Bombas Gens: una primera aproximació

bombas gens

Gustau Muñoz

Bombas Gens és un nou espai d’art contemporani a València. Però no és un espai qualsevol. Una primera visita suggereix moltes coses. Ens trobem en un edifici amb aura. Es nota de seguida. Una magnífica restauració d’una antiga fàbrica de bombes de foneria amb tres grans naus diàfanes ben il·luminades i equipades per a exposicions. Una entrada que aprofita l’edifici antic estil art-decó. Tot ben pensat i ben resolt. Darrere hi ha una fundació privada (“Per amor a l’art”) que deixa treballar amb llibertat un equip de primer nivell, encapçalat per Nuria Enguita i Vicent Todolí, dos noms que són tota una garantia.

Dues exposicions. Una, la col·lecció inicial de la fundació, dipositada al nou equipament, titulada “Ornament o delicte?”, que replanteja la conceptuació de l’ornament en general i en particular, en la societat i en l’art. Un vell debat sempre apassionant, a propòsit del qual cal recordar la naturalitat de l’ornament, no sols en les cultures humanes, sinó en les papallones, les flors, els rèptils, la vida en general. En la col·lecció ací presentada predomina l’abstracció, el color, l’informalisme més llampant. L’altra exposició és “Geografia del temps”, de Bleda i Rosa, sorprenent i extraordinària. Un ús extens de la fotografia tractada amb tanta intenció, intensitat i art que captiva l’espectador, a més de suggerir un munt de reflexions de fons. Estarà oberta fins el 19 de novembre.

Un començament, doncs, prometedor. Bombas Gens, una aportació de qualitat al reviscolament de la vida cultural al País Valencià. Una aportació d’agrair, que mereix tota l’atenció que hi puguem donar.

L’èxit d’aquesta proposta, la claredat del seu plantejament (que es reflecteix fins i tot en una web impecable) i la qualitat de les exposicions, constitueixen tot un repte. Per a les institucions públiques amb objectius similars en primer terme, que hauran d’espavilar. I en general per a un públic ampli necessitat d’elevar nivells i de millorar la seua “educació estètica”. En la millor tradició del primer IVAM, època tan llunyana ja com enyorada, la proposta de Bombas Gens ens interpel·la. La ciutadania, el públic nostrat i de fora, hauria de respondre-hi amb la mateixa generositat que tots els que s’han implicat en aquesta aventura.

País Valencià, Segle XXI © 2017 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER