La tempesta que ens amenaça

Gustau Muñoz

De vegades la lectura d’un llibre esdevé tan absorbent i reveladora que no el pots deixar. Quan passa, això? Quan el que diu l’autor toca el moll de l’os de coses vitals. És el que succeeix, per exemple, quan una novel·la sacseja per la seua penetració en els replecs íntims de la vida de la gent, i per tant de la pròpia, o quan retrata amb precisió les vibracions d’una època i fa entendre’n més bé l’esperit, la història mateixa.

Passa això mateix amb alguns llibres d’assaig. Quan el pensador que hi escriu aporta anàlisis esclaridores, en qualsevol dels registres possibles, amb tonalitats i rerefons diversos. O quan l’historiador aparta la fullaraca de la retòrica -pròpia o aliena- i explica els fets cabdals que han mogut la història i sap destriar unes coses i altres i fa servir amb sobrietat el que ha après del passat per a fer advertències sobre el present i el futur previsible. No és un exercici fàcil. Sobretot si es fa amb les garanties de coneixement i la capacitat analítica exigibles.

Però que és un exercici possible, útil i necessari ho demostra un llibre d’ara mateix que comparteix tots aquests elements. Un llibre de lectura obligada, em sembla, per a entendre el món actual i els grans riscos a què ens exposem. M’estic referint al llibre d’Odd Arne Westad (catedràtic d’Història a la Universitat de Yale) La tormenta que viene. Poder, conflicto y advertencias de la historia, tot just publicat a l’editorial Galaxia Gutenberg, en traducció de Noemí Sobregués.

Fa poc jo mateix he publicat un llibre amb el títol Un lloc al món en un món destarotat (Afers). Si hagués llegit el de Westad abans, segur que hauria inclòs les seues suggestions en els meus arguments. Perquè els haurien reforçat i enriquit. Westad compara la dinàmica que conduí a la Primera Guerra Mundial amb el present: les tensions entre potències, la inestabilitat, el xoc entre potències ascendents i establertes, el desplaçament dels eixos econòmics, el nacionalisme imperialista, el paper de les innovacions tecnològiques, el fracàs de la diplomàcia, la incompetència dels dirigents, la irresponsabilitat d’uns i altres.

¿Un món destarotat, el nostre, que serva grans similituds amb el de 1914? Sí, moltes més de les que voldríem admetre.

Diu Westad: “El món actual és almenys tan caòtic com l’anterior a la Primera Guerra Mundial. I és molt difícil afirmar que els nostres dirigents són millors que els que governaven abans del 1914. Més d’un parell de caps de les grans potències actuals mostren la mateixa petulància i imprevisibilitat que el kàiser Guillem o nivells similars de dubtes i indecisió que el primer ministre Asquit o el tsar Nicolau. Si volem evitar una guerra entre grans potències, hem d’identificar quins són els principals riscos per a la pau mundial i què poden fer els dirigents per a evitar escenaris com el de 1914 abans que esclate una crisi greu. Han de saber com dissuadir, com guanyar temps o com evitar una escalada incontrolable.”

Provoca calfreds pensar que una guerra global, una guerra entre grans potències, és avui una hipòtesi que no es pot descartar ni de bon tros. Al llibre de Westad s’hi explica fil per randa per què. La Primera Guerra Mundial provocà 40 milions de víctimes, entre morts i ferits greus. Donà pas a una repetició ampliada en la Segona Guerra Mundial, amb un balanç de 60 milions de morts, la barbàrie desfermada de l’Holocaust i el llançament de la bomba atòmica. Ara un conflicte entre grans potències podria ser més anorreador encara. Si el 1914 va obrir la porta al suïcidi d’Europa, una guerra global podria significar en aquesta època el suïcidi de la humanitat.

País Valencià, Segle XXI © 2026 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER