L’Àrea (urbana i metropolitana) de València (2)

Josep Sorribes

L ‘Àrea Metropolitana de València: els trets globals

Ja hem vist en la primera part quins serien els trets bàsics de les àrees metropolitanes. A la llum d’això es pot dir que la de València compleix tots els requisits i experimenta les tendències ja esmentades. Si parlem de la poli-nucleació , de la població o de la densitat, les dades ho corroboren. Si parlem de l’especialització funcional, és evident el procés de terciarització de la ciutat de València i el predomini de la indústria a la perifèria, amb totes les matisacions que cal i que s’expliciten en punts posteriors. A més, en la pròpia perifèria hi ha especialitzacions relatives segons subàrees com també podrem comprovar. Pel que fa a la segregació social, aquesta està present tant al nucli central com a la perifèria perquè en la mesura que l’apropiació de l’espai residencial és un fenomen vinculat a la renda (i també a les relacions de domini) els espais degradats o vulnerables es fan presents per tot arreu. Per últim, pel que fa al grau de compacitat o urban sprawl, les dades que oferiré tot seguit permeten comprovar que l´Àrea Metropolitana de València és un espai on predominen les ciutats compactes que segueixen el model anomenat “mediterrani”. Tanmateix , una observació de les tendències recents fa palès que dins de la pròpia Àrea el grau de dispersió difusa no és, malauradament, menyspreable i representa un greu repte de futur.

Tots aquests trets globals tenen els seu correlat empíric i paga la pena aturar-se una mica en les informacions disponibles. Em limitaré aquí a parlar de tres elements cabdals (n’hi ha més, és clar), com són els centres comercials , els polígons industrials i les urbanitzacions de baixa densitat que esguiten tot el territori metropolità. No hem tingut en compte les casetes o els xalets individuals tot i que n’hi ha milers. Només parlarem de les urbanitzacions “batejades” amb nom i que tenen un mínim d´estructura urbana.

Pel que fa als macrocentres comercials (els Mercadona i Consum són comerç de proximitat i acompanyen a la població), la relació és fins a cert punt curta i es pot reproduir:

               Any   Centre Comercial Tipus de centre SBL TOTAL   Nº locals
 Alboraia 1985 Alcampo Alboraia Basat en Hipermercat 18.800 31
 
Aldaia 2000 Bonaire G. Comercial ** Molt gran 90000 194
  2001 Bonaire Parc Comercial 25500
  2002 Factory Bonaire Centre de Fabricants 19500
 
Burjassot 1992 Parc Comercial Alban Parc Comercial 34755 8
 
Eliana (l’) 1994 El Osito Parc Comercial 69000 100
 
Massalfassar 2007 El Manar Parc Comercial 23577 17
 
Paterna 2007 Heron City Centre de Oci 44500 46
  1979 Carrefour Paterna Basat en Hipermercat 22525 18
 Sedaví 1990 Sedavi Parc Comercial Parc Comercial 15000 10
 
Torrent 1991 Las Americas Menut 17461 92
 
Xirivella 1993 Gran Turia Gran 58276 111
 
València 1982 Nou Centre Molt gran 112000 250
  1987 Carrefour Campanar Basat en Hipermercat 24729 32
  1993 La Galería Jorge Juan Galeria Comercial 4.200 35
  1995 El Saler Gran 47.013 152
  1998 Boulevard Austria Galeria Comercial 4.200 20
  2006 Aqua Multiespacio Mitjà 35.000 96
  2008 Mercado Campanar Menut 12.149 14
  2010 Arena Multiespacio Mitjà 32.000 125
 
 
Alfafar 1976 Carrefour Mitjà 32696 37
2004 MN4 Gran 40.724 101

 

SBL= superficie bruta per llogar

 

Consell de Cambres de Comerç de la Comunitat Valenciana. Oficina Comerç i Territori – PATECO

 

Caldria afegir-hi l’IKEA d’Alfafar, a l’espera del que puga passar amb Port Mediterrani Resort de Paterna, objecte d’un estira i arronsa que s’allarga. La polèmica entre grans centres comercials i comerç de proximitat ja dura anys i més enllà del tema de la “competència deslleial” i de l’assumpte enverinat dels horaris, el que és evident (vegeu Luis del Romero “Ecología urbana” dins Sorribes, J. (dir.), La Ciudad. Economía, espacio, sociedad y medio ambiente, Tirant Lo Blanch, 2012, pp. 435-441) és que aquest tipus d’establiments (del qual l´AMV en va plena) són una importació “cultural” del mon anglosaxó que cada vegada s´estén més i que té uns efectes indubtables sobre l´especialització de l´estructura urbana, la fragmentació de l´espai i el predomini de la circulació privada. Sembla que els nous governants volen aturar el seu creixement però el futur no està escrit.

Pel que fa als polígons industrials, aquests han proliferat com a bolets els darrers 40 anys en un fort procés de descentralització industrial que troba en la renda del sòl i en la rigidesa del planejament urbanístic les seues variables explicatives claus.

 

POBLACIÓ SUP. TOTAL (m2) POLÍGONS
ALAQUAS 1.170.967 EL BOVALARELS MOLLONSALAQUAS

LA GARROFERA

LA FIGUERA

ALBAL 827662 SECTOR 3SECTOR 4ALBAL

JUAN PERIS

ALBALAT DELS SORELLS 99.553 Sub N-1
ALBORAIG 25.766 ALBORAIG
ALBORAIA 348.121 Nº3 CAMÍ AL MARNº5 DE VERA
ALBUIXECH 1.136.597 MEDITERRANEO
ALCÀSSER 292.329785.523 EL PLAL’ALTER
ALDAIA 3.745.516 ÀREA INDUSTRIAL BONAIRECARRETERA PLA DE QUARTLA FILLOLA

ENCREULLADES

COSCOLLAR

EL POU

LA LLOMA

CEMENTERI VELL

BARRIO DEL CRISTO

ALFAFAR 434.567 RABISANCHOZONA COMERCIAL
ALFARA DEL PATRIARCA 196.863 ALFAFARA DEL PATRIARCAUNIDAD -SUR
ALMÀSSERA 52.844 EL BARRANC SECTOR-2
ALMUSSAFES 3.080.939 FACTORIA FORDREI JOAN CARLESZONA NORTE
BENAGUACIL 114.607 ZONA INDUSTRIAL DE MAGATZEM
BENETUSSER 40.296 BENETÚSSER PI
BENIFAIÓ 492.425 JAIME IFont de   MUZA
BENIPARRELL 855.141 S. UBLE 1. IND. GAMAMOBS. UBLE 1. VEREDA SUR-PISUI 5. ESTE-NORTE

SUI 6. ESTE-SUR

SUI 7. INDUSTRIAS QUÍMICAS

SUI 8. VEREDA NORTE-PISTA

Z. SUI NORTE-OESTE

Z. SUI 4. SUR-SAN FRANCISCO

Z. SUR-3. POLIO

BENISSANÓ 197.385 CAMÍ OLACOU I SERRATILLOLA COSAPEDREGALS
BÈTERA 460.226 ZONA INDUSTRIAL DEL PIEL CARRASCAL ??EL PLA??
BONREPÓS I MIRANBEL 322.236 EL BRAÇ
BUNYOL 1.420.945 BUNYOLEL LLANOLa Bota
BURJASSOT 39.381 IM
CASINOS 47.531 CASINOS
CATADAU 49.134 CATADAU
CATARROJA 924.336 P.I. CATARROJA
CHIVA 741.629 LA PAHILLA
XIRIVELLA 731.490 MARE DE DÉU DE LA SALUTSECTOR DSECTOR E XIRIVELLA

ZAMARRA

FOIOS 241.572 FOIOS EL MOLÍLA MARLA YUTERA
GODELLA D’OBRADORS
LLÍRIA 1.482.699 CAPABLAVALABORATORIUOS RADIO UE-51MONTECOLLADO

PLA DE RASCANYA

SI 2 PLA DE CARRASES

SI 4 PLA DE MONTERO

MANISES 1.151.924 EL BARRANQUETLA COVAAEROPUERTO

EL COMTAT

OBRADORS B

MARINES 95.733 MARINES
MASSALFASSAR 373.182 MEDITERRANEO
MASSAMAGRELL 330.407 BOVALARZONA INDUSTRIAL MASSAMAGRELL
MASSANASSA 813.473 MASSANASSA
MELIANA 107.615 LA CLOSA
MISLATA 95.640 MISLATA
MONCADA 511.583 VIRGEN DE LOS DOLORESMONCADA IIMONCADA III
MONTSERRAT 220.108 SECTOR I SUPU.E. 2
MONTROI 61.971 MONTROI FASE 1
MUSEROS 433.403 TORRUBERO
NÀQUERA 922.998 ALJUB DE SANT VICENTNÀQUERALLOMA LLARGA
PAIPORTA 1.265.205 LA PASQUALETAALQUERIA DE LA MINAL’ESTACIÓ
PATERNA 3.594.457 PARC TECNOLÒGICANDANAP.I.MUNICIPAL

FUENTE DEL JARRO- FASE I

FUENTE DEL JARRO-FASE II

PICANYA 480.020 ALQUERIA DE MORETRAGAFAITANAR

ZONA INDUSTRIAL SUR

PICASSENT 1.645.635 PICASSENT
LA POBLA DE FARNALS 216.985 SU-7 SUP-3
LA POBLA DE VALLBONA 1.203.998 GUTTEMBERGLA POBLA DE VALLBONALA POBLA-LA ELIANA

MAS DE THOUS

ZONA INDUSTRIAL IBM

EL PUIG DE SANTA MARIA 606.732 ESTACIÓPUIG
PUÇOL 711.216 CAMP ANIBALMAS DEL BOMBO
QUART DE POBLET 2.766.446 BARRIO DEL CRISTOCIUDAD MUDECOLA PATA DEL CID

VALENCIA 2000

INVA

IZAR MANISES

QUART DE POBLET

NOU D’OCTUBRE

MASIA DEL ESPI

LA LLOMA

RAFELBUNYOL 534.523 L’HORTETA
RIBA-ROJA DEL TÚRIA 2.874.240 MASIA DEL POYOL’OLIVERALDE LA REVA Y BASSA
SANT ANTONI DE BENAIXEVE 2.985.468 LA VEREDA
SEDAVÍ 245.441 SEDAVÍ
SILLA 1.963.404 ALIAGAL’ALTEROEL RAJOLAR

EL MASET

EL MOLI DE MAGALLO-VIII

SERRA 53.961 SAPU 5
TAVERNES BLANQUES 100.057 LLADRÓ
TORRENT 1.501.697 MAS DEL JUTGE
TORÍS 471.304 TURIS
VALÈNCIA 2.726.154 FORN D’ALCEDOVARA DE QUARTMERCAVALENCIA

VALÈNCIA CIUDAD DEL TRANSPORTE

VILAMARXANT 375.945 ENCHILAGAR DEL RULLO
VINALESA 21.145 SECTOR INDUSTRIAL VINALESA
XEST/CHESTE 1.004.909 CASTILLAPINO BLAYPINO BLAY I
TOTAL 52.039.736

 

 

És quasi segur que hi haurà algunes informacions incorrectes perquè segons la font utilitzada hi ha variacions. Més d´un polígon estarà en fase de projecte. Altres , com Les Carrasses a Llíria estan fets i acabats, però sense activitat. A més no tenim informació fiable sobre el grau d´ocupació de cada polígon.

Amb totes aquestes precaucions no ens arrisquem emperò massa si valorem qualitativament el fenomen: a l´AUV hi ha la quantitat gens menyspreable de 52 milions de metres quadrats “especialitzats “ en l´ús industrial, la gran majoria de municipis ( 63) en tenen un o més d´un i, errors a banda, el nombre de polígons existents a l´AUV és d´uns 150.

Alguns estan situats a la perifèria dels nuclis urbans però altres es troben en encreuaments de la xarxa viària i “despenjats” per tant del teixit urbà, la qual cosa genera fragmentació de l´espai i increment de l´ús del vehicle privat. En la meua opinió, la planificació dels espais industrials ha deixat molt que desitjar i s´ha expulsat a la indústria de les ciutats sense cap reflexió sobre la compatibilitat d´usos.

 

 

Per últim, pel que fa a les urbanitzacions de baixa densitat identificables en l´AMV, les dades són les següents:

URBANITZACIONS DE BAIXA DENSITAT AMV
NOM DE LA URBANITZACIÓ habitatges totals Població
LA RASCANYA, La Pobla de Vallbona 1.370 2.894
L’ALMASSERETA, L’Eliana 710 1.500
VALL DE FLORS, Bétera 285 602
LLOMA DEL CALDERER, Bétera
EL MAS D’ELIES, Bétera
LA JUNQUERA+EL MAS DE CAMARENA, Bétera 1.717 3.626
CAMÍ DE PATERNA+ MASIA DEL ROMERAL+ LA TORRE D’EN CONILL+ LLOMA DEL MAS, Bétera 1.935 4.087
CUMBRES DE SAN ANTONIO, San Antonio de Benagéber 265 560
COLINAS DE SAN ANTONIO, San Antonio de Benagéber 1.545 3.263
MONT CANYADA 560 1.183
LA CANYADA 2.675 5.650
EL PLANTIO, Paterna 4.445 9.388
LA VALLESA, Paterna 465 982
STA ROSA+MONT ALCEDO+EL MOLINET+STA MONICA+MONTALEGRE+CAMP DE TURIA, L’Eliana 4.265 9.008
HENDAYA, L’Eliana 695 1.468
ENTREPINS+CLOT DE NAVARRETE, L’Eliana 1.190 2.513
MONT-I-SOL, L’Eliana 4.820 10.180
CASES DE PERIGALL, L’Eliana 740 1.563
CLUB DE CAMP+ LES PAREDETES 1.220 2.577
CLOTXA DEL SEC+ LA COMARDA 395 834
MONTESANO, San Antonio de Benagéber
CAMÍ DE LA POBLA, Bétera 240 507
EL POUET, La Pobla de Vallbona 325 686
EL PERIQUILLO, Bétera 225 475
LA LLOMA LLARGA, La Pobla de Vallbona 210 444
MAS DE MAQUIVA, La Pobla de Vallbona 345 600
EL TOS-PELAT, Llíria
L’ALT DE BOTIGUETA+SAFAREIG, Llíria 845 1.205
EL REGALÓ, Llíria
EL RACÓ DE LA VOLTA+ LA BUITRERA, Llíria
EL MAS DEL MORO, Vilamarxant 17 35
SANTA BÀRBARA, Rocafort 1.230 2.495
L’ERMITA NOVA + CAMPOLIVAR + LA CREU DE GRÀCIA, Godella 2.390 4.905
LLOMA LLARGA + VALTERNA, Paterna 4.060 8.295
SANT FRANCESC, Manises 3.160 7.045
MONTMAJOR, Riba-roja del Túria 83 175
ELS POUS, Riba-roja del Túria 97 205
VALÈNCIA LA VELLA+ MASIA DE TRAVER, Riba-Roja del Túria 1.385 3.080
EL VEDAT+ SANTA APOLÒNIA, Torrent 6.985 16.260
MONTE HERMOSO, Torrent + SANT JOSEP, Picassent 85 180
SANT RAMON, Picassent 455 320
LLOMA DE LA VERGE, Picassent 128 270
TANCAT DE L’ALTER, Picassent 375 635
EL PEDREGAL, Picassent 38 80
SANT FRANCESC, Picassent 59 125
LA COMA, Picassent 24 50
SERRAMAR, Picassent 133 280
EL PLA DE LES CLOTXES + ST. PERE , Benifaió 178 375
LOS LAGOS + SAN PATRICIO, Alginet 483 1.020
CIUTAT JARDÍ AUSIAS MARCH 227 480
TOTAL 53.078 112.105

 

53.078 112.105
53.078 112.105

 

El quadre anterior requereix alguns comentaris “metodològics” i altres relatius al contingut. Pel que fa a la metodologia cal dir en primer lloc que infravalora de forma considerable el fenomen. I no sols perquè no es tenen en compte els milers de casetes o de xalets individuals que no formen part d´urbanitzacions amb una mínima infraestructura sinó perquè, a més, hi ha alguns municipis (principalment Llíria i l´Eliana) on hi ha moltes més urbanitzacions que les recollides al quadre. L´Eliana són 18 urbanitzacions solapades (incloent el petit nucli “històric”) i al quadre només n’hi ha recollides unes quantes. Pel que fa a Llíria, la realitat desborda de molt les que s’hi inclouen. En aquest cas, sí que tenim una font d´informació prou més exhaustiva : http://www.lliria.es/es/content/urbanizaciones .

La segona consideració de tipus metodològic fa referència al nombre d´habitatges i població que apareixen al quadre. Utilitzant un soft prou elemental que ofereix l’INE, teòricament es poden calcular aquestes dues variables per a cada urbanització. El problema és que la poligonal que cal prèviament traçar moltes vegades agafa de cop una extensió superficial en què hi ha més d´una urbanització. Per això apareixen al quadre moltes files amb sumatori de vàries urbanitzacions. Per a acabar-ho de complicar el soft de referència de vegades dóna els habitatges, de vegades la població i tan sols en alguns casos totes dues. Això m´ha obligat a calcular la ràtio habitants / habitatge quan hi havia les dues informacions i fer- ho extensiu als què sols en tenien una.

Amb totes aquestes precaucions i matisos, es pot dir, doncs, que el quadre té un caràcter purament indicatiu. Els 53.078 habitatges i els 112.105 habitants és la hipòtesi mínima. Així i tot, les 71 urbanitzacions recollides indiquen, si més no, la importància que a l´Àrea de València té aquesta mena d’assentaments, sobre els inconvenients dels quals ja he parlat a sovint en aquest treball. Per tant el conjunt de l´Àrea, malgrat el caràcter “compacte” dels nuclis urbans que la componen està lluny de poder ser considerada una àrea compacta. Els centres comercials, els polígons industrials i les urbanitzacions (per no parlar d´altres usos com els educatius o les residències) fan que estiguem a mitjan camí entre el model mediterrani i l’anglosaxó.

 

 

País Valencià, Segle XXI © 2022 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER