Una lectura per a l’estiu: L’Espill 58

espill58

Gustau Muñoz

El common readerde què parlava Virginia Woolf -aquesta criatura interessada en la cultura, desvetllada i més o menys feliç que no perd mai de vista els llibres- deu estar preparant a hores d’ara, ja siga conscientment o sense ser-ne del tot conscient, la “llisteta” de lectures per a l’estiu. Un seguit de títols que inclourà, sens dubte, aquells llibres que havíem deixat aparcats però que ens sol·liciten, els volums que “cal” llegir,  les lectures suposadament relaxants, les novel·les absorbents que bé podrien pal·liar un tedi que -siguem sincers- no deixa de ser previsible…

Els bons desitjos de lectura per a l’estiu passen avall -de vegades- com els bons desitjos per al començament de l’any (ja sabeu: millorar l’anglès, no oblidar l’esport, fer bondat, tot això). Però no sempre és així. La veritat és que l’estiu ofereix buits de temps ben interessants per a omplir amb la lectura.

Hi ha més temps. Hom pot endinsar-se en lectures més exigents fins i tot. Al costat de les novel·les o dels llibres de no ficció, però que la voregen, actualment tan en voga, per què no incorporar-hi alguna cosa més? Per què no afegir a la llista algun llibre d’assaig? O també, i potser encara millor, per què no incloure-hi una revista de pensament que ofereix un tast de molts temes i un sumari atractiu i ple de descobertes ben estimulants? Cal alimentar el cervell i mantenir desperta la ment…

Una oferta del tot atractiva i solvent en aquest sentit és el darrer número de L’Espill, la revista de cultura i pensament fundada per Joan Fuster que ja ha arribat, en aquesta segona època iniciada en 1999, al número 58. La publica la Universitat de València, com segurament és ben sabut. Sóc certament part interessada, ho reconec, però si no fos el cas, crec que també en faria la recomanació entusiasta que estic fent. Perquè el sumari d’aquest número, i dels anteriors, s’ho val. Vegem-ho.

El dossier que inclou habitualment la revista es dedica aquesta vegada a la precarització de les capes mitjanes, considerada com un tombant social. Coordinat pels sociòlegs de la Universitat de València Sandra Obiol i Antonio Santos, ofereix un conjunt d’aproximacions a un canvi social de gran transcendència que s’ha operat al llarg de les darreres dècades. La decadència de les classes mitjanes tradicionals, l’impacte de la crisi del 2008, l’empobriment relatiu, el declivi de la meritocràcia, l’avaria de l’ascensor social… tot un conjunt de fenòmens que han transformat les societats occidentals i que tenen un impacte de gran volada a casa nostra. Amb una perspectiva global i alhora localitzada, aquest dossier, que inclou articles dels dos coordinadors i d’Esteban Hernández, Rafael Castelló, F. J. Goerlich, David Muñoz i Mariano Urraco, així com una entrevista amb el sociòleg italià Arnaldo Bagnasco, bé mereix una lectura atenta, perquè aporta molta informació de qualitat i anàlisi contrastada.

Entre els continguts de L’Espill58 cal esmentar també l’entrevista amb Rob Riemen (“Viure en la societat del kitsch”), sobre populisme i feixisme a l’Europa d’avui; l’article de Richard Wolin sobre Heidegger i l’antisemitisme;  el de Simona Skrabec sobre el Congrés del PEN Club a Dubrovnik el 1933, que ens apropa a l’atmosfera tan carregada de mals averanys dels anys trenta del segle XX; el de Zira Box sobre la utilitat de les metàfores en ciències socials; el de Neville Alexander sobre la realitat sociolingüística d’Àfrica del Sud, vertaderament interessant; el de Sherry Simon sobre ciutat i pluralitat de llengües i cultures; el de Manuel Peris sobre la relació de Vicent Andrés Estellés amb els clàssics en el seu procés de definició d’una veu poètica inconfusible i enlluernadora.

L’obra de Domènec, amb la intervenció al pavelló Mies van der Rohe a Montjuïc, no pot passar desapercebuda, pel munt de suggeriments que planteja. Les il·lustracions i els articles del mateix Domènec i de Manuel Guerrero, que situen en el seu context la reflexió de l’artista, no tenen pèrdua. Tot plegat conforma el bloc dedicat a art contemporani que ve publicant la revista d’ençà d’uns quants números.

Com a document s’ofereix, en traducció de Gustau Muñoz, una peça clau del pensament contemporani: les tesis “Sobre el concepte d’història” de Walter Benjamin, “un dels textos filosòfics i polítics més importants del segle XX”, en paraules de Michael Löwy.

En l’In memoriam dedicat a Jacobo Muñoz (1940-2018) s’evoca la personalitat i l’obra del filòsof valencià recentment desaparegut.

L’escriptor Jaume Subirana, autor de Cafarnaüm(Bromera, 2017), signa els “Fulls de dietari” en aquesta ocasió, amb uns fragments que traspuen agudesa i veracitat, tant en l’observació de fets i situacions com en la reflexió que incorporen.

Tampoc són gens negligibles, ans al contrari, les converses amb la filòsofa i feminista Fina Birulés, a càrrec de Neus Campillo i Emília Bea, i amb l’historiador eslovè Luka Lisjak, sobre les dificultats d’Espanya amb la seua diversitat interna.

La secció de llibres es dedica a volums de rellevància indubtable, com són les dues biografies de Manuel de Pedrolo a cura de Bel Zaballa i Sebastià Benassar (Àlex Martín Escribà), l’assaig sobre la viabilitat social del català de Toni Mollà (Vicent Pitarch), la reedició a cura de Josep Palomero del simptomàtic llibre Catalunya sota la dictadurad’Artur Perucho (Francesc Pérez Moragón) i el llibre del sociòleg alemany Wolfgang Streeck Com acabarà el capitalisme?publicat recentment en traducció catalana per la Institució Alfons el Magnànim de València (Ernest Garcia).

L’editorial de L’Espill58 tracta d’un fet tan simptomàtic com alarmant, en un context gens tranquil·litzador: “El silenci dels intel·lectuals” (dels intel·lectuals demòcrates espanyols, concretament).

Trobareu tota la informació sobre L’Espill, tant de continguts anteriors (en obert) i actuals, com pel que fa al procediment d’adquisició i subscripció, a la web de la revista:  www.uv.es/lespill.

País Valencià, Segle XXI © 2018 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER