Jordi Vila
Part 1: Feliç aniversari, 20 anys de Subcomandante Marcos i de TLCAN
- Introducció a la primera part de la radiografia: Diagnòstic d’un precedent.
Fa un parell de mesos el Subcomandante Marcos s’acomiadava de la seua funció de figura mediàtica de l’Exercit Zapatista de Liberación Nacional (EZLN), aquest personatge més enllà de ser una icona referent de l’esquerra mundial als àrids anys de la globalització també fou un dels principals contraris del Tractat de Lliure Comerç de l’Atlàntic Nord (TLCAN) a Mèxic. A pesar de tots els esforços del EZLN a Xiapas, la seua tàctica d’apartar-se del món no va poder impedir que el TLCAN seguira en vigor fins a complir 20 anys quasi el mateix dia que el Subcomandante diguera adéu. Tot plegat sembla una escena molt reveladora del que ha anat passant aquestos 20 anys en termes de victòries polítiques, però no és aquest el tema que tractarem en aquest article.
Caldrà desplaçar-nos al continent europeu per continuar la nostra narració introductòria, a Europa el clima polític s’escalfa per moments i, mentre alguns gaudeixen de les escasses vacances, sembla que la “democràcia” europea també s’ha agafat unes llargues vacances durant la negociació de l’homòleg transatlàntic del TLCAN: el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP). L’arribada d’aquest TTIP ha estat marcada per alguns economistes i demés entesos com el nou ariet del capital transnacional que recorda d’alguna manera al Tractat de Maastricht i les seues implicacions farà unes dècades.
A pesar de que el nostre objectiu és desgranar l’actual TTIP, en aquesta primera part de la radiografia tractarem d’analitzar el precedent que ha suposat el TLCAN i la manera que ha afectat a una economia subalterna com és la mexicana en el marc del lliure comerç amb dues economies desenvolupades com l’economia nord – americana. L’autor veia adient l’anàlisi específic d’aquest tractat a causa de la celebració dels 20 anys de l’entrada en vigor del TLCAN coincidint en les negociacions del TTIP, tot plegat sembla que el TLCAN ens pot ajudar a orientar-nos de cara al TTIP tant en execució com en objectius que pretén el capital transnacional amb aquest.
Entendre l’impacte del TLCAN a l’economia mexicana, a més, ens podrà ajudar a establir, més endavant, les similituds i diferències a posteriori entre ambdós tractats tant en contingut com en objectius. Serà de relleu, també, veure si, efectivament, el TTIP consisteix en un tractat d’especialització en perdre com fou el TLCAN a Mèxic, i la majoria dels TLC’s nord – americans en relació als països sudamericans, o per contra se’ns planteja una estratègia més aviat diferent en el nou context multipolar. Sense més dilacions entrem a la complicada arena del tractats.
- El TLCAN i la confirmació de l’especialització de Galeano.
El 1994, el mateix anys de l’entrada en joc del EZLN, entrava en vigor el TLCAN a tota l’àrea que comprenia (Mèxic, els EUA i Canadà) i amb això començava una tasca d’especialització que, com afirma Galeano, especialitzava a uns països en la tasca de perdre i a altres en la de guanyar. En aquest tractat el resultat estava ja predefinit: Mèxic es predeterminava com el perdedor i el Canadà i els EUA com l’etern vencedor.
A Mèxic l’època preneoliberal és coneguda com el període comprés entre 1940 i 1982, a partir de 1983 comença una tendència de la política mexicana cap al neoliberalisme i les polítiques d’aquest caire. Els governs preneoliberals històricament havien pretès superar el model exportador de petroli mitjançant el proteccionisme i el cultiu d’una indústria que poguera substituir la petrodependència del model econòmic mexicà. A partir de 1983 s’instaura la visió neoliberal del lliurecanvisme i dels avantatges comparatius.
La gran aposta dels neoliberals mexicans vindria de la mà del TLCAN i la seua idea de que amb aquest tractat Mèxic passaria a formar part del bloc comercial d’Amèrica del Nord amb el respectiu pes polític i econòmic que això comportava. Els neoliberals mexicans i el conjunt de la (lumpen)burgesia mexicana va deixar patent la seua ànsia de participar en el TLCAN en regalar quasi explícitament el petroli mexicà al capital transnacional dels EUA, el TLCAN reservava als seus annexes l’explotació i comercialització del petroli mexicà i l’energia elèctrica al govern mexicà, a pesar de tot el govern mexicà va aprovar una iniciativa que permetia, de facto, la participació estrangera i el control estranger d’aquestes activitats, deixant en paper mullat la reserva de la sobirania nacional sobre el petroli i el sector energètic en la seua totalitat.
Aquesta decisió no solament deixava al poble mexicà sense un dels seus recursos més valuosos en termes comercials, també deixava els anhels dels governs preneoliberals de constituir una política industrial adequada sense recursos al no comptar ja amb les rendes petrolíferes. Però quin fou el resultat en termes de creixement econòmic de l’aposta del TLCAN? Observem les dades.
Com podem observar a les dades el TLCAN no va posar remei a l’inestable ritme de creixement de l’economia mexicana, com tampoc les previsions pareixen que donaran un resultat diferent. Durant l’etapa del preneoliberal (1940 – 1982) on el proteccionisme i les polítiques industrial verticals ocupaven el centre de la política econòmica mexicana el creixement mitjà fou del 6’1%. En canvi, a l’etapa inicial del neoliberalisme (1983 – 1993) fou d’un 1’9% i amb l’entrada de TLCAN fins a les previsions que tenim actualment (1994 – 2018) el creixement mitjà es troba sobre un 2’6%. La senzilla conclusió és que el TLCAN no va ser el gran estímul pel creixement econòmic que l’acadèmia neoliberal pregonava.
Continuant amb l’anàlisi el TLCAN tampoc ha estat una mesura per canviar el model comercial mexicà, Mèxic es manté com una exportadora de matèries primes de baix valor afegit,pura activitat d’extracció, així com d’assemblats (“ensamblados” en castellà) manufacturers controlats per unes quantes corporacions i com a comprador de bens de consum, intermedis i de capital, després de la devastació dels seus sector agropecuari i manufacturer. Dintre del TLCAN que exalta la teoria dels avantatges comparatius el paper de Mèxic quedava ja assignat abans de començar, la mancança d’una burgesia mexicana amb l’empenta “schumpeteriana”, creativa innovadora i l’existència, en canvi, d’una parasitària lumpen – burgesia que actuava d’elit política sense cap projecte polític nacional a llarg termini predefinia el paper de Mèxic al “lliure comerç”. Observem l’evolució de les exportacions:
Destaca fàcilment l’evolució del component petrolífer a les exportacions i com l’evolució de les exportacions dona pas a una “despetrolització” d’aquestes i un augment del pes del component de les manufactures en les exportacions totals. Aquesta evolució ens podria fer arribar a la conclusió de que, efectivament, la industrialització s’ha produït amb el lliurecanvisme i que l’economia mexicana gaudiria de tots els beneficis comercials que això aportaria. Si l’anterior tesi fora certa, seria l’enveja de tots aquells governs que cercaven superar el subdesenvolupament associat al model “petrodependent” i exportador de matèries primes, però una observació més exhaustiva ens mostra un altra cara de les dades.
En aquesta intenció d’aprofundir caldrà introduir el concepte d’ “exportació maquiladora” sorgit a Mèxic a causa de l’estudi dels efectes del TLCAN, les exportacions maquiladores podrien anomenar-se a aquelles exportacions que, en definitiva, són produïts per les empreses estrangeres que elaboren un producte a traves d’un procés descentralitzat a causa dels baixos costos (com salaris i impostos) i després els finalitzen als països d’origen.
Si desgranem les dades de les exportacions totals en exportacions maquiladores i exportacions pròpies del teixit productiu mexicà les primeres entre el període 1993 – 2006 representaven el 59% de les exportacions i el 62% de les manufactures totals, gràficament:
El 41% i el 38% restants corresponien a empreses d’origen nacional i altres transnacionals, és a dir, la participació mexicana real és encara menor. Un exemple destacable d’aquest fet és el de la industria automòbil que representa un 20% aproximadament de les vendes externes manufactureres però que corresponen en la seua totalitat a corporacions transnacionals que solament actuen com a mexicanes per aprofitar la major taxa d’explotació que ofereix la força de treball mexicana, d’’aquesta manera veiem com la capacitat exportadora mexicana es transforma en una especialització en força de treball barata per al capital transnacional, d’això anava el TLCAN.
Alguna gent, però, afirmarà que el TLCAN a Mèxic, a pesar d’estar basat en l’explotació de la força de treball mexicana, produeix un efecte positiu que, al cap i a la fi, és millor que res. Aquestes afirmacions són limitades com hem vist a l’evolució del creixement econòmic al Gràfic 1, la qüestió és: per què aquest limitat efecte de la manufactura sobre el creixement econòmic mexicà? Aquest efecte es dona a causa de la quasi nul·la utilització de matèries primes nacionals, les dades indiquen que l’utilització d’aquestes rondava un 25% de la totalitat de matèries primeres a la manufactura.
I si les dades anteriors no eren suficients realitzant una ullada a les dades sectorials de les exportacions veiem que l’evolució de les manufactures ha estat una flor que es mort lentament, segurament amb el sorgiment d’altres potencies especialitzades en aquest aspecte com la Xina i els diversos països asiàtics. Observant el gràfic:
Les dades de la gràfica 5 es poden plasmar amb les següents idees: en 1993 la balança comercial de les manufactures fou de 19 mil milions de dòlars i en 2013, en canvi, fou d’uns 12 mil milions de dòlars. La caiguda fou amortitzada per la producció de maquinària i equips que és, precisament, on abunden les abans anomenades exportacions maquiladores. També caldria destacar al tendència del petroli on després de registrar un pic l’any 2006 s’ha produït una caiguda continua a causa del paper de pura substació primària i exportació de baix valor afegit que el capital transnacional ha atorgat al petroli mexicà en el context del mercat de cru internacional.
Altre fet a destacar, i en aquest l’Estat Espanyol té una evolució molt similar que comentarem breument, és la dinàmica a la que responen les exportacions, si observem el següent gràfic:
Si observem amb detall la gràfica observarem la manera en que les exportacions mexicanes actuen, podem observar com la seua evolució està íntimament lligada amb les contraccions del creixement intern i els ajustos canviaris, aquest fet ens indica que l’actitud de les exportacions guarda relació en la necessitat de col·locar les mercaderies a l’exterior a falta de demanda interior. D’altra banda la dinàmica contrària es dona amb la reactivació econòmica que desactiva els avantatges canviaris, les exportacions tendeixen a reduir el seu ritme. És fàcil associar aquesta dinàmica amb el comportament de les exportacions espanyoles els últims mesos.
- Per concloure: la nova configura de l’economia mexicana i el projecte lumpen –burgés.
Analitzat de la manera més concisa possible, no és senzill resumir 20 anys d’evolució de diverses variables en unes pàgines sense deixar dades rellevants, la trajectòria del TLCAN als seus 20 anys de vigor hem pogut assenyalar diversos trets claus del TLCAN i la seua repercussió en l’economia mexicana:
1. El TLCAN, a pesar de tota la retòrica teòrica neoliberal, no ha permès superar el desigual creixement de l’economia mexicà i, en promig, no ha aportat a l’economia mexicana un creixement mitjà major que la “desfasada” economia preneoliberal amb aspiracions d’acumular els excedents de petroli per portar a terme una política industrial activa que permitira la creació d’un sector industrial nacional.
2. La lumpen – burgesia mexicana, com la majoria de burgesies d’Amèrica Llatina, ha estat un excel·lent servidora de la política exterior del capital transnacional dels EUA, la manca de projecte nacional d’aquesta lumpen – burgesia s’ha vist reflectida en la venda dels recursos que podien garantir un principi de sobirania al capital transnacional. Aquesta venda ha portat a la destrucció, de facto, de les poques possibilitats de complir el somni econòmic de tenir una indústria pròpia en renunciar als excedents petrolífers i reduir-los a una mera activitat extractiva de baix valor afegit en benefici dels EUA.
D’aquesta manera Mèxic ha quedat atrapat al paper que li ha assignat el TLCAN: un economia especialitzada en oferir força de treball barata al servei de l’assemblatge dels productes nord – americans. Una prova d’aquest caràcter de “zona de pas” trobem la dada de la gran participació percentual de les exportacions “maquiladores” que ens mostra com la manufactura forma part d’un procés que culmina a la zona dels EUA i que deixa poc del seu valor a Mèxic degut al no emprament de matèries primes nacionals i al ja nomenat caràcter d’explotació de força de treball a baixos salaris, aquest és, al cap i a la fi, el famós avantatge competitiu que fomenta el TLCAN a Mèxic. Els aturats dels EUA tenen aquesta lliçó ben apresa després de les nombroses deslocalitzacions a Mèxic.
3. El caràcter “maquilador” d’un gran nombre d’exportacions i el caràcter “de pas” d’un gran nombre de manufactures provoca que l’efecte a l’economia mexicana siga limitat. A pesar de tot la indiferència amb la que miren Canadà i els EUA els balanços positius de Mèxic, que són els seus negatius, es deu al seu coneixement de sobres del caràcter comercial intraempresarial de les inversions productives a Mèxic, en altre paraules: Mèxic és una part més de la descentralització regional de la producció on a més de baixos salaris troben avantatges fiscals que provoquen vendes beneficioses per als EUA i Canadà en resultat final. Açò conjugat amb la posició que proporciona el TLCAN per evadir les anomenades regles d’origen donen un negoci redó al Canadà i els EUA.
Una vegada analitzada la dinàmica del TLCAN i les seues conseqüències podem passar a la següent part de l’article: l’anàlisi del TTIP i l’articulació de dinàmiques transatlàntiques potencial que es deriven d’aquest per a l’expansió del capital transnacional. A pesar de tot, aquesta part la deixem per a la setmana que ve on ho analitzarem en profunditat i tractarem d’establir unes línies comunes de convergència i divergència en les seues articulacions i potencialitats pel capital transnacional.
———————————————————————————————————-
Referències: Agrair a la gent de Contrainformación.info de Mèxic la seua aportació estadística gràfica, totes les dades han estat recopilades del “Instituto Nacional de Estadística y Geografía” (INEGI)
