Carta abans de la matinada

=?iso-8859-1?Q?Si_avui_no_lluites=2C_dem=E0_no_ploris=2E_1-IX-2017=2Ejpg?=

Josep M. Boixareu

Amigues, amics

Resulta una mica arriscat parlar de coses que avui són notícia i que demà ja no ho seran perquè n’han esdevingut de més grosses. Això no obstant, sempre n’hi ha alguna que fa història. En tinc tres o quatre. Començaré per la moció de censura que Podemos ha escenificat avui al Congreso de los Diputados contra Rajoy i presentant Iglesias com a candidat alternatiu a la presidència del govern espanyol. Tothom sabia que la moció no prosperaria, però el debat, que ha durat més de 12 hores, ha estat per sucar-hi pa. Rajoy, el gobierno i el PP n’han sortit tan mal parats com si la moció hagués prosperat. S’han dit coses que s’havien de sentir, sobretot sobre la corrupció del PP, partit que governa aquest Estat en fallida i que està ple de porqueria fins al coll. No recordo exactament la frase d’Iglesias, però ha dit alguna cosa semblant a: “Mai ha governat un president amb tants amics a la presó…”. L’estaquirot del Rajoy (a la premsa d’avui algú m’ha copiat aquest qualificatiu) ha hagut de sortir a la palestra amb tarannà de “xulo” pansit i, malgrat el que li havien preparat el Moragas i Cia., no ha pogut deixar de fer el ridícul davant la cambra, el país i el món. Ho deixo aquí perquè ara en ve una de molt grossa.

Avui mateix, el Tribunal (no recordo el nom exacte) Europeu de Justícia ha condemnat l’Estat espanyol i la seva “justícia” per haver inhabilitat l’aleshores president del Parlament Basc, Atutxa, per desobeir la “justícia” espanyola. Entre parèntesi, també cal “felicitar” la justícia europea per haver trigat 9 anys en dictar sentència; ja s’assembla a una que sabem… L’Estat, la “justícia”, el govern del PP, ja no tan sols fan el ridícul davant del món sinó que són condemnats pels tribunals internacionals per detractors dels drets humans, abús de poder i, com en altres ocasions, per autoritaris i antidemocràtics. Veurem com acaba el cas de les clavegueres de l’Estat contra Catalunya, l’independentisme i els seus defensors. Ara bé, els catalans no ens hem de  fer gaires il·lusions de que el cas Atutxa escarmenti aquest Estat putrefacte pel que fa a les accions que empren i emprendrà contra el procés i el referèndum. Aquella mena de gent no entendrà res mentre no passi per un curs de democràcia.

També avui resulta que la fiscalia ha enviat al jutjat l’anunci de data i pregunta pel referèndum fet públic pels president i vicepresident de la Generalitat fa pocs dies; l’ha enviat juntament amb l’amonestació (o el que sigui) a la consellera de Governació per voler comprar urnes. Si no fos un tema tan transcendent, ni hauria per llogar-hi cadires, per no emprar una altra expressió més vulgar. Aquesta gent han perdut el senderi i la més mínima coherència; no saben per on van ni què fer. Es befen del procés i dels independentistes, però els, ens, persegueixen de mala manera. Potser els fem més por de la que confessen? La lectura de Josep Guardiola del manifest de diumenge passat a Montjuïc sembla que els ha fet bastant de mal a jutjar pels bots i escarafalls que fan alguns de per allà. Saben que Guardiola és un prescriptor amb ressonància mundial. Nogensmenys, la premsa internacional s’ha fet gran ressò d’aquell acte  que va augmentant no tan sols la popularitat del procés, sinó les manifestacions favorables al referèndum. Després vindrà el reconeixement de la independència. Em sembla que en el seu dia la Unió Europea es plantejarà, no si admet Catalunya, sinó si expulsa l’Estat espanyol. Si continua el govern autoritari, corrupte i antidemocràtic del PP, aquesta expulsió sembla plantejada.

Europa sí que ens interessa als catalans, ens ha interessat sempre molt més que als nacionalistes de la meseta. “España, una grande i libre”. Tanmateix ens ha d’interessar molt el que està passant amb el brexit o amb la sonada aparició en l’escenari europeu de Macron. Aquest noi en sap. Li ha dit a la premier britànica, Mrs. May, que tindrà les portes obertes de la UE fins que se’n vagin definitivament. Macron ja no tan sols parla en nom de França, sinó també d’Europa. Joventut i renovació al poder! Com es pot entendre un jove com aquest amb un estaquirot tronat com Rajoy?

Amics, amigues: d’ací a l’1 d’octubre poden passar moltes coses aquí allà i més enllà. Cal estar a l’aguait perquè tot està molt lligat. Uns celebrarem el referèndum de la llibertat i altres el “dia del caudillo”. Hi ha certa diferència, no us sembla?

Vostre,

Josep M. Boixareu Vilaplana

País Valencià, Segle XXI © 2017 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER