Sebastià Alzamora
En el seu afany d’autosuperació, la justícia espanyola ens permet per fi abandonar el Dia de la Marmota, que ja el teníem gastat (com a metàfora cinematogràfica d’una situació absurda que es repeteix de manera recurrent), i instal·lar-nos en el Dia de la Truita, que es va estrenar ahir i que no endebades coincideix amb la festivitat dels Sants Innocents. Ara bé, un cop més sí que ens veiem obligats a evocar una altra pel·lícula, La vida de Brian dels Monty Python (que en tants aspectes sembla una profecia sobre el procés), aquest cop per recordar aquella escena d’un reu que està a punt de ser lapidat per blasfem, per haver-li dit a la seva dona que havia cuinat un bacallà digne de Jehovà. Quan veu que no hi ha res a fer davant de la desraó per la qual se’l condemna, es posa a ballar i a cantar, burleta, el nom de Jehovà.
Ahir el regidor de la CUP Joan Coma va cantar el nom de la truita davant d’un jutge de l’Audiència Nacional espanyola, i això li va valdre que se li retirés el passaport i se l’inculpés d’un delicte d’incitació a la sedició. Que la fabulosa maquinària judicial de tot un estat es posi en funcionament per l’expressió d’una opinió amb una frase feta amb ous i truites ja ho diu tot sobre l’estat en el qual succeeix tal cosa: ridícul i grotesc són adjectius adequats, però que es queden curts davant de la magnitud del despropòsit. Parlem, en qualsevol cas, d’un estat -l’espanyol- que, més enllà de la riallada que suscita, es mostra ferotgement antidemocràtic i contrari a les llibertats individuals, i això ja no fa gens de gràcia.
Per contra, l’actitud del regidor Joan Coma, en decidir no callar i declarar davant del jutge, s’ha de qualificar d’intel·ligent, digna i valenta. Alguna vegada hem criticat aquí mateix una certa inconseqüència de la CUP en declarar-se desobedients i no voler assumir les conseqüències d’aquesta desobediència. Doncs bé, Joan Coma sí que ha assumit aquestes conseqüències i ha declarat davant d’aquesta justícia tan profundament trastornada que el fa detenir i processar per haver expressat una opinió. Això no tan sols l’honora, sinó que, sobretot, omple de contingut i de raó el seu gest de desobediència. I el fa útil, perquè, com el reu dels Monty Python, posa en evidència davant tothom l’absurditat i l’abús de poder inadmissible que l’estat espanyol comet contra ell i contra qualsevol persona que tingui conviccions democràtiques. Ara sí que hem de dir, i amb veu ben clara, que tots som Joan Coma. I que cada 28 de desembre commemorarem el Dia de la Truita com un dia decisiu en el desenllaç del procés, una fita assenyalada per a la democràcia nascuda com a resposta a una innocentada lliberticida. Mentrestant, els defensors de l’ordre constitucional vigent farien bé de meditar què els suggereix el fet que l’Audiència Nacional no sigui més que una mala adaptació del sinistre Tribunal del Orden Público franquista, i que el denunciant de Joan Coma no sigui altre que Josep Anglada, un neonazi de reconeguda trajectòria.
Publicat a l’Ara, dijous, 29 de desembre de 2016
