Vaga de fam

vaga de fam

Gustau Muñoz

Tots tranquils? Uns presos polítics o uns polítics presos -tant se val, o no, però ara és igual- fan una vaga de fam per motius polítics i ací ningú mou una pestanya? No pot ser.

Espanya és dura, de pedra pelada, àrida, un “pueblo intratable de cabreros” com deia el poeta Jaime Gil de Biedma. Tenen moltes dites que parlen d’un cor dur, de pedra: “Mantenella i no emmendalla”. “Al enemigo, ni agua”. “Yo no dialogo”. “A esos, fusiladlos al amanecer”, “Que se jodan”, “Leña al mono hasta que hable”, “A por ellos”….

Mireu els modes i maneres de la gent de la dreta extrema tan abundant o de la gent del comú, amb totes les excepcions que vulgueu.  Taxistes, guàrdies civils, funcionaris del govern civil, periodistes dels diaris de Madrid, bidells, membres de Vox o del PP o de Ciutadans, subalterns, parroquians del bar de la canonada dient barbaritats… I les “mans fines que manen matar”, aquests, cors glaçats i un veritable perill públic.

Sempre és dolent i injust generalitzar. Gent bona hi ha a tot arreu. No es pot de cap manera confondre algunes parts amb el tot ni caure en un psicologisme ridícul. Però és innegable que el panorama actual, molt teledirigit per elits mediàtiques i polítiques, és terriblement decebedor, descoratjador. Ni ponts, ni diàleg, no entesa, ni voluntat d’acostarment als altres. Ni tan sols estima o commoció davant un fet tan greu com una vaga de fam de dies i dies…

Espanya és de “piedra berroqueña”. I per tant poden deixar morir tranquil·lament de fam els vaguistes. No tenen consideració ni principis humanitaris. “Al enemigo, ni agua”.

Impressiona, una vaga de fam? Als catellanoespanyols?

No crec. Per això, no sé si és bona idea la vaga de fam. Espanya no és l’Anglaterra victoriana, ni els polítics catalans empresonats són Gandhi. Espanya no té instàncies morals, no té cor en aquests moments. Els seus intel·lectuals s’assemblen molt més als Heidegger i als Carl Schmitt de la seua època, però sense el seu nivell, que a cap altra cosa. Estan absolutament obnubilats amb una IDEA que no para en barres, la sagrada unitat, i la resta els té absolutament igual. Més aviat, dirien: “mira, un catalán menos”. Pedro Sánchez, i tota la resta hi tenen una gran responsabilitat. Estan on estan en gran part per gent que ara pot morir! Que ELLS poden deixar morir!

“Piedra berroqueña”. Cor glaçat.

Alguna cosa s’hauria de fer. Aviat i contundent.

 

País Valencià, Segle XXI © 2019 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER