Elias Canetti davant el Suprem

judici
Sal·lus Herrero
Aquesta darrera setmana de finals de març d’enguany, 2019, han portat al judici del TS, entre d’altres, al comandant Daniel Baena, instructor de la causa contra l’independentisme i també a guàrdies civils que exageraven el que havia passat, a un bolic de roba cremant llençada per sobre d’una tanca, li deien “artefacte” (militar o de guerra), a la gent protestant pacíficament davant les casernes o posant cartells a un fanal, exercint drets fonamentals de concentració o d’expressió, li diuen “tumult”, “agressions” , “clima insurreccional”, d’una “massa” deshumanitzada i criminalitzada com a ciutadania negada, una “violència” feta d’insults, d’escopinades, d’empentes, de llançament d’una ampolla de plàstic d’aigua, cassolades… protestes no-violentes que exageren fins a l’extrem del “terror total”, les comparen amb el conflicte inicial als País Basc, d’una manera delirant, quan actuava la lluita armada del terrorisme d’ETA i del terrorisme d’Estat i hi havia assassinats. Com deia Bernhard von Grünberg, ex-polític de l’SPD, després de declarar al judici del TS, que estiguen judicant  les víctimes i no els botxins de l’atrocitat policial, militar i estatal, tot plegat és una bogeria; sovint els guàrdies civils relaten els fets amb un to dramàtic, sovint no poden estalviar-se el riure, se’ls escapa mentre descriuen relats dantescos, tot i que no els veiem la cara ni el rostre vedat a les càmeres, podem deduir la impostura, l’obediència a les ordres de comandament, l’ensinistrament en un nacionalisme espanyolista anticatalanista, fins al punt que un tinent de la caserna de Berga, s’ha de disculpar quan esmenta el seu propi nom “Sergi” (perdón por el nombre!), que es considera digne d’excusar-se… Quan tots els qui sabem una mica llatí ho entenem: “Excusatio non petita, acusatio manifesta”.
El jutge M. Marchena, a preguntes de Benet Salellas, no va consentir que ni von Günberg ni Helena Catt, observadors internacionals i investigadors sobre situació de Catalunya, pogueren opinar sobre la vulneració de drets perquè, des d’una concepció autàrquica i reaccionària, els estrangers són “estranys”, “aliens”, “sospitosos”, “antiespanyols” que no tenen dret a immiscirce en els afers interns d’Espanya, ni a opinar, perquè podrien “suplantar” el veredicte d’un tribunal d’un judici agafat en agulles, que des d’altres tribunals europeus ha estat desestimat que s’haja fet cap delicte, tan a Alemanya, com a Escòcia, Bèlgica, Dinamarca o Suïssa. Es notava tant la incomoditat i el disgust que causaven als jutges del TS haver d’acceptar els testimonis d’estrangers que no només quan parlaven en alemany sinó quan traduïen les declaracions al castellà, els jutges aprofitaven per conversar entre ells, amb una indiferència i desinterés evident, que arribava a la mala educació i al respecte que mereix qualsevol testimoni.
Recordem que el jutge M. Marchena, uns dies abans, no permetia que li preguntaren a cap guàrdia civil si el tal Baena era “Tácito” a tuiter, on insultava, difamava i perseguia als independentistes, en considerar-los els seus radicals enemics i el de la seua pàtria Espanya que defensa amb “honor” i el “tot per la pàtria”, mentir, enganyar, testimoniar en fals, etcètera i s’irritava M. Marchena que algú ho preguntara per a intimidar els advocats dels acusats i que no li ho preguntaren al cap del comandament judicial a Catalunya. Sembla que des del 2012 o abans, la guàrdia civil, tot i que afirme que s’investigava possible malversació de fons públics, la realitat és que s’investigava l’independentisme com si es partits i les associacions sobiranistes foren una trama criminal, però l’autentica trama de corrupció, mafiosa i criminal que havia orquestrat el “Partido Popular”, no era investigada i es mirava cap a una altra banda, en la majoria dels casos, el saqueig de fons públics i les estafes… La seua “equanimitat”, la de Baena, alhora de fer els atestats i els informes als jutges, cal posar-la en solfa, si des de seu tuiter tractava als independentistes com els seus principals enemics.
No obstant, aquest cap dels atestats contra l’independentisme, Baena, afirmava quan li preguntaven si investigava el Pacte Nacional pel Referèndum, que no s’investigava ‘entitats’ sinó persones que “fan coses”… com deia M. Rajoy quan parlava en un vídeo a favor dels catalans; la realitat no és així i han investigat al Govern de la Generalitat, a l’ANC, a Òmnium Cultural, als CDRs… Tot i que donem per “vàlida” l’afirmació falsa, del cap de la guàrdia civil a Catalunya, hem de preguntar-nos, necessàriament, ¿quines coses, fets concrets delictius, han fet Jordi Cuixart i Jordi Sànchez el 20 de setembre per haver d’estar quasi dos anys en presó preventiva, quan van tractar de mantenir la calma de milers i milers per gent concentrada en una protesta pacífica davant la conselleria d’economia i hisenda? Van muntar, junt altra gent i moltes altres associacions, un escenari per a esponjar la concentració i treure tensió de la porta d’aquella conselleria, van ajudar a portar conjunts musicals perquè esdevinguera lúdica, tranquil·la i festiva, una concentració tan massiva que es podia descontrolar per gent exaltada o per infiltrats, van fer un passadís amb voluntaris de l’ANC per protegir la comitiva judicial, van desconvocar la manifestació abans que terminara, van discutir amb alguna gent “dels seus”, que volien continuar ininterrompudament la concentració i no volien que es fera cap passadís per a la comitiva judicial, van fer de mediadors entre la gent i la guàrdia civil… I aquestes tasques de no-violència, de pacifisme i mediació és castigada amb quasi dos anys de presó, un judici ignominiós i amenaces de càstig descomunal? Davant d’una situació semblant qui voldrà, a Catalunya, fer tasques de mediació i de responsabilitat social, si condemnen a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez i no els deixen en llibertat immediatament, amb una absolució i recompensa que els compense el temps de presó assignada indegudament?
Recordem que a Sabadell, davant d’una operació de la comitiva judicial al carrer sant Ferran, es concentraren unes 700 persones, on van haver si més no uns cinc Mossos d’Esquadra lleugerament lesionats, i segons els declaracions dels policies de Catalunya hi hagueren empentes i colps i van tardar més de tres hores en poder fer un mínim passadís; en canvi, si contrastem, al davant de la Conselleria d’Economia i Hisenda, amb unes 40.000-60.000 persones, segons l’atestat de la fiscalia, no va haver-hi cap policia ni guàrdia civil lesionat, ni empentes ni colps, segurament a causa de l’acció pacificadora i mediadora de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que des de la societat civil estaven acostumats a intervenir per tal d’apaivagar les tensions a les concentracions i manifestacions de l’11 de Setembre des de feia anys, sempre pacífiques i sense cap incident; només es van posar pegatines a dos vehicles de la guàrdia civil que foren “devastats” per un tinent amb un mall a altres hores de la nit; qualsevol que tinga dos dits de front, ha de reconèixer, que, probablement, des de l’estat, des de feia temps que havien tramat i orquestrat, acusar, amb qualsevol excusa, els independentistes per aturar el referèndum i potser els guàrdies civil es deixaren els cotxes al davant de la conselleria amb armes llargues intencionadament, per obediència deguda als seus superiors en una operació planificada a priori per poder-la muntar delictivament amb posterioritat com a venjança contra la contribució d’aquestes associacions en la possibilitat de fer la votació l’1-O.
I el que diem pel que fa a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, val també per a la resta; com va dir Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Carles Mundó, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Santi Vila (inclús la resta d’acusats al TJSC), a l’inici del judici i amb els interrogatoris de la fiscalia i advocacia, no es va fer servir cap tipus de violència, ni de malversació, només es va impulsar un referèndum que està despenalitzat, des de actituds pacífiques i no-violentes, com afirmen quatre parlamentaris anglesos l’1-O de 2017 només va existir la violència i la brutalitat policial, en una vulneració de drets massiva… Com denuncia Benoit Hamon denunciant l’empresonament, anant a visitar els presoners i exigint el seu alliberament, al marge de si s’està d’acord o no amb la independència, per una qüestió de mínima democràcia; com demanen 41 senadors del parlament francés, com exigeix la majoria del Consell Regional d’Occitània en demanar l’alliberament dels líders socials i polítics empresonats a Madrid, que s’accepte una mediació internacional i que es reconega el dret a l’autodeterminació com a fórmula per resoldre un conflicte polític; com denuncien centenars de batlles de la Catalunya Nord…  Ara en canvi, les autoritats estatals espanyoles i els seus funcionaris, parlen de “clima d’odi”, de cares “d’odi”, de “la massa” en termes “tumultuosos” i “insurreccionals”, inventats, donant-li unes actituds a la massa monstruoses, de setge, d’atac hipotètic, de possible assalt imaginari, de “polvorí” a punt d’explotar, “d’artefacte” (incendiari), de clima “insurreccional”, de període o clima “irredentista”…
Segurament, fan servir  el concepte de “la massa”, com a gentada “dirigida”, “manegada” per altres, els “grans dirigents”, que manegen la massa com es mouen els fils de les “titelles”, sense voluntat pròpia, del tot anul·lada, sense haver llegit l’assaig d’Elias Canetti, “Massa i Poder”, on la massa fuig, s’escampa, es concentra, s’espanta, es dispersa, es reagrupa, es reorganitza, ataca o es dissol, amb un poder ‘fascinant’ i ‘enlluernador’, que fan la impressió que pot aconseguir tot allò que es propose, amb poders fabulosos i extraordinaris…”La Massa”, personalitzada i divinitzada, (per despersonalitzar la ciutadania, la gentada, les persones que reuneixen exercint drets fonamentals), com a fenomen incontrolable, omnipotent, capaç d’aconseguir tot el que es propose. Una massa amb atributs espectaculars, que infon temors ancestrals, construïts de prejudicis nacionalistes, de l’altre demonitzat, vist amb els ulls de l’enemic revestit dels pitjors trets.
No poden acusar, criminalitzar, condemnar i tancar a dos milions i mig de catalana gent amb ganes de ser lliures i independents. Però sí que podem fer servir els seus tribunals de “justícia” per escarmentar a uns quants “caps de turcs” perquè a tots els independentistes se’ls lleve del cap la possibilitat de tornar-ho a assajar o intentar de nou… No coneixen Catalunya, no saben que quan més reprimeixen, més gent eixirà disposada a intentar-ho de nou, més gentada, més vegades encara, amb més claredat i intenció d’aconseguir el que es va interrompre o suspendre perquè es volia dialogar i negociar, per evitar mals majors… Molta més gent, perquè, en efecte, a Catalunya se li ha perdut la por a un estat que se’l veu com a estrany, aliè, forà, que ens maltracta, ni ens respecte, ni reconeix i ens aplica els dret de l’enemic. Farts no s’està disposat a suportar més bogeries, ni humiliacions ni vexacions per banda d’un estat opressor i repressor.
Per últim, em sembla “molt bé”, que, en funció dels seus interessos electorals, el PSC-PSOE i el seu lider Pedro Sánchez, vulguen autoenganyar-se i enganyar els seus electors, posant al mateix nivell a l’ultradreta i a l’independentisme, o dient que Catalunya el que vol és la convivència i no la independència. Perquè és veritat que a la gent de Catalunya li importa molt la convivència, és la trama social i cívica, pacifista de Catalunya, davant la violència, les amenaces, la violència i el terror estatal, però en la mateixa mesura desitja la independència la majoria de la catalana gent, com un somni a realitzar per persistir i poder ésser lliure. Només els cínics, els indecents, ignorants, desinformat o mentiders, que no coneixen ni estimen Catalunya, poden oposar ‘convivència’ a ‘independència’ o independència a convivència… I tothom sap que el PSOE va estar al costat del PP i Ciudadanos aplicant el 155 i ara mateix acusant, l’advocacia de l’estat, els ferits de l’1-O per a imputar-los d’haver obstaculitzat, resistit o atacat les forces d’ocupació que actuaren amb brutalitat per a impedir el referèndum sense atendre l’auto que preservava la “convivència” i la pau social. Al contrari del que predica ell líder del PSOE i Iceta, ara dient que Catalunya no aconseguirà mai la independència, sense independència i sense la llibertat de les persones preses ara jutjades als tribunals espanyols com a ostatges de l’estat, no s’acceptarà, des de Catalunya, tenir cap relació normal amb un estat que no ens respecta, ens maltracta, tracta d’enganyar-nos i contínuament, ens espolia i ens aixeca la camisa… Sense l’exercici del dret a l’autodeterminació no hi haurà cap ‘normalitat’, al contrari, el conflicte amb l’estat augmentarà fins que es resolga políticament, votant, decidint el propi futur des de Catalunya, sense les extravagants ingerències alienes de l’estat Madrid.

 

País Valencià, Segle XXI © 2019 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER