada industrial, tots el municipis importants de l’àrea tenen un nombre d’empreses industrials sobre el total d’empreses molt per damunt a la mitjana del País (el 7,5%). Així tenim: Ibi 24%; Banyeres 29%, l’Olleria 17%, Ontinyent 12% i Alcoi 11%.

També cal considerar que encara que el nombre d’aturats s’ha duplicat, passant d’11.075 a 27.463, entre 2007 i 2013, en el sector industrial l’atur a passat de 4.244 a 8.050, una xifra important però un percentatge menor que a la construcció i als serveis. Segons l’estudi de l’IDL per a la MAC:

“Las ciudades de Alcoi, con una tasa de paro en abril de 2014 de 36% y Ontinyent con un 33% superan ampliamente la media de la C. Valenciana. Sin embargo, para toda el área, el año 2014 parece comportarse mejor en cuanto a empleo que los anteriores, habiéndose recuperado levemente en la mayoría de los municipios, en particular en Ibi y en Alcoi”.

% de contractes en indústria sobre el total de contractes comarcals (gener-nov. 2014)

L’Alcoià 36,32
La Vall d’Albaida 23,66
El Comtat 16,69
Total País Valencià 13,06

Font: Informe sobre el potencial industrial d’Ontinyent, Ibi i MAC. IDL

Alcoi. Núm. treballadors afiliats a la seguretat social per règim. Mitjana  2013

General Agrari Llar Mar Autònoms Total
9.631 69 266 0 3.461 13.427

Font: Informe sobre el potencial industrial d’Ontinyent, Ibi i MAC. IDL.

En el teixit de les CCV-I domina clarament la PIME i fins i tot la microempresa. La Foia de Castalla, té prop de 20 empreses industrials per 1.000 habitants, Alcoi en té 17,3, quan la mitjana del País és de 6,2.

Indústria d’Alcoi:

Ocupació Facturació Empreses Exporten Importen
Ind. Alimentària 551 145.950.000 24 4 2
Begudes 46 3.300.000 2 0 1
Ind. Tèxtil 1.024 120.000.000 127 35 42
Confecció 77 7.200.000 9 2 1
Cuir i calcer 3 150.000 1 0 0
Fusta i suro 63 3.450.000 11 1 1
Paper 23 1.500.000 6 1 2
Arts gràfiques i reproducció de suports 119 10.650.000 18 2 4
Ind. Química 235 29.100.000 4 3 3
Productes Farmacèutics 179 45.150.000 2 0 1
Cautxú i plàstics 186 27.450.000 11 4 4
Productes de minerals no metàl·lics 26 1.350.000 7 0 0
Mobles 23 900.000 6 0 0
Altres indústries   manufactureres 59 4.200.000 8 1 2
Reparació i instal·lació de maquinària 40 2.100.000 10 0 1
TOTAL 3.153 438.750.000 309 65 76

Font: Elaboració pròpia a partir de Informe sobre el potencial industrial de Ontinyent, Ibi y Mancomunitat Alcoià -Comtat. IDL i CAMERDATA

El sector terciari és relativament baix en tota l’àrea, només els grans nuclis Ontinyent i Alcoi en tenen un nombre elevat d’empreses. Alcoi, que actua com a capçalera, concentra la majoria de les empreses de terciari avançat de l’àrea (el 51%) i del conjunt del serveis (el 40%).

Percentatge d’empreses de serveis sobre el total d’empreses del municipi 2014.

País Valencià 39,65
Alcoi 39,93
Cocentaina 30,34
Ontinyent 36,81

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del DIRCE. INE

També cal considerar que l’àrea mostra una interessant inquietud innovadora. Entre 2004 y 2011, agrupava al 19,38% de les empreses valencianes innovadores. Alcoi en tenia, el 2011, el 5,4% .

Els professors de l’IDL que han fet l’estudi per a la MAC conclouen en una crida a la innovació, la formació, la diversificació i la cooperació territorial:

“Las comarcas industriales interiores de la Vall d’Albaida, y el Comtat-Alcoiá-Foia de Castalla, constituyen un elemento de reequilibrio territorial para el conjunto de la Comunidad Valenciana, al trascender y superar la dualidad interior-litoral. (…)  su modelo territorial, basado en pequeñas y medianas ciudades, debería ser fortalecido y preservado, (…) este tejido empresarial es vital para que el crecimiento económico se traduzca en empleo y actividad a escala local. (…) es preciso favorecer la aparición de nuevos sectores, apoyando en sus inicios el emprendimiento local. (…) tanto en el sector industrial como en el de servicios avanzados. (…) La cualificación del capital humano a todos los niveles debería ser el elemento primordial de las políticas públicas. (…) La escala municipal es insuficiente para desarrollar proyectos de suficiente entidad”.

L’estudi de Lluís Català[4] té l’atractiu de comparar Alcoi amb les altres dues ciutats històriques de la industrialització a l’Arc Mediterrani:

Indicadors de l’economia local en els nuclis originaris de la industrialització (2012)

Sabadell Terrassa Alcoi
Facturació per capita (facturació empreses / població) 16.521 21.896 10.309
Productivitat per empleat (facturació total / empleats de les empreses del municipi.) 135.748 159.063 123.293
Ocupabilitat (empleats per cada 1.000 habitants.) 122 138 84
Presència empresarial (nombre d’empreses/superfície sòl urbà 2,0 1,6 1,2
Concentració econòmica (facturació de les 5 activitats principals / facturació de totes les empreses del municipi) 50,0% 47,1% 57,0%
 

Activitats principals i pes en el total (La suma d’aquestes 5 activitats és equivalent a la concentració económica)

Venda de vehicles   (13,5%), altres serveis   (12,3%), productes consum (10,6%),   altres tipus de comerç a l’engròs (7,2%), immobles (6,3%) Altres serveis (15,7%), immobles (8,7%), productes de consum (8,7%), altres comerç a l’engròs   (7,4%), indústria química i farmacèutica (6,6%) Indústria alimentària (20,5%), indústria tèxtil, confecció, calçat (15,3%), ind. química i farmacèutica (7,3%), productes de consum (7%), transport i emmagatzem. (6,9%)
Pes de la indústria (facturació empreses industrials / facturació empreses del municipi) 19,0% 31,0% 53,0%
Pes de les societats anònimes (facturació de SA / facturació de totes les empreses del municipi) 45,8% 48,3% 28,7%
Ocupació en empreses grans (nombre d’empleats d’empreses que facturen més de 10 M€ / total d’empleats empreses) 29,2% 33,2% 19,0%
Ocupació respecte a facturació en empreses grans 0,7 0,6 0,5
Pes d’empreses històriques (empleats empreses grans/total d’empleats) / (facturació empreses grans/facturació total 2,6% 3,7% 17,2%
Ocupació en noves empreses (empleats empresa constituïda després de 2007 / total d’empleats enempreses) 14,0% 9,4% 9,3%

Font: Registre Mercantil, IDESCAT, Departament de Territori i Sostenibilitat, “El perfil de la ciutat” (elperfildelaciutat.wordpress.com) i Servei d’Estudis Ajuntament de Manresa.

El quadre mostra que la facturació per càpita no és massa elevada a Alcoi, així com tampoc la productivitat per empleat Alcoi, l’ocupabilitat, i la variació en la presència empresarial.

També s’observa que Alcoi té una economia menys diversificada en tindre una major concentració econòmica. Només la industria alimentària i la indústria tèxtil representen més del 35% de la facturació del municipi. Tot i la diversificació, Alcoi és encara molt depenent d’alguns sectors. El sectors industrial encara aporta el 50% de la facturació total.

El pes de les societats anònimes no supera a Alcoi el 30%. A més empreses que facturen més de 10 milions d’euros només són el 19%. A Alcoi les empreses importants ho són per la seua capacitat de facturació no per la capacitat de generar ocupació. El 17,2% de la facturació de les empreses alcoianes l’aconsegueixen empreses aparegudes abans de 1961.

El treball de l’IEEIV aporta les opinions dels principals agents socials de  l’àrea. Segons ells la problemàtica econòmica de l’àrea es en la manca d’accés al finançament,  l’elevat cost i insuficient subministrament energètic, i la necessitat d’un canvi tecnològic que han de liderar l’administració, les  universitats i els instituts tecnològics. Segons Ramon Soler d’ATEVAL

“No és normal que tinguem un Institut Tecnològic AITEX (Institut Tecnològic Tèxtil, part de la Xarxa d’Instituts Tecnològics del País Valencia), que siga un negoci, però no només del nostre, del tèxtil, sinó tots els altres.”

Una altra línia de requeriments de l’àrea passa per dotar de manera escaient de sòl industrial. La majoria de polígons no tenen, per exemple, fibra òptica –Alcoi ha començant ara a posar-ne-. El tema de l’accessibilitat, després de la construcció de l’A7 es centra més en el ferrocarril. La línia Alcoi-València té un traçat que limita molt el seu ús. El tema de l’AVE presenta també greus problemes especialment al corredor Mediterrani. Hèctor Torrente (IBIAE) ho resumeix així:

“El tema de l’AVE, per a mercaderies, no per a passatgers, caldria abordar-lo; per exemple, amb algun port sec. En aquest sentit, l’estació de l’AVE de Villena, que seria la que podríem tenir més a prop, és precària; la parada per a passatgers és allà, però l’accés és molt deficient, intratable, no s’hi pot accedir, és un camí de cabres. (…) No és operatiu perquè un camió vaja allà i descarregue… On ho faria? Per tant, no hi ha ferrocarril de mercaderies. Després, el port d’Alacant no està preparat per a la indústria, i això ens obliga a anar a Sagunt o a València. Però el que sí que demanem emfàticament és la qüestió energètica, ens falta energia per a les empreses. (…) En definitiva, solucionar el tema elèctric és una necessitat imperiosa. Després, fibra òptica als polígons no n’hi ha; també és una demanda, igual que el gas d’alta pressió, que tampoc n’hi ha.

Parlant d’oportunitats de futur els agents socials aposten per la innovació, la diversitat, l’adaptabilitat del producte i la col·laboració territorial. El CEEI ha apostat per l’Accelerador d’Empreses i IBIAE aprofundeix el seu conglomerat d’empreses, sense cap relació vinculant, que fan processos complementaris: “en vint minuts, sense eixir del poble o de la comarca, pots tenir des de la idea fins al producte acabat. I això és atractiu perquè vinguen inversors”. En opinió de tres representants alcoians:

Júlia Company, (Cambra de Comerç i Indústria d’Alcoi).

“Crec que la idea de l’Smart City que té en aquests moments l’Ajuntament d’Alcoi pot ser bona, perquè pot implicar la ubicació d’un tipus d’empreses que no estan presents en aquests moments a la zona i sempre que participin en el seu desenvolupament empreses alcoianes. Veurem si el costum que hi ha aquí de pensar en el passat no ho entrebanca “

Emilio Golf (Universitat Politècnica de València, Campus d’Alcoi)

La clau fonamental és que nosaltres competíem en costos; per tant, necessitàvem tenir la possibilitat de reduir-los agrupant processos. Això feia que poguérem competir en el mercat, però, lògicament, no aportàvem cap diferenciació, i has estat en el mercat, finalment, en una situació intermèdia en la qual estaves competint amb Itàlia, però no hi arribaves en diferenciació, i després competies amb la Xina, però tampoc hi podies arribar en costos. (…) Ara es pot dir que hi ha hagut un canvi des del punt de vista del que va ser la diversificació de la confecció o de la panyeria al tèxtil llar. Ara sí que hi ha moltes empreses que van tornant a la confecció, fonamentalment, també pel tema dels costos, però ara amb productes molt diferenciats, com confecció per a l’esport, de teixit tècnic en algun cas.”.

Pablo de Gracia (FEDAC) promou la iniciativa conjunta de les tres patronals de l’eix de la Mariola (COEVAL, FEDAC i IBIAE) creada el 2014:

Les fronteres provincials no tenen cap sentit. (…) . Per això hem de cooperar entre nosaltres, ajuntar-se, oblidar-se de les províncies, potenciar el nostre territori, i a partir d’aquí, crear el que ja hem creat fa poc, una Plataforma per la Reindustrialització territorial de la Foia de Castalla, la Vall d’Albaida i l’Alcoià-Comtat. Aquesta plataforma no representa cap nova estructura, però és una veu conjunta que reivindica el suport que ha de tenir una zona industrial com aquesta

La major preocupació del districte industrial Alcoià-Comtat-Vall d’Albaida és la incapacitat que mostra la seua economia de crear ocupació i, especialment en el cas d’Alcoi. Per això el CEEI pensa que:

“Necessiten un pla específic de reindustrialització i d’activació econòmica, no únicament com a mecanisme dinamitzador que es combini amb altres sinergies, sinó com una estratègia central de supervivència”.

 

Comiat i festes

M’acomiade d’Alcoi, la ciutat dels “xeus[5]” amb una referència a les festes.

La Festa, els Moros i Cristians, s’inicia amb la Glòria o diumenge de Pasqua, i es celebra del 21 al 24 d’abril. L’organisme que regula la Festa és l’Associació de sant Jordi (encara no està permesa la formació d’esquadres mixtes -homes i dones-). Les bandes de música –i cada vegada més els “boatos”- hi juguen un paper essencial. A Alcoi n’hi han tres: la Primitiva d’Alcoi (1830). La Societat Musical Nova (1848) i la Unió Musical (1907).

La vespra del sorteig de la grossa de Nadal és fa el sopar del pobre. També al Nadal és fa el tradicional teatre de titelles “el Betlem Tirisiti”, inspirat en personatges i paisatges d’Alcoi que el 2002 va estar declarat Bé Immaterial d’Interés Cultural. Però, la segona festa en importància d’Alcoi és la cavalcada de Reis. Els alcoians tenen documentat que és la més antiga del món. Des del segle XIX, el dia festiu abans de Reis es fan “les pastoretes” i “les burretes” dels ambaixadors que arrepleguen les cartes dels xiquets..

La processó de l’Encaro del diumenge de Pasqua és multitudinària, també és diu dels Xiulitets pel so que fa la gent amb les botiguetes amb aigua o “rossinyols” . Finalment, el dia de la patrona, la mare de Déu dels Lliris, es fa una romeria al magnífic paratge del Santuari de la  Font Roja.

 

 

[1] PAC. El comercio de Alcoy en su entorno territorial. Oficina PATECO. 2012

[2] Lluís Català Oltra. Els eixos industrials de l’Arc Mediterrani. Reptes i Oportunitats. Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga. 2015

 

[3] ttp://www.anuarieco.lacaixa.comunicacions.com/java/X?cgi=caixa.le_DEM.pattern&CLEAR=YES

[4] Lluís Català Oltra. Els Eixos industrials de l’Arc Mediterrani. Reptes i Oportunitats. Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga. 2015

 

[5] “Malnom que donen als alcoians els habitants de les comarques veïnes”, “Varietat del català de la ciutat d’Alcoi”

País Valencià, Segle XXI © 2017 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER