L’ONU i les detencions arbitràries (Un informe que cou, i amb raó)

ONU

 Sal·lus Herrero

Marina Fernàndez, ho va explicar el mateix 27 de maig, a El Nacional, amb el títol “Emmerson adverteix a Sánchez: “O s’allibera als presos, o l’ONU condemnarà a Espanya”. El Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l’ONU, ha fet un informe reclamant l’alliberament immediat dels presos polítics i la indemnització i reparació pels temps d’empresonament, i denunciant la vulneració de drets humans, en tractar als acusats des del principi sense preservar el principi d’igualtat que mereixen tots els éssers humans.

Concretament s’adverteix que si el Regne d’Espanya -l’Estat espanyol-  ignora la resolució d’aquest informe de l’ONU i allarga els seus instints autoritaris heretats de la dictadura franquista, mai prou superats, esdevindrà un estat pària enfrontat a les nacions democràtiques i a la comunitat internacional de les Nacions Unides. I anotava Marina Fernàndez, tot i que poden llegir aquest informe en castellà a l’enllaç més avall: “Si Espanya no demostra que pot ser una democràcia no té espai al cor d’una Europa moderna”. És només una de les múltiples fórmules amb què l’advocat britànic expert en dret internacional, Ben Emmerson, ha posat veu a l’informe de l’ONU que exigeix l’alliberament immediat d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i que insta el Govern espanyol a obrir una investigació exhaustiva i independent sobre el cas per adoptar les mesures pertinents contra els responsables de la vulneració dels seus drets. Les Nacions Unides donen sis mesos a Espanya.

L’empresonament dels líders independentistes és arbitrari, les acusacions de rebel·lió i sedició tenen l’objectiu de coaccionar-los i inhibir-los de les seues opinions polítiques, i declaracions com la de Soraya Sáenz de Santamaría celebrant haver escapçat els partits independentistes proven, demostren, que se’ls ha vulnerat la presumpció d’innocència, i el tribunal que els jutja no és imparcial. Que tot és una gran patranya. Són les conclusions principals del document del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l’ONU (WGAD), que Emmerson ha presentat públicament aquest dimecres a Londres, davant d’una important representació de mitjans internacionals.

Un total de 17 pàgines que posen en entredit tota la causa del Tribunal Suprem contra el vicepresident, els consellers, la presidenta del Parlament i els presidents de l’ANC i Òmnium durant el referèndum de l’1-O. La resolució exigeix que se’ls alliberi, però també que se’ls indemnitzi i que s’investigui per què s’ha produït aquest empresonament arbitrari i es persegueixi els seus responsables. A més, tot el raonament de l’escrit és una esmena a la totalitat al judici. Emmerson, exrelator especial de les Nacions Unides i que és qui va sol·licitar l’informe, ha estat extremadament contundent. “Són presos polítics“, ha afirmat i ha advertit que “si Espanya ignora aquesta sentència estarà en una vulneració flagrant de la legislació internacional” i com a conseqüència “seria condemnada com a Estat pària, l’ONU prendria accions contra Espanya”. A més a més, de denunciar a manca d’independència del poder judicial, reclama que s’investiguin les accions concertades entre el Govern espanyol, la fiscalia, l’advocacia de l’estat, el partit feixista Vox i els jutges per acusar i empresonar arbitràriament els líders independentistes arran de prejudicis i per la vulneració de drets fonamentals perquè es depuren les responsabilitats de l’estat del Regne d’Espanya, on al meu parer, s’hauria d’investigar el paper de la monarquia com a instigadora de les detencions i les acusacions sense cap fonament, amb la pretensió de repetir una mena de 23-F per a recuperar els prestigi perdut i consolidar la seua enorme fragilitat institucional després de tants casos de corrupció de la Casa Reial. Cosa que va produir l’efecte contrari i que a Catalunya -però no tans sol aquí- ha fet minvar l’acceptació de la monarquia per sota dels llindars mínims de legimitació, fins al punt que es pot concloure que en ple segle XXI és impossible la continuitat d’un règim tan desprestigiat i que manca d’ acceptació de la immensa majoria…

L’advocat s’ha adreçat directament al president espanyol. “Tinc un missatge per a Pedro Sánchez”,  “si el nou govern espanyol vol demostrar que Espanya està governada per l’imperi de la democràcia, no té cap altra alternativa que alliberar els presos immediatament”. Però no només això, l’exmembre de l’ONU ha avisat que Espanya també podria ser considerada culpable -d’estar violant el dret internacional- en cas que se’ls condemni “encara que sigui a una setmana de presó”. En aquest cas, assegura que “col·locaran l’Estat espanyol en col·lisió amb les Nacions Unides”.  Des del Govern del PSOE diuen que hi ha separació de poders i no poden fer res, és una excusa de vulneradors de drets humans perquè des de l’advocacia de l’estat es podria instar per al compliment de les observacions de l’ONU pelq ue fa a les detencions arbitràries, injustes i injustificades dels tribunals espanyols contra representants polítics, socials i cívics de Catalunya.

Sobre si el dictamen de les Nacions Unides és o no vinculant, Emmerson ha recordat l’Estat espanyol que “és signatari del Conveni Internacional de Drets Civils i Polítics” i que aquest grup de treball “és l’organisme autoritzat per les Nacions Unides per emetre aquestes sentències”. 

Tot i que l’informe es va sol·licitar només en nom de Junqueras i els Jordis, Emmerson entén que la decisió és aplicable i extensiva a tots els seus companys i companyes independentistes preses.

A l’endemà de la presentació d’aquest informe, l’ex-ministre d’Afers Exteriors de l’estat espanyol, Garcia Margallo, descendent d’un militar colonialista i africanista (el de “la guerra de Margallo”), menyspreava i tractava de desqualificar-lo en difamar i dir que era un informe “erroni“, “amb vaguetats”, “no ben informat” i molt “fluixet” perquè no volen que l’Estat espanyol assumisca les seues responsabilitats, s’esmeni i accepti el respecte als Drets Humans vulnerats en les detencions arbitràries, l’empresonament i les acusacions dels representants polítics de Catalunya i de la nostra societat civil. Els mateixos adjectius que fa GarciaMargallo -que mai criticaria les tortures-  contra l’informe de l’ONU es podrien fer perfectament, contra les acusacions contra les preses i presos polítics catalans: falses, inventades, vagues, genèriques, mal informades, molt fluixes i del tot errònies. El ministre d’Afers Exteriors en funcions i eurodiputat Botifler Borrell ha seguit el mateix relat que Garcia Margallo: desacreditar i impugnar els redactors de l’informe de l’ONU. Insultant. Penós. Depriment. Revoltant…

I tanmateix, quan l’Estat espanyol i els diferents estats de la UE van rebre un informe d’aquest mateix grup de treball de l’ONU pel que fa a les Detencions Arbitràries a Veneçuela, acceptaren completament el dictamen, acusaren d’autoritarisme, de despotisme i de violència al Govern de Veneçuela i instaren per l’alliberament immediat amb mesures de boicot i de rebuig contra el Govern de l’estat veneçolà. Paradoxes!

Per això, hem d’assenyalar aquestes concertacions, com una trama mafiosa de l’estat, aquestes contradiccions i arbitrarietats dels políticcs espanyols perquè demostren que actuen a conveniència i de manera cínica, en funció de si les Nacions Unides o els tribunals de drets humans els donen la raó o no. Si el tribunal de Holstein (d’Escòcia, de Bèlgica o de Suïssa), després d’analitzar les acusacions al MHP Carles Puigdemont, no troben cap delicte i delimiten l’acusació per a l’extradicció a una hipotètica “malversació”, encara sense acreditar al judici del Suprem, vist per a sentència, retiren l’ordre de detenció contra Puigdemont i desacrediten els tribunals alemanys, que són dels millors a Europa i acusen a la majoria dels tribunals europeus de fomentar la “llegenda negra” contra EspanyaEl problema és que la foscúria i els residus franquistes estan incrustats en unes mentalitats nacionalistes d’estat, que fan servir tics autoritaris i inclús de tendència totalitària si del que es tracta és de fomentar l’anticatalanisme, atacar Catalunya i els Països Catalans i no respectar la nostra llengua i cultura catalana, ni els resultats electorals perquè els representants de Catalunya siguin els que hem triat. A sobre des de l’estat espanyol acusen i tracten de desacreditar els redactors de l’Informe de l’ONU de manera gratuïta i arbitrària. Sense peus ni cap.

El 21 de juny proppassat des del Suprem, a l’igual com el Govern espanyol i l’advocacia de l’estat, rebutgen l’Informe de l’ONU sobre detencions arbitràries, recusen els redactors de l’informe, els acusen “d’ignorants”, perquè senten el “dolor patri ferit”, els acusen als redactors de l’ONU de no tenir prou informació, “d’errades” sense concretar, “d’extravagància“, “d’il·logica“, d’insídies” i a sobre els desqualifiquen i els insulten, com solen fer els estats molt poc democràtics que estan acostumats a vulnerar els drets humans sense cap crítica ni esmena. A sobre, tenen la barra, els jutges del Suprem d’afirmar en contra de tota evidència que “el procés penal no inclou entre els seu fins coaccionar o inhibir els líders polítics que volen dur a terme un programa independentista”. El judici del Suprem basat en prejudicis ideològics i nacionalistes, en acusacions imaginàries, falses, genèriques i inexistents, mostren que tracten de castigar-los per haver complit el seu programa polític electoral de fer un referèndum. I es neguen a deixar-los en llibertat i menyspreen l’informe de l’ONU des d’un enrocament autàrquic, tan habitual en la dictadura franquista. En canvi, a Europa, els països que han rebut aquests tipus d’informes, posem per cas, França, els han complit sense les excuses que aplica l’estat espanyol que vénen a dir, des de l’autarquia típicament “espanyola”, que els organismes internacionals no han de ficar els seus nassos en els afers “nacionals” de les ‘raons’ d’estat.

Per tot plegat perquè només els espanyols saben que la defensa de la indivisible i sagrada unitat de la pàtria i el manteniment de la monarquia, mereix que es vulneren tots els drets humans. I si els informes anuncien que vulneren els drets humans, maten als missatgers. Perquè “el destí universal” (del “jou” imperatiu, inpulsat pel falangisme i la dictadura franquista i ‘aggiornat’ el 1978), de l’Estat s’ha de defensar amb la violència, la força bruta, la indecència, la deshonestedat, la prepotència, els colps de puny, les pistoles (les porres i les togues) contra les urnes i els vots, sense tenir en compte els drets humans, les normes i els tractats internacionals que es van signar, formalment, el 1978. Més encara, tot apunta que els van signar el 1978 per a incomplir-los, sistemàticament, d’entre els quals el principi democràtic que la ciutadania ha de poder decidir sobre els afers que li afecten, el dret a respectar i promoure les altres llengües distintes a la castellana o espanyola, “com a riquesa” (ho hem vist al Suprem, amb sarcasme, tant la ‘respecten’ que t’amenacen amb el codi penal en la mà si la fas servir en públic davant l’administració de l’estat), la llibertat d’expressió i el respecte al dret a l’autodeterminació com un instrument per a resoldre conflictes polítics enquistats entre dos nacions confrontades, molt diferents i amb visions antagòniques des de fa segles, més accentuades des de la resolució prevaricadora del Tribunal Constitucional del 2010 contra la reforma de l’Estatut de Catalunya aprovat en referèndum, que encetà l’antagonisme creixent que s’ha produït des de llavors fins ara.

Ben Emmerson, advocat en defensa dels drets humans, ha decidit denunciar a l’ONU a l’estat espanyol, via urgent, pel menyspreu, la manipulació, el joc brut i la mala fe d’aquest estat. Esperem que l’ONU prenga mesures contra un estat que vulnera els drets humans i es vanta d’incomplir-los, com feien els dictadures feixistes de Sudamèrica, al de Pinochet de Xile i la de Videla d’Argentina i la de Franco, quan, detenien, torturaven, assassinaven i feien desaparèixer els opositors acusats de subversius i terroristes, literalment, deien “si ellos tienen ONU, nosotros tenemos dos“, referit a la part més testosterònica dels mascles criminals. Sembla que l’estat espanyol, en aquest afer, si fa no fa, té aquest model de referència per desacreditar aquest informe de l’ONU. Per defensar la monarquia borbònica que tant de mal ha causat a Catalunya i als Països Catalans des de 1707 fins ara, des de Felip Vé a Felip VIé, com se’ns explica a “Memòria de la destrucció. La crema de Xàtiva i altres urbanicidis” de Purificació Mascarell, d’Alfons el Magnànim, que és un atac contra la memòria del valencians, la devastació d’una ciutat, Xàtiva (Vila-real, Barcelona), al mateix nivell que les destruccions de Sodoma i Gomorra, Troia, Gernika-Lumo i Sarajevo, reduir les ciutats a cendres, emportar-se a la força a camps de concentració de treball esclau i a l’exili, amb aplicacions de càstigs exemplaritzants, per esborrar-nos del mapa. Com demanaven els del partits feixista al Suprem, aquest mateix any de 2019, escarnir, escarmentar. Perquè ningú gose qüestiona, democràticament, l’estat i reclamar més drets, més llibertats, més democràcia, més dret a decidir… Ens destrueixen per apoderar-se del tot dels Països Catalans, no només mitjançant l’espoli econòmic i lingüístic, amb infra-finançament i allargament de dependències, sinó com a colonització política i nacional. Des de Catalunya i la resta dels Països Catalans hem de respondre, democràticament, davant aquestes estratègies antidemocràtiques i que tracten de sotmetre’ns com a súbdits del Regne d’Espanya, soscavant més encara la nostra limitada sobirania i recentralitzant el poder de l’estat a colps de porres policials, decrets governamentals i sentències judicials que reforcen la gàbia “democràtica” en tornar-la presó arbitrària i vuneració impune de drets humans fonamentals.

 

País Valencià, Segle XXI © 2019 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER