Guillem Chismol
Sella és un poble de la Marina Baixa, a la zona meridional de la Serra d’Aitana. És petit amb 632 habitants al 2011 (http://ca.wikipedia.org/wiki/Sella_(Marina_Baixa)#Demografia). És una localitat acollidora amb veins hospitalaris. La primera volta que vaig tindre la sort d’anar-hi va ser fa uns quatre anys. Aquella primera volta anava convidat, com sempre durant aquest anys per una amiga estudiant de periodisme, i anàvem a vore una gran obra de teatre feta pels propis veïns sobe la vida i l’obra de Miguel Hernández.
L’última volta que he xafat Sella, fa una setmana, estaven en plena semana cultural del poble. La meua amiga em contava diferents activitats que estaven portant a terme. Sobretot, un xicotet teatre que feien la nit del divendres 15. Aquella nit alguns xiquets del poble varen representar un sainet de l’Horta de finals del XIX, principis del XX. També m’explicava que la nit següent una cinquantena de menuts i joves del poble participarien en el Festival, un espectacle de ball i humor que enguany celebrava la seua 46ª edició.
Des que a aquests xiquets els varen donar les vacances fins al 15 d’agost, em conta la meua amiga, han estat amb ells assajant una sèrie de persones tots els dies. Li vaig preguntar que quina ajuda tenen per part de l’Ajuntament aquestes persones que fan possible que una nit d’agost pràcticament tot el poble es done cita a la plaça. Em respon, per a la meua sorpresa, que cap. Continuem parlant i em comenta que abans que aquests, han passat per l’escenari improvisat a la Plaça Major el grup de Danses de Sella i la Rondalla de Sella, i el diumenge serà el torn de la banda, el cor i el grup de ball Sedans. A més, tot ho està gravant la ràdio local que porten endavant alguns ciutadans de manera voluntària, Cabiló Ràdio, que ni tan sols disposa de connexió a la xarxa al seu local i l’Ajuntament no fa absolutament res per la seua difusió. De fet només es pot sentir a la xarxa, eliminant com a possibles espectadors a tota la gent gran del poble, què a un poble com aquest en són molts.
Em comenta Laia, la meua amiga, que per a fer això possible han estat tot l’estiu treballant també una sèrie de persones, dedicant-li moltes hores al projecte. Torne a preguntar-li que “i aquests altres quina ajuda tenen per part de l’Ajuntament de Sella per a portar a terme aquests esdeveniments”, i la resposta em deixa anonadat: “cap”. Continue indagant ja un poc amb la mosca darrere l’orella: “Aleshores què fa l’Ajuntament pel bé de la Setmana Cultural i de la cultura de Sella en general?”. La resposta és la mateixa: “Res”.
La Setmana Cultural de Sella és un dels moments més importants de l’any i quan més visitants rep el poble. En aquells moments ja no podia entendre res. Jo estaba veient un poble viu, alegre i mobilitzat. No entenia com eixe poble podia votar a un equip de govern municipal que no es preocupara per la promoció cultural i turística en un momento tant clau com la Setmana Cultural, tota organitzada per una “Comissió de Festes” i per les diferents associacions del poble.
Després de passar un parell de dies allà, em va eixir de forma natural dir-li a Laia: “Sella representa el fracàs del poder institucional per la desidia dels que l’ocupen. Tanmateix, també representa, sense dubtes, el triomf de la societat civil. Ara, vos queda fer-vos amb les institucions i poder anar, encara, més enllà”.
