Fràgil sol de tardor
Ferran Garcia-Oliver Rafa Gomar hauria d’anar per la vida amb una nota enganxada al pit que avisara al personal: “Compte, escric dietaris”. Ho dic perquè tothom i totes les coses, davant seu, són…
Viure en el país, viure del país
Ferran Garcia-Oliver A la gent guapa de «l’Assemblea de Joves de la Serra de la Mariola» L’altre dia vaig tenir l’oportunitat de visitar Alfafara, el poble del Comtat ben a prop…
La història són ruïnes
Ferran Garcia-Oliver A hores d’ara dir que Martí Domínguez és un dels nostres valors literaris més sòlids potser és una obvietat. Però com que en el camp sembrat de mines de la literatura…
Crònica d’una devastació
Ferran Garcia-Oliver Seria una llàstima que aquesta novel·la passara desapercebuda. Sénia enllà, és dolorosament habitual la distància amb què crítics i lectors es miren el que produïm més ençà, llevat d’excepcions honorables…
Almussafes com a símptoma
Ferran Garcia-Oliver L’altre dia, des d’aquesta mateixa tribuna, Gustau Muñoz, sempre tan perspicaç, es planyia de la pètria immobilitat d’Espanya. Tot canvia, ens deia, «però a Espanya el duc d’Alba segueix sent…
Polònia (i els valencians i les valencianes)
Ferran Garcia-Oliver Aquests dies s’han complit els deu anys de «Polònia», aquest programa d’humor i més coses de TV3. No puc més que afegir-me a les congratulacions que han aparegut a la…
Beniopa, metàfores
Ferran Garcia-Oliver Un dels espai on els valencianisme tradicionalment ha fet forat ha sigut el local. La proximitat li ha oferit excel·lents oportunitats per a explicar-se, sense el filtres que ara i…
El Dia de la Independència
Ferran Garcia-Oliver Com que el dia de la independència, que semblava una cosa un pèl més tangible, torna a refugiar-se cap al territori inconsútil del desig, després d’aquest cop de cup al…
Vida i mort de Carinyo
Ferran Garcia-Oliver Josep Andreu Momparler, de malnom Carinyo, no estava destinat sinó a ser un llaurador, com gairebé tots els seus veïns de Rafelcofer, i un pilotari com pocs de l’Horta de…
El mestre i el deixeble
Ferran Garcia-Oliver Una de les coses més sensates que l’Antoni Furió ha fet des que ha tornat de París ha sigut regalar-me el volum 14 de la correspondència de Joan Fuster, acabat de…
