La revista ‘Pasajes’ publica un dossier sobre ‘Raça i història’
Més de cinquanta anys després del famós i polèmic llibre del Claude Lévi-Strauss ‘Raça i història’, la qüestió segueix oberta i fins i tot cobra nova actualitat. Nous autors i grups de recerca, i també el dossier que presenta el número 44 de ‘Pasajes’, es proposen estudiar les preteses bases científiques del concepte de raça, els fonaments ideològics i les motivacions econòmiques, socials i polítiques dels prejudicis racials.
També, les connexions tenebroses entre racisme i nacionalisme –o entre racisme, religió i colonialisme-, experiències històriques concretes significatives o bé, en un altre vessant, la reivindicació o l’ús subversiu de la “raça” i la “diferència racial” (abans un estigma, ara un signe d’identitat i resistència) per part de col·lectivitats “racialitzades”, denigrades com a inferiors i, com a tals, discriminades i excloses.
En aquest dossier –en el qual participen historiadors i científics- s’aporten elements de comprensió, des de la perspectiva de la raça, de la percepció que tenen i han tingut històricament els homes i les societats de si mateixos i de les seues diferències, i de com s’han utilitzat per a justificar el poder d’uns i la submissió, discriminació, explotació i exclusió d’uns altres. Col·laboren en ell Antoni Furió, que traça una panoràmica general, l’historiador de Berkeley Tyler Stovall, que analitza l’universalisme i la diferència i la noció de raça a partir de l’experiència històrica de França, l’especialista en salut pública Michael Yudell, que presenta una història del concepte de raça, l’historiador italià Gian Lucca Podestà que desvetlla un capítol poc conegut: el racisme i colonialisme italià a Àfrica, i els filòsofs i científics Camilo J. Cela Conde i Francisco Ayala, que reafirmen, des de bases científiques renovades, la impropietat de parlar de ‘races humanes’.
D’altra banda, en aquest nou nombre de ‘Pasajes’ –revista de pensament contemporani editada per la Universitat de València i dirigida per Pedro Ruiz Torres– s’entrevista a Carlo Ginzburg (a càrrec de Mauro Boarelli) sobre història i micro-història, i a Almudena Grandes (per Mario Amorós), sobre literatura, història i memòria. A més, Rafael Núñez Florencio escriu sobre el macabre com a arma política; Vicente Sánchez Biosca, sobre representacions de les víctimes del genocidi de Cambodja; Francisco Espinosa, sobre l’ús polític de l’obra de Chaves Nogales; i Gil-Manuel Hernàndez, sobre capitalisme espiritual.
Finalment, Ernest Garcia, Guillermo Quintás i Joan Romero signen substancials recensions d’obres, respectivament, de Salvador Juan, Jaime Salinas i Luis Moreno, que aborden qüestions relacionades amb la història de la sociologia francesa, l’ofici d’editor i el futur de l’estat del Benestar a Europa.
