Paterna: la ciutat puzzle (i 2)

paterna 2

Josep Sorribes

Apunts històrics

La història de Paterna no presenta grans trets rellevants. Al llibre del Repartiment consta que Paterna esdevé propietat d’Artal de Lluna. Al segle XVI passa al duc de Sogorb sota el domini del qual romandria fins a l’abolició del règim senyorial. Com ja hem comentat adés, l’empremta àrab fou intensa com ho demostra la Torre de Paterna erigida en l’Alborgí que és encara la principal icona de la ciutat. Com que les coves excavades en terra eren l’habitatge predominant a principi del XIX, les edificacions de la part més “antiga” de Paterna son relativament modernes i en la seua gran majoria posteriors al 1850. Malgrat l’existència de restes ibèriques al bosc de la Vallesa (al sud dels xalets i propietat, per cert, dels Trènor) i de restes romanes al petit turó on s’assenta la Torre (recentment s´ha descobert una interessant vil·la romana http://tarraconensis.com/paterna/villa_romana_paterna.html sota la Fàbrica de Galetes Río on ara hi ha un Mercadona) la història de Paterna més rellevant comença amb la civilització àrab i la història de la “ciutat” de Paterna és rabiosament contemporània.

Abans de l’eclosió posterior als seixantes dels segle passat hi ha un esdeveniment força peculiar a Paterna estretament vinculat al conflicte bèl·lic del 36-39: Paterna és coneguda per ser el lloc on es produïren afusellaments massius els primers anys de la “Victòria” i la visita al seu cementiri és obligada per a tot aquell que considere que la memòria històrica ha de ser coneguda i difosa. Un dels serveis d’indubtable valor que Paterna li deu a Paco Guzmán és, sense dubte, la publicació de la revista TESTAR que pot trobar-se en pdf a la web http://depaterna.com/. Fins ara han eixit sis números amb informació prou interessant, més “d’investigació” que de contingut d’una revista més “popular”:L’Alborgí (http://www.paterna.es/images/pdf/ca/servicios/oficina_del_valenciano/publicacions/alborgi_11.pdf.)

Doncs bé, un dels números de TESTAR està dedicat al 75 aniversari de la II República

(http://depaterna.com/wp-content/uploads/2012/05/Publicaci%C3%B3-El-Testar-75-Aniversari-de-la-II-Rep%C3%BAblica1.pdf ) i en ell podem trobar una informació bastant exhaustiva dels crims que el poder franquista perpetrà a Paterna arran de la seua victòria. Documents judicials, cartes familiars, fotografia del vertader mur de la vergonya i una relació nominal dels milers d’afusellats entre 1939 i 1959 que reprodueix la coneguda (per alguns) investigació de Vicent Gabarda (Els afusellaments al País Valencià 1938- 1956), reeditat per la Universitat de València en vàries ocasions http://www.uv.es/republica/plano/final/finalv.htm. Imprescindible. Sols reproduiré els dos textos que fan d’inici i de cloenda d’aquest número monogràfic. Diu el primer:

Capital del dolor i la memòria. El cementeri de Paterna és hui un potent lloc de pelegrinatge i trobada per a vells i nous republicans. Jauen ací els afusellats, alguns amb nínxols, noms i cognoms, uns altres segueixen simplement a la fossa comuna. Per a quan l’estela, el lapidari memorial amb els noms i els cognoms de totes les persones que varen ser afusellades a Paterna, hortolana capital del dolor i la memòria?

I conclou el segon:

Diuen que és millor un llapis curt que una memòria llarga. Aquesta publicació ni porta noticies novedoses ni fets recents. Conté la nostra història, la que no volem oblidar, la que han desitjat fet desaparèixer i no han pogut. Tampoc diu res que en general no sapiam. Porta noms, massa noms que no deurien estar. Som noms de persones que creien en la llibertat… i que no podem oblidar

La cultura i el patrimoni

Ja posats en l’àmbit de les revistes faré una breu referència als aspectes culturals i patrimonials de Paterna abans de comentar alguns macroprojectes pendents de resolució i de contestar a l’obligada pregunta: i ara què? A més de les revistes ja esmentades, Paterna compta amb una oferta cultural modesta i amb un patrimoni que sense arribar evidentment a fer ombra al d’altres moltes ciutats del país, és necessari esmentar. Pel que fa a l’oferta cultural, convé assenyalar els dos teatres amb es que compta la ciutat: el gran teatre Antonio Ferrandis, construït els anys 20 del segle passat, adquirit per l’Ajuntament i rehabilitat l´any 2000, i el Café Teatre Capri (o Teatre del Batà), també de la dècada dels 20 del segle passat i també adquirit per l’Ajuntament i rehabilitat l’any 2000. Aquest dos teatres, el ja esmentat Museu de la Ceràmica i els espais culturals de la Cova Gran i la Cova del Batà conformen el gruix de la infraestructura cultural de la ciutat. Pel que fa al patrimoni, l’església de sant Pere (segle XIV, remodelada el segle XVIII), el Calvari, la Torre, les Coves i el Palau dels Comtes de Vila de Paterna (1760) són, junt al poblat de l’edat de Bronze ubicat a la Lloma de Betxí en la Vallesa de Mandor, el “punts forts” del patrimoni de Paterna. I si de festes –que no de patrimoni- parlem, Paterna té sens dubte una tradició que ha travessat fronteres i que aquesta dèria col·lectiva per assolir records Guinnes no fa més que catapultar-la a extrems de racionalitat discutible. Parle, és clar, de “la cordà”, l’espectacle pirotècnic del darrer diumenge de final d’agost on any rere any es superen tots els records (http://www.youtube.com/watch?v=ZAaD7AwZQlA i http://www.telecinco.es/informativos/cultura/Corda-Paterna-bate-record_2_1853280014.html). I per a llevar-se el regust a sofre que ens queda, res millor que rematar la jugada amb un Catxap, dolç de pasta fullada farcit d’una crema especial patentada per un dels forns de Paterna i que s’ha sumat als signes d’identitat paternera.

I de la identitat icònico-patrimonial, festera i dolça a la identitat bastida al voltant del que es sol conèixer com a “fills il·lustres”. Ja he parlat adés de Vicente Mortes i d’Antonio Ferrandis. Però hi ha, almenys, tres figures més que demanen una mica d’atenció. La primera és Gerardo Salvador Merino. Mirant el plànol em va sorprendre que el tal Gerardo Salvador donara el nom a una escola i, el que és més important, al camp de futbol de Paterna. A més, quan vaig quedar amb Paco Guzmán, la “plaça central” del Polígon de la Font del Gerro, on és l’edifici de gerència, s’anomena també Plaça de Gerardo Salvador. Li vaig preguntar a Paco Guzmán si el tal Gerardo Salvador era algun home important de Paterna i vaig rebre com a contestació un lacònic “Sí”. A hores d’ara no sé quina fou la relació del subjecte amb Paterna (pel que jo sé ni hi va néixer ni passà per allà) però gràcies a Google (http://es.metapedia.org/wiki/Gerardo_Salvador_Merino) almenys he pogut satisfer la meua curiositat. Estem davant d’una mena de falangista radical i revolucionari (1910-1971) que deixà el PSOE el 1933 després que sa mare fou assassinada pels seus companys quan cercaven a son pare, destacat militant de la CEDA. Eixe mateix any conegué a Jose Antonio i passà a militar en Falange. El seu radicalisme amb el PSOE no feu més que augmentar, malgrat que en 1935 guanyà les oposicions a notaria. Fou depurat el 1941 pel règim, acusant-lo de maçó, perquè havia anat massa lluny en les seues reivindicacions. Recomane la lectura del link perquè és una història amb molt de suc. “Delegado Nacional de Sindicatos” en 1940 malgrat l’oposició de Serrano Suñer, a Gerardo Salvador –gran orador amb molta capacitat d’arrossegament dels falangistes revolucionaris- se’l coneixia a més per les seues coincidències amb Yagüe i Muñoz Grandes, partidaris tots tres d’estretir les relacions amb l’Alemanya nazi i dur la revolució del nacional-sindicalisme falangista fins al final. Polític radical i ambiciós, el règim hagué de recórrer al Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo per tal d’apartar-lo de la FET i el confinaren a les Illes Balears. Complida la sanció, es retirà de la política i s’instal·là com a notari en Cerdanyola del Vallés, per a passar a ser, amb el temps, Director Gerent de Motor Ibérica a Barcelona, i esdevenir un home de negocis que va fer molts diners.

L’altre fill il·lustre de Paterna, més conegut, és el sergent Fabra (Xella, València 1904 – Saint Denis, França, 1970) http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2012/03/11/gloria-miserias-sargento-fabra/888627.html; https://www.youtube.com/watch?v=TL0AoMB59hM), el militar que la nit del 29 de Juliol de 1936 impedí, pistola en mà, la rebel·lió dels oficials de la caserna de Sapadors de Paterna, fet que li valgué l’entrada en la mitologia popular de la Valencia republicana. A més, ja en l’exili, formà part des de 1947 de la poc coneguda Agrupació Autònoma de la Resistència Interior, creada pel govern de la República a l’exili, com una organització guerrillera. Fabra Marín arribà a entrar dues vegades a Espanya. La tesi doctoral de José Antonio Vidal Castaño (de 71 anys d’edat), llegida en març de 2012 a la Universitat de València, ha suposat un coneixement molt més precís de la biografia de Carlos Fabra Marín, el sergent Fabra per a la història. La seua figura continua tenint ressò com ho demostra l’existència d’un Comité Local de la Agrupació Sergent Fabra del PCE de Paterna (http://www.paternaroja.es/category/comunistas-de-paterna/)

Per últim, el pintor nonagenari Vicent Borràs – que té un carrer dedicat al costat del carrer del Trinquet- i que en els últims temps ha perfeccionat la tècnica d´utilitzar el fum en els seus llenços (http://cronicadigitalcomarcal.blogspot.com.es/2013/09/exposicion-en-el-ateneo-mercantil-de_4.html) es mereix, si més no, un record en aquest apartat

 

Els grans projectes: quimera, costos i beneficis

Els darrers anys han estat desenvolupant-se a Paterna dos “macroprojectes” impulsats pel que fou alcalde pel PP, Lorenzo Agustí, i que han generat una considerable polèmica. Com que les eleccions de maig de 2015 han canviat el mapa polític i com que no hi ha decisió definitiva en cap dels dos projectes, hem de fer necessàriament esment sobretot perquè un d’ells (el del Port Mediterrani), cas d’executar-se, tindria un considerable impacte en el municipi.

Parlem primer del que, pel que sembla, té menys probabilitats d’anar endavant. Em referesc al conegut com Zona Franca o Parc Logístic Internacional (de vegades també com a Port Sec). Per la informació disponible el projecte de

Zona Franca a Paterna es localitzava just al sud de l’altre projecte de Puerto Mediterráneo que, per la seua banda, ocuparia un rectangle d’un milió de metres quadrats tot just enfront del complex d’oci d’Heron–Kinèpolis. L’escassa probabilitat de que aquest projecte vaja endavant rau, no sols en els comentaris dels agents que el donen pràcticament com a soterrat, sinó també perquè la pròpia Generalitat ha desenvolupat un projecte d’Àrea Logística Internacional en el terme de Loriguilla que és manifestament incompatible amb el de Paterna (http://www.eige.es/eige/castellano/actuaciones_bd.php?as_fam=5&as_subfam=24).

Molt més interés té el projecte de Puerto Mediterráneo, Shopping Resort perquè per la informació disponible els inversors britànics Intu Eurofund Investment tenen tots els informes favorables i és la nova Generalitat la que haurà de pronunciar-se. No deixa de ser simptomàtic que l’actual alcalde, el socialista Sagredo, governe en minoria per les discrepàncies amb Podemos i Compromís sobre la conveniència o no de donar llum verda al projecte. El 19 de juny de 2013 Valencia Plaza donava noticia de la presentació “oficial” del projecte:

“El proyecto va a contar con una inversión privada directa de aproximadamente 700 millones de euros y podría alcanzar los 1.465 millones considerando sus efectos indirectos e inducidos. Y, en cuanto a puestos de trabajo, se ha calculado que creará 4.000 empleos directos entre temporales y permanentes que, sumando los indirectos e inducidos, podrían alcanzar los 8.300.

En el acto de presentació, el presidente de la Generalitat, Alberto Fabra, ha asegurado que el Consell seguirá facilitando la tramitación para la implantación de proyectos de inversión que generen empleo. Por ello, ha indicado que la Actuación Territorial Estratégica Puerto Mediterráneo, Shopping Resort, en Paterna, es reflejo de las políticas del Consell para facilitar la implantación de iniciativas empresariales que produzcan un gran impacto en cuanto a empleo y generación de rentas para el conjunto de la Comunitat Valenciana.

Fabra se ha pronunciado así en el acto de presentación de esta Actuación Territorial Estratégica, un proyecto que creará en el área metropolitana de Valencia un gran espacio de servicios y ocio, tanto por su tamaño, 300.000 metros cuadrados, como por la presencia de firmas punteras, exclusivas y de prestigio. “

Aquesta és, sense dubte, una melodia coneguda. Es posa l’accent en els fabulosos efectes econòmics i d’ocupació promesos però en cap moment es contempla, no els efectes adversos sobre el petit comerç (argument reincident), sinó tampoc que l’actuació prevista suposa una congestió addicional d’un espai ja saturat, d’increment de la mobilitat privada i de les inversions publiques “complementàries” que aquestes intervencions en el territori solen generar en detriment d’inversions alternatives. Per altre costat, l’actuació reforça el model turístic- d’ oci -immobiliari quan el consens sobre la necessitat d’un canvi en el model productiu és aclaparador, tot i que part dels que ho expressen ho fan sense massa convicció. Per altre costat, si parlem de Paterna, aquesta actuació ve a accentuar el puzzle i a fragmentar encara més el territori en un conjunt d’àrees “especialitzades” sense cap vincle entre elles. En la Paterna de les Paternes, una Paterna més.

En un treball com aquest que tracta de deixar constància en la mesura del possible del passat, present i futur d’aquesta ciutat del país, té sentit que deixem referència de les opinions expressades pels diferents agents urbans per tal que el lector puga treure les seues pròpies conclusions. En aquet sentit es poden consultar:

http://www.puertomediterraneo.es/documentacion.html

http://www.valenciaplaza.com/ver/90391/asi-sera-el-nuevo-centro-comercial-puerto-mediterraneo-en-paterna.html

http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20140820/54413211217/puerto-mediterraneo-y-multipaterna-colaboran-en-dinamizar-el-sector-comercial.html

http://cadenaser.com/emisora/2013/06/19/radio_valencia/1371599428_850215.html

http://compromisperpaterna.com/2013/03/01/compromis-desemmascara-el-projecte-de-puerto-mediterraneo-i-zona-franca-que-inclou-finques-de-mes-de-10-pisos-per-a-15-000-habitants/

Probablement el projecte es veurà afectat per la moratòria que sembla que està perfilant-se quan s’escriuen aquestes ratlles. Bona serà si, sobretot, s’aplica al projecte una tècnica tan antiga i coneguda com l’anàlisi cost–benefici i si s’encarrega aquest estudi a professionals independents i de prestigi. Com que la documentació presentada és realment abundant, la tasca a fer es simplifica i no hauria d’ajornar excessivament una decisió que, en qualsevol cas, ha d’estar precedida per un període d’informació i participació.

 

I ara què?

Finalitzar aquesta breu descripció analítica sense alçar la vista i mirar el futur a mitjà termini pot semblar, amb raó, al lector, una manca de compromís i una excessiva por a “mullar-se”. Tot i que el futur és per definició imprevisible, la pregunta “ i ara què?” s’imposa si més no com a punt de partida d’una sempre necessària discussió col·lectiva que, pel que sembla, els nous temps polítics propiciaran. I com tota pedra fa paret heus ací algunes reflexions benintencionades sobre el futur de Paterna que, això sí, es fonamenten en allò que hem vist, observat i analitzat en els apartats anteriors. Faré aquesta darrera reflexió en forma telegràfica i enumerant sols alguns elements que em semblen cabdals o si voleu, tan se val, “estratègics”.

Tindre la gosadia de parlar del futur de Paterna demana atreviment però també consciencia de les limitacions. I parle de limitacions perquè quan s’intervé en el territori com s’ha fet a Paterna les coses esdevenen sovint irreversibles. Una fallida financera, per greu que siga, sempre acaba sent “absorbida” pel sistema per la via de les “provisions”. Tanmateix, un barri mal construït, una carretera o autovia construïda per on no tocava, uns recursos naturals esgotats i no renovables etc., són coses molt més difícils de resoldre. Per això, si aquesta societat nostra fora més raonable i culta exigiria molta més prudència (i tal vegada majories qualificades) abans de ficar la pota en temes territorials. Com que malauradament no ha estat així, ni en tot el territori valencià ni a Paterna en particular, doncs tenim limitacions, i fortes.

Vegeu si no la dificultat de bastir qualsevol mena d’unitat en un territori que com el de Paterna ha estat objecte de dures intervencions (una xarxa viària amb nombrosos efectes de barratge) que han generat espais segregats de molt difícil sutura. Això del puzzle no era cap acudit i “lligar” la Coma i el Mas del Rosari (per posar només un exemple) amb la Canyada, o el casc urbà amb la Font del Gerro, sembla tasca quasi impossible. I de poc serveix la visió romàntica (tot i que qualsevol temps passat fou pitjor) d’una Paterna agrícola on el nucli urbà abastia de serveis a les 50 partides d’horta i secà que el circumdaven. I si el macroprojecte de Puerto Mediterráneo va endavant, tindrem un altre espai segregat que no es “parlarà” amb cap altre. Per tant arribat a aquest punt confesse la meu impotència per proposar polítiques “d’integració”, almenys des del punt de vista territorial.

La possibilitat de reconstruir Paterna haurà de vindre necessàriament de l’ús col·lectiu d’alguns recursos comuns o de l’establiment d’una “nova identitat” que vaja molt més enllà (sense menysprear-la) de la “tradició”. I en aquest sentit em venen al cap dues possibilitats. La primera és la posada en valor per a tots els habitants del terme i els seus usuaris de tres espais naturals que podrien arribar a ser privilegiats. L’un és la Vallesa de Mandor, integrat en el Parc Natural de les Riberes del Túria i que hauria d’alliberar-se de la propietat privada dels Trènor per a desenvolupar una àrea d’esbarjo pública. El segon espai seria el dels quarters. (Els terrenys militars de Paterna i Bétera haurien de ser a Marines, que per això s’ocupà aquell territori). I són terrenys pròxims a l’àrea d’influència de l’autovia d’Ademús i utilitzables per tant per tots però sobretot pels habitants del sector oriental del terme. I el tercer -no sé si somnie- seria la reconversió de l’àrea agrícola que resta entre Paterna i Manises per a bastir una agricultura ecològica de qualitat, de pas que es posen en valor i es reutilitzen al màxim els elements del reg i dels molins. No parle d’horts urbans, sinó d’una experiència pilot que podria tindre el suport de les administracions valencianes, espanyoles i europees.

Aquesta “nova identitat” basada en els recursos naturals disponibles es podria veure complementada per un altre element que Paterna pot liderar encara que es tracta d’un tema metropolità. Des que jo era jove es parla i parla del fracàs de la Formació Professional, de l’excés de titulats universitaris etc… però no s’hi posa remei. Amb el volum d’empreses que hi ha als diferents polígons industrials de Paterna hauria de ser possible bastir una altra experiència pilot que després s’estenguera a moltes ciutats de l’àrea metropolitana que compten amb polígons industrials de diferents dimensions. Una experiència pilot que es basara en el contracte en pràctiques però que estiguera recolzada i pactada amb el sistema educatiu.

Els valencians del nord, passant el rierol de la Sènia, a açò li diuen “somniar truites”. I probablement tot el que acabe de proposar forma part del terreny de la utopia, tot i que encara ressona allò de “sigueu realistes, demaneu l’impossible”. Sense una nova identitat, sense uns nous projectes que posen en valor el nom de Paterna, aquesta important ciutat de l’àrea metropolitana de València continuarà sent un melting pot indesxifrable i els seus habitants cauran en l’anomia o en la malenconia (segons l’edat). Demane, és clar, excuses per la gosadia i per les meues evidents limitacions. Cadascú fa el que pot i tal vegada considerar i debatre les (esbojarrades) idees que acabe d’exposar, a banda de ser una activitat benèfica i distreta, podria fer -qui ho sap- que fructificaren en alguna mesura. Amb això em sentiria pagat, i ben pagat.

País Valencià, Segle XXI © 2017 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER