Gustau Muñoz
El nucli del nou número de L’Espill, el que fa 71 de la segona època, que es troba ja a l’abast dels lectors, el constitueix un dossier molt complet sobre les paradoxes i les contradiccions del retorn dels tresors artístics dipositats en els grans museus occidentals als seus llocs d’origen. Semblaria evident, de justícia, retornar els objectes saquejats als seus legítims propietaris. En l’era de la cancel·lació, quan cauen tantes estàtues i monuments, la justícia retrospectiva ho exigiria. Però la cosa és molt més complicada. Alguns objectes foren simplement adquirits legalment. Altres procedeixen de cultures o països que ja no existeixen com a tals. Qui en son els hereus? I on es poden conservar de manera adequada? Una problemàtica certament envitricollada. El dossier “Entre hereus i lladres. Cal retornar els tresors artístics dels museus occidentals?” planteja un tema apassionant, amb múltiples arestes. És un dossier plural, amb deu autors i autores -Antoni Furió, Paraskevi Michailidou, Hasan G. López Sanz, Laura Del Olmo, Adrián Acosta Castro, P.aloma Cevallos, María Elena Bedoya/Jimena Perry, Felicity Bodensrein i Lotte Arndt- que aporten arguments, informacions i enfocaments diversos, sempre rigorosos i del màxim interès.
Però L’Espill 71 ofereix molt més. Un article de Jonathan Rée sobre “L’opi de les elits”, és a dir, el neoliberalisme de Hayek i Von Mises, una doctrina que va triomfar amb Reagan i Thatcher, i que ha ajudat molt a fer un món pitjor. Ací es dibuixa el perfil de Hayek, no tan unilateral com se’l sol presentar. Per la seua banda, Carles Prado-Font reprèn temes relacionats amb la Xina, la traducció entre cultures, i les especificitats d’una cultura difícil de reduir a esquemes simples. A més, “La Xina del present, el món del futur” recull un debat al CCCB sobre els temes que es plantejaven en el dossier del mateix nom d’un número anterior de L’Espill. Amb intervencions de Javier Borràs, Irene Masdeu, Xavier Ortells i Maialen Marin.
A més, Josep J. Conill escriu sobre els aspectes tecnològics inquietantment premonitoris de la narrativa de Stalislaw Lem. Pilar Alfonso, per la seua banda, s’aproxima a l’obra de Joan Fontcuberta a partir de l’enginyós trompe-l’oeil dedicat a una (in)existent Vivien Maier…
En la secció “Fulls de dietari”, l’escriptor Tomàs Escuder aboca la quotidianitat en una època molt concreta de la seua vida, de maduresa, marcada per la lectura, el contacte amb la natura i la cerca dels batecs vital.
En la secció “Converses” s’hi inclou una llarga i estimulant conversa de Lourdes Toledo amb Xavier Pla, el crític i professor de la Universitat de Girona, especialista en Josep Pla, que acaba de publicar el magnífic El soldat de Baltimore (ed. Lleonard Muntaner). Ací passa revista a la seua trajectòria, vida, obra i opinions.
L’Espill 71 publica també un article “In memoriam”, emotiu i informat, dedicat al poeta, assagista i professor de la UJI Vicent Salvador, vinculat a L’Espill, recentment desaparegut, a càrrec de Manuel Pérez Saldanya.
Finalment, ressenyes de llibres. Oriol Ponsatí Murlà escriu sobre De la pròpia veu a la veu pròpia, un assaig cabdal del filòsof valencià i professor a la Universitat de Girona Antoni Defez. I Pau Viciano dedica el seu article als quatre primers títols de la Biblioteca de Pensament Crític de l’editorial Afers (obres d’Enzo Traverso, Albert O. Hirschman, Theodor W. Adorno i Edgar Morin), amb un article que copsa molt bé el sentit i la intenció d’aquesta nova col·lecció.
L’editorial de L’Espill 71 té com a títol “Temps de foscor”, i evoca els negres presagis “del temps que vius” i alhora la voluntat determinada de capgirar una situació d’oprobi i resistir al feixisme que es concreta en agressions intolerables a la llengua, la cultura i la llibertat.
Nota:
L’Espill es pot trobar a les millors llibreries dels territoris de parla catalana o demanant-la a PUV a través del seu web.
