Ha guanyat el Brexit. Però la UE s’ha d’enfortir…

sense nom

Joan de l’Alcázar

Ara que Boris Johnson i el Partit Conservador han obtingut una victòria aclaparadora en les eleccions britàniques, ara que el Brexit està ben a prop, amb uns perjudicis ara per ara incalculables per a tots, els europeus convençuts hauran de prendre mesures per fer costat les institucions continentals i, paral·lelament, per a exigir-les més presència, més eficiència i major implantació en el dia a dia de la ciutadania de la Unió.

Europa, més concretament el territori de la Unió Europea, és la regió més habitable del planeta terra, i amb diferència. Això ho han constatat tots i cadascun dels que han viatjat a qualsevol altre continent. Des de la seguretat a la cobertura social, des de la cultura al marc de llibertats individuals, Europa permet una qualitat de vida als seus ciutadans inigualable enlloc. Dissortadament, com ha quedat palés a les darreres eleccions britàniques –i cal parar compte en els resultats tant d’Escòcia com els d’Irlanda del Nord- la idea de la unitat europea no és tan hegemònica com ens convindria.

La unitat europea és necessària, imprescindible, i no sols per als seus ciutadans. S’ha fet evident en la Cimera del Clima que s’ha celebrat a Madrid, tot i els desacords profunds sobre l’obligació d’endurir les retallades d’emissions i els futurs mercats de carboni. Ho serà per a negociar amb Londres les condicions d’abandó de la UE. Però, més enllà d’assumptes concrets, per rellevants que siguen, que sens dubte ho són, la unitat dels europeus és imprescindible per evitar que els gegants que es disputen el control del planeta –els Estats Units, Rússia, Xina i, en menor mesura, India- ens porten al desastre total.

Malgrat les fortes tensions internes, malgrat els enemics interns i els externs, que es freguen les mans cada cop en que la Unió Europea dóna símptomes de feblesa, els europeus estem obligats a entendre’ns i no sols per raons culturals o per raons econòmiques. Europa, assolada per dues guerres totals durant el segle XX, amb una llarga història d’enfrontaments brutals entre els territoris que la conformen, és tot i amb això la regió del món en la que s’han aconseguit els més elevats nivells de llibertat individual; aquella en la que la capacitat redistributiva de la riquesa per part de l’Estat és més elevada, aquella en la que s’han establert les més altes cotes de protecció social, aquella en la que s’han assolit els més elevats nivells de seguretat personal, aquella en la que l’Estat més s’ha emancipat del confessionalisme religiós.

Aquesta Europa és, sense el menor dubte, el marc jurídic i legal més adequat, més operatiu per a resoldre problemes interns dels diversos estats nacionals o plurinacionals, com és el cas d’Espanya. Des d’Europa és més tangible una comprensió més objectiva dels problemes interns en la mesura que aquelles instàncies o institucions que els han de resoldre no estan llastades per les interferències, els fregaments, el tancament o la mala voluntat dels directament implicats o afectats per ells.

Gran Bretanya marxarà aviat; abandona la Unió Europea. Caldrà acabar de negociar eixa eixida, i sembla que amb la nova composició del Parlament de les illes serà més fàcil arribar a acords, però serà necessari que la Unió tinga una única veu. També caldrà observar amb atenció què passa particularment amb Escòcia, com també amb Irlanda del Nord, que han votat en un sentit diferent al dels impulsors del Brexit.

A més, d’allò que ha passat amb Gran Bretanya, hem de ser conscients que dins la Unió Europea queden molts enemics que voldrien acabar amb ella; particularment l’extrema dreta populista, xenòfoba i racista. Com també hem de ser sabedors que interessos poderosos des de Washington o Moscou faran tot el que estiga a la seua mà per enfortir-los. Caldria, per tant, no sols no baixar la guàrdia sinó, ans al contrari, enfortir Europa, unir Europa, construir més Europa.

És un moment difícil, sens dubte, però també és cert que en els temps complexos és quan cal demostrar fortalesa. Europa presenta un important dèficit de lideratges, especialment si recordem els que va tindre en èpoques anteriors. Però, és en ocasions com l’actual quan els ciutadans han de fer-se càrrec de la seua responsabilitat i han de saber traslladar als diversos responsables polítics que no ens queda una altra opció que Europa, Europa i més Europa. Ara que la Unió ha patit el colp del Brexit, és quan ha de reforçar-se sí o sí. Ens estem jugant molt.

 

 

 

País Valencià, Segle XXI © 2020 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER