Un viatge fascinant per la cultura i la política

L'ESPILL 47

Gustau Muñoz

El nou número de la revista L’Espill, el 47, que correspon a la tardor de 2014, proposa un sumari molt variat. El dossier, “El món d’ahir de Joan Estelrich”, inclou sis aproximacions a l’obra i la trajectòria d’aquest personatge fascinant i clau de la cultura catalana de la primera meitat del segle XX que fou Joan Estelrich. Mallorquí de Felanitx,  desenvolupà una gran tasca cultural i política en el marc del catalanisme. Fou l’ànima i organitzador de la Fundació Bernat Metge, una de les empreses culturals més importants de Francesc Cambó, que ha menat a bon port la traducció al català dels clàssics grecs i llatins i continua viva encara avui. Estelrich propugnava una lectura peculiar de l’humanisme en la crisi dels anys 20 i 30, amb punts de contacte (com ha assenyalat Antoni Martí Monterde) amb aspectes de l’anomenada Revolució Conservadora. Un bon camp per destriar elements contradictoris, fer història comparada, i aproximar-nos a la complexitat d’una trajectòria  que no hauríem de resoldre amb etiquetes simplificadores o amb maniqueismes. La publicació recent dels seus Dietaris (Quaderns Crema, 2012) ha constituït tota una revelació. Aquest erudit autodidacta, editor, escriptor i bon vivant, que promogué a tot Europa la projecció exterior de la cultura i la causa catalanes (als anys vint i trenta), fou també diputat per la Lliga i, quan arribà el moment, associat a Cambó en l’eficaç oficina de propaganda –i espionatge‒ muntada a París en favor del bàndol franquista durant la guerra civil (en la qual coincidí amb el valencià i valencianista Joaquim Reig). Posteriorment seria, quines coses!, representant de l’Espanya de Franco davant la UNESCO. Els articles de Valentí Puig, Manuel Jorba, Sílvia Coll-Vinent, Antoni Martí Monterde, Jordi Amat i Xavier Pla (coordinador del dossier) il·luminen àmpliament els replecs d’un personatge i d’una època del més alt interès. Entre altres descobertes, s’hi reprodueix l’informe que envià Estelrich a Cambó el 1944 des del París alliberat dels alemanys, en una conjuntura  en què l’antifeixisme triomfava sobre els col·laboracionistes. Un document excepcional editat a cura de Jordi Amat.

Però a les pàgines d’aquest nou lliurament de la revista fundada per Joan Fuster i que publica des del 1999 la Universitat de València a través de PUV, hi trobem moltes més coses. Una entrevista amb Thomas Piketty, on l’autor d’El Capital al segle XXI explica en termes molt entenedors la dialèctica de les desigualtats al món contemporani. Un bon assaig de la investigadora valenciana Nerea Miravet sobre la visió de la modernitat perible en Zygmunt Bauman. Un article punyent del politòleg de la Universitat Carlos III de Madrid Ignacio Sánchez Cuenca sobre la deriva dretana dels intel·lectuals espanyols amb l’excusa del “nacionalisme” (del nacionalisme dels altres, per descomptat).  Dues aportacions cabdals sobre Manuel Sanchis Guarner com a estudiós de la ciutat de València i com a historiador a càrrec de Faust Ripoll i de Pau Viciano, respectivament, que aprofundeixen en la significació cultural i també cívica i política del filòleg valencià.

A la faixa que acompanya aquest número s’indica també amb claredat el sentit d’un altre bloc de continguts: “Tres veus polítiques emergents. Ada Colau, Mònica Oltra, David Fernàndez”. I en efecte, Ada Colau (entrevistada pel periodista Victor Maceda) explica l’abast del projecte Guanyem Barcelona que ha posat dempeus, Mònica Oltra concreta idees de cara al canvi necessari al País Valencià –que ha d’anar pel camí d’una “transició amable”‒, i David Fernàndez argumenta al voltant dels lideratges en el marc d’un projecte global de transformació que naturalment ha de tenir protagonisme col·lectiu.

Un altre punt fort d’aquest nou número de L’Espill és la conversa de Toni Mollà amb Rafael L. Ninyoles (“El nacionalisme espanyol s’ha radicalitzat”), on el sociolingüista i membre de la generació dels seixanta s’esplaia sobre la seua obra i la seua trajectòria teòrica, i també pública, demostrant la perspicàcia que sempre hem reconegut en aquest intel·lectual valencià. Un capítol molt important de la nostra història cultural.

D’altra banda, Àlex Susanna -escriptor, poeta i actual director de l’Institut Ramon Llull-  presenta a la secció “Fulls de dietari” un avançament del seu nou dietari en elaboració, que titula “Quadern pirinenc”. Aquesta secció (on hi han publicat prèviament Maria Josep Escrivà, Salvador Company, Ferran Garcia-Oliver o Ramon Ramon) es fa ressò d’una producció dietarística que és tan abundosa en les lletres catalanes, fins al punt que constitueix potser un dels trets distintius de la nostra cultura a hores d’ara.

Finalment, un document curiós, el parlament de Santiago Rusiñol amb motiu de la inauguració d’un monument a El Greco a Sitges el 1898, reproduït a cura de l’historiador Francisco Fuster. I la secció “Llibres”, atapeïda i gens rutinària, amb crítiques a càrrec de Joan Ramon Resina (sobre L’esperit alemany en perill, d’Ernst Robert Curtius, un Breviari de PUV en edició d’Antoni Martí Monterde), d’Antoni Defez (sobre La nació necessària, un llibre molt important del professor de la UdG Joan Vergès), de Xavier Aliaga (sobre el volum 14 de la Correspondència Joan Fuster, dedicat a la generació valenciana dels anys seixanta), de Toni Mollà (sobre El català en l’espai de comunicació, de Josep Gifreu) i d’Antoni Mora (que s’enfronta a Narrativa catalana de la postmodernitat, de Jordi Marrugat).

L’editorial es titula “El retorn de la política” i aborda el nou escenari de convulsió i renovació més enllà de la crisi i amb la crisi, precisament, com a teló de fons, animat per moviments socials i subjectes polítics nous, que actuen com a revulsiu, i marcat també per l’aparició determinant de “noves veus polítiques” amb una expectativa de canvis substancials.

Un sumari, doncs, com apuntava a l’inici, dens i variat. Un viatge fascinant, sí, de la mà d’una revista en la qual poden publicar –i serà segurament cas únic‒ alhora Valentí Puig i Ada Colau o David Fernàndez. Un detall que no hauria de passar desapercebut.

Tota la informació es pot trobar a la web de la revista: www.uv.es/lespill

 

País Valencià, Segle XXI © 2019 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER