Gràcies Obrint pas

images

Antoni Rico

Som molts, fills de la transició i el postfranquisme, que ens hem criat políticament agafats de la mà dels Obrint pas. El Xavi, el Robert, els dos Miquels i la resta de components del grup que han anat passant al seu costat els darrers vint anys, ens han acompanyat en festes, concerts, xarrades o manifestacions. I no només això: hem estat en determinats moments, també, companys de militància política. Organitzacions com Maulets, l’AEN o la CEPC, sempre estaran lligades a la nostra joventut. Podríem dir que hem crescut junts en molts aspectes de la vida. És el que en alguna ocasió he anomenat “la generació Obrint pas”. Sense tutors, com una mena d’autodidactes de la política, aquells xiquets i xiquetes que vam nàixer a finals dels setanta i principis dels vuitanta, hem acabat sent músics, professors, poetes, escriptors, pintors (de brotxa grossa o fina) i tantes altres coses. Però el més important: ens hem mantingut fidels a unes idees polítiques, a uns projectes nacionals i socials que han anat creixent en adhesió. I Obrint pas ha jugat un paper fonamental, convertint-se en un dels grups musicals de referència.

El País Valencià de fa vint anys no és el mateix que l’actual. De vegades el pessimisme ens porta a creure que és pitjor. Això no és així. Ni en terres valencianes, ni a Catalunya o les Illes, hem retrocedit. Tot el contrari: sempre hem avançat. I ho hem fet al ritme de les melodies de la dolçaina d’en Gironès. Ho hem fet cantant les lletres de cançons plenes de contingut polític, de sentiments i de raons. Moviments com Escola Valenciana, l’expansió del discurs de l’esquerra independentista, la socialització de la idea dels Països Catalans, el creixent sentiment de valencianitat, entre d’altres, no s’entendrien sense la banda sonora que els ha acompanyat. Perquè no és possible una revolució sense música. Algú pensa que a dia d’avui tindríem tants grups de música en valencià sinó hagueren existit els Obrint pas? Jo n’estic segur que no. I tot sempre avançant contracorrent.

Sempre recordaré el dia que Obrint pas va actuar a Novelda per festes. Fou el concert inaugural, el 18 de juliol de 2008. Això, que per a molts pot semblar un fet banal, va tenir una gran importància per a tots aquells novelders o valencians del Vinalopó que des de fa anys i panys hem treballat per dignificar valencianament el nostre poble i comarques. A molts companys vaig comentar: “això ve a ser com la gran victòria de l’assemblea de Maulets que anys enrere vam muntar a la comarca”. L’extrem sud del País Valencià és complicat i de vegades sembla que es troba massa allunyat de la resta del país. Un dia parlant amb l’amic Xavi Sarrià em deia “és que Novelda està lluny de València”. Aquella nit d’estiu, vosaltres ens vau ajudar a apropar-nos una mica més a la resta del país. Molts vos ho vam agrair i ho seguim fent.

El passat dijous 6 de març va tenir lloc l’últim concert d’Obrint pas a Barcelona. Si res canvia, també ha estat la darrera vegada que qui vos escriu ha pogut gaudir de la vostra música en directe. I ara que baixeu dels escenaris, i per tant ens haurem de trobar en altres hàbitats, només puc que agrair-vos tot el que heu fet pel país de l’olivera, per aquella terra que dia rere dia sembla que renaix de les cendres. Gràcies per ser la nostra banda sonora i per dignificar un país que altres han volgut indigne. Dels canvis que s’albiren  en l’horitzó en teniu una part de culpa. Del futur de llibertat que ens espera també. Gràcies per tot Obrint pas.

 

Publicat a Llibertat.cat (16 de març del 2014)

País Valencià, Segle XXI © 2018 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER