Gustau Muñoz
Què hi ha en comú entre Max Aub i Fernando Vizcaíno Casas? Que tos dos eren de València i escrivien en castellà. Però quin abisme literari i humà, ètic i estètic, entre tots dos! Per a reflexionar. Trenquem esquemes, per molt que vinguen -genealògicament- de Josep Pla!
(Quan deia -autoindulgent i “pro domo” que no hi ha res més paregut a un espanyol de dretes que un d’esquerres…)
Max Aub és -encara- assignatura pendent al País Valencià, i no només. Un gran conegut/desconegut. Mereix atenció i reconeixement. Ens recorda moltes coses. Ningú més exiliat que ell, com va dir Francisco Ayala…
Ara la Univesitat de València -qui, sinó?- ha publicat a cura de Xelo Candel i Javier Lluch (eds.) un volum súper-interessant: Max Aub y la memoria generacional. IMPRESCINDIBLE.
Sort tenim, en el terreny de la cultura, d’estudioses com Xelo Candel, de la Universitat de València i de PUV. Els altres… (Sense comentaris)
