“Tempo agitato” per a les societats musicals

RdP exp Arriben bandes foto_Abulaila (2)

Laia Mas Climent

La música és un dels trets culturals més característics de la identitat valenciana. Hui en dia, les societats musicals mouen 40.000 músics, 260.000 socis i 60.000 alumnes, a més de generar més de 2.500 llocs de treball. Però aquest sector, que genera més de 60 milions d’euros de valor afegit a l’any, ha estat posat contra les cordes els darrers anys. A pesar del que representa per a la societat valenciana, la música no compta amb el suport necessari per poder sobreviure. De fet, d’ençà que començà la crisi algunes escoles d’educands han hagut de tancar les seues portes. A més, segons dades que publicava el diari Levante, en 2012 va perillar la desaparició d’un 8% de les bandes i un 39% de les escoles. Per tant, com sobreviu la música valenciana, a dia de hui posada contra les cordes?

Històricament, les societats musicals han funcionat com a centre neuràlgic de molts pobles, oferint no només música, sinó també un espai on joves i grans pogueren reunir-se i compartir inquietuds. Actualment trobem 543 societats repartides pels 542 pobles de l’autonomia -alguns amb més d’una banda i d’altres que no en tenen cap-, una xifra gens desdenyable, més encara tenint en compte que des dels seus inicis fins l’actualitat les persones que s’hi han dedicat ho han fet de manera altruista. No obstant, aquestes dades no han sigut suficients per a que les institucions li facen un racó més gran a la partida musical en els pressupostos. L’any 2010, mentre el País Basc destinava 233 euros per alumne de les escoles de música i Navarra 183 euros, el País Valencià en destinava 60. D’aquesta manera, les societats busquen una nova clàusula de funcionament que els permeta sobreviure, ja que si la cantera falla, és difícil assegurar un futur.

Tot i que el 2013 el pressupost valencià contemplava un 18,3% més que l’any anterior per al sector, és a dir, un total de 6.404.670 euros, allò cert és que l’efecte encara no s’ha notat i que continua sent insuficient -a més, cal no oblidar que al 2011 va patir una retallada de 16,33%-. Des de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) es va proposar que el pressupost fora de 15 milions i mig d’euros, però el Consell no va aprovar-ne ni la meitat. La partida més alta del total pressupostat se l’emporten les escoles de música, amb quatre milions i mig. Malgrat això, 60 euros a l’any per cada alumne és una ajuda més que insuficient. Per tal de mantenir els centres oberts, s’han hagut de buscar alternatives: o bé s’ha augmentat el preu de matriculació, fet que també fa descendir el nombre d’educands, o bé molts professors es veuen obligats a treballar a canvi de res. Més d’un terç ho fa sense cap retribució a canvi o, com a mínim, sense cotitzar. Les reduïdes subvencions a nivell local i autonòmic promouen que les societats hagen de buscar noves maneres de sobreviure, i no sempre poden fer-ho dins del marc legal. I per a més inri, l’afany recaptador del Ministeri d’Hisenda fa preveure que prompte tiraran mà al finançament d’aquestes societats, per a les quals, tenint en compte la seua dimensió al País Valencià i també la seua naturalesa voluntarista, algunes veus apunten que caldria crear una tributació especial.

Un futur incert

En la 45 assemblea de la FSMCV, celebrada en Algemesí en octubre de l’any passat, un dels temesprincipals de debat fou també el futur de les escoles. Alguns experts, com per exemple el doctor enDidàctica Musical, Remigi Morant, asseguraven que cal donar un gir a l’ensenyament en lessocietats. “A diferència dels conservatoris, les escoles de música no deuen centrar-se en formarintèrprets professionals, sinó persones cultivades amants de la música”, apuntava. Al seu entendre,no hi ha mercat per a tant de músic, i s’està formant a molta gent “per a treballs sense eixida”.

L’educació a les bandes hauria de ser, al parer de Remigi, de manera grupal, i encarada a garantir el futur de les entitats. I és que s’ha de tindre en compte que la majoria de les escoles es mantenengràcies a l’esforç altruista dels músics de les bandes. Com bé va dir Salvador Benavent, responsable del projecte Escoles de Música de la federació, només el 3% dels alumnes de les societats acaben vivint de la música. No obstant, també és cert que les societats són la matriu dels conservatoris, i que la major part dels grans professionals valencians han passat per l’escola de música del seu poble abans d’anar-hi a un centre professional. En aquest sentit, el paper promotor d’aquestes entitats en molts casos ja centenàries és més que admirable.

Les societats musicals sobreviuen gràcies a que elles mateixes generen el 78% dels seus propis ingressos i recursos. El president de la FSMCV, Josep Francesc Almeria, rebutja que s’emmarque el moviment bandístic dins la cultura de la subvenció, perquè aquestes només representen una petita part. Només el 21% prové d’ajudes públiques, la majoria canalitzat a través de les ajudes de la Generalitat a les escoles de música (10%), subvencions d’ajuntaments (6%), diputacions (4%) i finalment un 1% de subvencions directes de la Generalitat. La majoria de les bandes, per tant, s’autofinancien oferint la seua música, amb el lloguer de locals o amb altres mètodes tradicionals com ara la loteria.

Des del 21 de juliol de 2011, les bandes són Bé Immaterial de Rellevància Local, pel fet de contribuir al manteniment i enriquiment de la cultura musical. Després d’això, en la darrera assemblea de la federació es va decidir iniciar el camí cap al reconeixement de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco, un títol que al País Valencià només tenen el Misteri d’Elx, el Tribunal de les Aigües i la Muixeranga d’Algemesí. No obstant, la falta de suport institucional es percep també en aquestes qüestions, no només en les econòmiques. Com bé assegura Almeria, “l’absència de política cultural d’aquest Consell no garanteix la supervivència de les Societats Musicals”. I és que aquestes entitats tenen un futur difícil o, si més no, un futur incert.

La manca de finançament i de suport institucionals han fet que un dels engranatges que més gent mou al territori valencià haja de reinventar-se per poder continuar existint.

País Valencià, Segle XXI © 2019 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER