Més sobre Martín Quirós i la llengua valenciana

sal·lus

Sal·lus Herrero

 Agraisc al senyor Quirós que m´haja replicat en “Aclaraciones necesarias a Sal·lus Herrero”, 25 de febrer 2014, al Levante-EMV, tot i que -en un “excés de modèstia”- diga que això vol dir que encara “significa” alguna cosa en la “perpetua polèmica” de la nostra terra. Al meu parer, “l´eterna polèmica” no és altra que la negació (durant el franquisme i el postfranquisme -en esta democràcia de baixa qualitat- de la nostra llengua i cultura en un intent permanent de minorar-la, invisibilitzar-la, retallar-la, negar-li el nom sencer, dividir-la, arraconar-la, fraccionar-la i exterminar-la. Que aquesta i no altra és la qüestió bàsica que tractem, tot i que s’intenta amagar.

 Perquè, per dissort, hi ha massa “perpetuadors” de la polèmica, amb l’objectiu que el valencià siga la llengua de “conflicte”, com va analitzar molt bé Rafael L. Ninyoles a El conflicte lingüístic valencià, 2002, on detalla la disglòssia, la inferiorització i subordinació perquè l´altra llengua a-conflictiva i sense problemes, amb tot el suport estatal, el castellà, esdevinguera hegemònica, principal i prioritària. Francesc Viadel, a ‘No mos fareu catalans’. Història inacabada del blaverisme (PUV), fa una citació d´aquest llibre que convé remembrar: “Així, el mite de la ´llengua valenciana´, escriu Rafael Lluís Ninyoles, ha perviscut exclusivament per a interceptar l´efecte exemplar que l´evolució barcelonina hauria d´haver dins del País Valencià. La invenció de dues llengües independents exclouria les analogies i les comparacions –que sempre són odioses, quan hi ha desigualtat- (…) la contraposició valencià-català no podria crear cap frontera inter-regional, que la realitat geogràfica desmenteix. El seu efecte hauria d´ésser purament ´psicològic´, que era el que interessava”.

 Perquè, en l´extrem, del que es tracta és d’aconseguir que la nostra llengua, dis-li valencià o català, o valencià-català, o llengua valenciana i/o catalana, amb mala intenció i mala fe, es convertisca en un fòssil residual, perquè, com diu Jordi Muñoz al pròleg del llibre d´Antoni Rico No tots els mals vénen d´Almansa (2013): “En el context actual, en què els productes culturals circulen a gran velocitat i amb poques restriccions arreu del món, les expressions de les cultures petites s´enfronten a importants dificultats. En el nostre cas (…) dificulta el progrés de la nostra cultura. La fragmentació, en aquest escenari, equival a la inviabilitat: tenim un problema important que cal afrontar amb la creació d´espais comuns”. Fer que en el corredor mediterrani, es reforcen l´espai econòmic i cultural com, el nostre sistema productiu catalanoparlant, potenciar alternatives conjuntes; fer-lo útil i imprescindible. Perquè, aquesta llengua nostra, es pot dir de “diverses maneres” (la multiplicació del miracle dels pans i de les llengües) i sembla que el PP, dirigit des de la FAES d´Aznar, vol anul·lar-la, ubicar-la en l´àmbit intimista de la privacitat, el particularisme més abjecte i trossejar-la en distints noms oposats, en identitats contraposades i en fraccions tallades, perquè com més dividida, més afeblida; com deia Ramon Muntaner, al Segle d´Or, units, junts, ensems, com una mata de jonc, res no podran, però, una a una, per separat, inclús un xiquet la pot arrancar del tot; en referir-se a la nostra llengua i cultura.

 No em sembla tan important el fet de no recordar exactament si era Isabel-Clara Simó a El racó de la memòria o si era a les memòries polítiques de l´ex alcalde, Ricard Pérez Casado, Viaje de ida (Isidre Crespo queda descartat i Isabel-Clara també!), on, davant la seua demanda de rigor, hem consultat i hem trobat alguna citació que l´enjoiara per treure´l de l´oblit. A la pàgina 114 de Viaje de ida. Memorias políticas 1977-2007 (PUV) diu l´ex alcalde de València: “La cortedad de miras y la miseria política, incluida la expresión que escuché por primera vez y de viva voz de un representante de la oposición de derechas, Martín Quirós Palau, “En política todo vale”, me persigue como una pesadilla”; més avant a la pàg. 140 diu sobre la ubicació de l´emplaçament del Palau de la Música a l´Alameda: “como en el desierto”, clamó el impertinente y adulado Martín Quirós y su coro de palmeros, “construyen donde no vive la gente. Inecesario apostillar nada”; encara més avant comentant una oració de l´ínclit González Pons que afirmava contra l´esquerra “somos intercanviables, resultáis anacrónicos”, a la pág 358 es diu: “de la derecha valenciana que arranca com Martín Quirós Palau, sigue com Vicente Martínez Pujalte o el “naranjito” de González Lizondo, y desemboca en el descaro de un personaje consciente de sus engaños, Esteban González Pons” (…) “una derecha impenitente en el despilfarro de recursos públicos […] para un objetivo privado y además ajeno”.

 Per tot el que hem dit, no haver encertat del tot amb la citació, al meu entendre, no li lleva validesa a l´anècdota, en el sentit que invitat per l´Ajuntament de València a Falles, Joan Fuster, en temps de l´alcalde Pérez Casado, on el senyor Quirós ja es dedicava a la política, fou saludat per Quirós o algun altre regidor de la dreta valenciana (això, en aquest cas, és “igual” o “intercanviable”, tot i que es constata que, González Pons us ´millora´ a vos), per advertir-li que el calvari que passava era cosa de la ´política´ perquè ´tot valia´ ; jo crec que “l´assenyalen” en concret a vós, però potser s´equivocàren, “Errare humanum est”. Si vostè assegura que no l´ha saludat mai a Joan Fuster, perquè només l´ha vist una sola vegada i anava amb la seua dona, per D. Joan d’Àustria, i Joan Fuster anava amb un grup de ´jovencells´, l´hauré de creure, igual que si em diu que sempre ha estat a favor de guarir ferides i assuavir els conflictes i la violència, tot i que em sembla que durant més de vint anys en el poder (i abans quan estava l´UCD a la Generalitat), AP i el PP, han intentat activar el conflicte i l´extremisme, intoxicar amb la xenofòbia i anestesiar a la societat valenciana adoctrinant en la catalanofòbia i en l´antivalencianisme [o anticatalanisme], des d´una intolerància, un odi, autoodi i una manca de respecte per la llengua, Escola Valenciana, les universitats, l´AVL, l´IEC, els diccionaris de tot el món, la definició del valencià, etc., descomunal, inacceptable i destructor de la convivència; pense que, en això, no li haurien de fer cap cas a vostè; i sembla que, per fortuna, al CVC s´ha quedat sol impugnant el DVN de l´AVL.

 Eixe és el debat que estava en discussió en la meua resposta. I el que em preguntava és com un senyor tan ´culte´ que forma part del CVC (Consell Valencià de Cultura) que sempre o quasi sempre ha parlat i ha fet ús només del castellà, que no sap ni escriure en valencià (amb errades o sense errades, el més important és parlar-lo i escriure´l, si pot ser bé, tot i que, sovint, errem), -agosaradament i joiosa-, és capaç d´impugnar l´acord, -quasi per unanimitat o per unanimitat de l´AVL, en la definició del valencià al DNV- no per a millorar-lo, si no per a crear conflictes artificials i rompre la llengua completa i sencera en diferents parts, trencar les arrels i les branques perquè la xarxa arbrada, ecosistèmica i calidoscòpica de la llengua es destruiïsca separant una variant de la resta.

 Fa temps, vaig ser “educat”, pels seus antecessors polítics, únicament i exclusivament en espanyol, a l´escola nacional-catòlica de la dictadura de Franco als anys seixanta i setanta, però, escric en valencià “per responsabilitat” i per ètica (Carles Salvador) i quan faig errades me´n recorde -gens amablement- del totalitarisme que intentà genocidiar-nos del tot, del mal que ens feren, de les ferides greus que ens han deixat fins ara, sobretot en alguns que intenten perpetuar el franquisme mitjançant el ´conflicte´ i negant estendre l´ús social del valencià, els nostres mitjans en valencià-català i la unitat de la llengua, per gangrenar-la sense cap normativitat, ni coherència ni relació amb la resta de variants de la llengua sencera. Perquè com deia Carles Salvador :”Parla com vulgues, escriu com cal”; una llengua sense cap normativa es torna un caos i un desgavell (Vicent Pitarch). Però la multiplicació de normatives, noms i denominacions, com el ´lapao´, etc. cadascuna a la seua, per separat, també és caòtic i letal.

 En aquell temps, de la dictadura, el valencià-català estava prohibit del tot, no deixaven que diguérem ni una sola paraula en valencià a l´escola, ni hi havia diccionaris, ni llibres, ni res, tot era només i sempre en espanyol; la meua llengua, la del meu poble, estava colgada i desapareguda del tot a l´administració, a l´escola, a la universitat i a la ràdio i la TVE. Però, de manera autodidacta, hem hagut d´aprendre a fer-la servir, en contra de les polítiques lingüístiques del franquisme i de la “democràcia” que han intentat mantenir el valencià-català en la invisibilitat i en el gheto (en les dobles línies per a minoritzar i extingir). Ara, alguns del seu propi partit, el PP, també van tancant les línies en valencià, tancant RTVV i tots els mitjans de comunicació en la nostra llengua, sense deixar-nos veure TV3 ni escoltar Catalunya Ràdio, etc. sembla que ens retornen a la dictadura i busquen rematar la faena que no va poder cloure el franquisme: sotmetre-la a un genocidi, extingir-la del tot. Em sembla molt bé que m´informe que el parla, el valencià, des que era un infant, però no s´ha dignat en cultivar el seu valencià, -aprés espontàniament-, ni ha fet cap esforç per aprendre´l a escriure i a parlar-lo correctament i de manera culta, com qualsevol altra llengua (castellà, francès o anglés) de món, sense fragmentacions. Molts a contracorrent i sense cap ajuda de l´administració valenciana o espanyola, ho hem fet. Per dignitat, per llibertat, per civisme i ètica i per llegar-la a les generacions de l´avenir.

 Al senyor Quirós -potser per l´edat i per no ser especialista en llengua- no se li ha d´exigir que siga un escriptor en valencià acurat i magnífic, això és exagerat, però, en disposar a l´Ajuntament de València, a les Corts Valencianes i al CVC, com a polític d´ofici, de Servei de Traducció, tenia (i encara té!) al seu abast la possibilitat d´escriure i expressar-se correctament en valencià, inclús en els seus articles personals derivats del seu càrrec públic i mai ho ha fet que jo recorde; no li recrimine que no siga un expert en filologia, sinó que no essent-ho gose desbarrar en públic en aquests afers, de manera irresponsable, sent com és membre del CVC, que, pels diners públics que rep, els valencians mereixen una mica més respecte i de consideració. Si no sap de llengua, hauria de respectar el criteri dels experts. No obstant, allò ´significatiu´, i no ho he somniat, (potser en un ´malson´), és que mentre li indicaven a Joan Fuster que no fera massa cas, el posaven a parir i, uns anys abans, li posaven bombes, perquè això, d´enemistar, barallar, dividir i enfrontar a la societat valenciana-, és un esport preferit que molts ho feien per guanyar més vots, instrumentalitzant la llengua i la cultura, per electoralisme i misèria política… coses de la ´politiqueria´; com deia Esteban González Pons, per a derrotar a l´adversari en política “val tot” (com vostè mateix, extret de les memòries de R. Pérez Casado).

 El senyor Quirós, potser, llig pocs llibres, té molt bona memòria i se´n recorda de tots, fil per randa, però, jo, a pesar de tenir prou bona memòria, en llegesc tants que no recorde ara, exactament, el títol i l´autor del text on ho vaig llegir; ja em vindrà el fil perquè negar-ho, com fa vosté, no ho soluciona; això, al meu parer, no desqualifica el missatge que volia expressar, ni el torna sobrant o irrellevant perquè descriu una certa hipocresia de la dreta valenciana; em vaig quedar amb allò ´essencial´ del succeït i en el moment, inicial, de llegir-lo vaig pensar que potser vosté volia llimar rugositats; la pràctica de la insídia i l´afany particularista i secessionista, però, m´ho desmenteix, així com les hemeroteques i els disbarats i entrebancs sobre la llengua que ha dit al llarg de la seua dilatada i importantíssima carrera política.

 No obstant, si es demostrara que no fou vostè, li demanaré excuses públicament i personal, cara a cara, perquè sovint solem coincidir, alguns dies, comprant la premsa, pels matins, al mateix quiosc; som veïns del mateix barri de l´Exposició i estem obligats a portar-nos bé com a ciutadania ´educada´ i ´exemplar´, tot i que estem a les antípodes polítiques, urgits a argumentar i explicar les coses que diem amb seny i sense engany. I si ens equivoquen, esmenar-se. De fet, però, el que intentava remarcar és que vostè (i una bona part de la dreta d´ací), fins ara, en realitat no han tingut cap ideologia darrere ni cap política lingüística a favor del valencià i del plurilingüisme; des de fa quaranta anys sembla que els ha donat igual set que setanta, en el sentit que tant els ha fet dir una cosa com la contrària, afirmar la declaració fundacional de l´AVL amb l´informe del CVC, com atacar-lo i negar-lo, afirmar que acaten les sentències que dictaminen 46 vegades a favor de la unitat del valencià-català, com, en realitat, no acatar-les i impugnar-les en la pràctica (allò del “tot val en política!”). Sembla que, fins ara, no han tingut cap més principi que l´oportunisme, la inducció en el menyspreu a la cultura, el manteniment i el control del poder a les institucions, bé per al profit personal i sobretot per la perpetuació del ´senyals d´identitat´ espanyolistes de la dictadura, posem per cas, des del supremacisme castellanista que no reconeix més que retòricament, -però no efectivament-, les altres llengües al mateix nivell (en efecte, sempre hi ha estatus, privilegis i ´classes socials´, inclús en ´llengües´, com advertia Marx), sinó de manera subordinada; per això al parlament espanyol (i europeus, on sí que accepten el ´maltés´), els valencians, balears i catalans, no podem expressar-nos en la nostra llengua, valenciana i/o catalana, i hem d´amputar, suprimir i castrar la nostra personalitat diferenciada per a esdevenir, forçosament, espanyols de matriu castellana.

 Per tant, quan diu que “Espanya és “de tots”, cosa per vosté incomprensible”, això és veritat; és absolutament inintel·ligible perquè l´Estat espanyol o ´Espanya´ ha sigut monopolitzada, violentament, per una casta extractiva, castellanista o espanyolista, de matriu castellana, que no ens ha deixat a la resta ésser, ni respirar ni poder viure. Per això, Catalunya vol votar pel dret a decidir amb tantes ganes i, des del País Valencià, els sectors més conscients de la societat, també consideren que hem d´aturar l´espoli fiscal de Madrid i decidir des d´aquest país en funció dels interessos valencians tant en serveis socials, com en inversions, pensions, inversions, sanitat, cultura, educació, ecologia, l´eix comunicatiu mediterrani… I inclús des de les Corts Valencianes, amb propostes per a prohibir el dret a decidir i a l´autodeterminació ens ajuden als qui pensem que els problemes polítics s´haurien de resoldre mitjançant la negociació i les votacions. Sense imposicions autoritàries.


Perquè, per desgràcia, en compte del plurilingüisme, la pluriculturalitat i la plurinacionalitat, s´imposa, ara -com durant la dictadura-, el monolingüisme i la monoculturalitat, sense cap respecte per la diversitat, pels ´altres´, com analitza molt bé Todorov en Nous et les autres. No obstant, com m´assegura que vostè manté contacte amb persones ´molt allunyades´ de les seues posicions polítiques i no haguera tingut cap inconvenient en parlar amb Joan Fuster, Sanchis Guarner, etc. m´ho hauré de creure. I tanmateix, excuse´m si ´ho pose en dubte´ una mica, perquè el linxament i acarnissament de la dreta valenciana, castellanista, contra aquests intel·lectuals valencians de cultura catalana (o valenciana) fou demencial i nefasta; els feren del tot la vida impossible, els enviaren bombes, els insultaren, els ridiculitzaren i amargaren la vida… els atacaren feroçment fins a la mort; no dic que fos vostè en concret, el responsable, però, llavors, -durant la famosa “batalla de València” que tant han alimentat fins ara- no hi hagué cap tipus de consideració ni respecte a l´adversari polític, i, des d´AP i el PP, en compte de parar-los els peus als que atiaven la tzitzània de la violència i la ´Kale borroka´ terrorista, (sobretot els d´UV i el GAV), contra Ricard Pérez Casado, Joan Fuster, Sanchis Guarner, etc., en general, encara els animaven, els subvencionaven i els empentaven més; i miraven cap a l´altre costat, quan, -els castellanistes i grups violents nazis-, agredien (i agredeixen), les persones, els partits i sindicats d´esquerres i valencianistes, mal anomenats ´catalanistes´. Eixa ha sigut la tònica general, com va contar molt bé Vicent Bello, a La pesta blava (3i4), Francesc Viadel a Història inacabada del blaverisme i Vicent Flor a Noves glòries a Espanya (Afers), i s’explica també a Himes i paraules (Afers) de Francesc Pérez Moragón; el concepte fatigós i insostenible de l´Espanya de matriu castellanista i anticatalana, és el que s´ha imposat en la dictadura i després al nostre país fins a hui dia.


Sobre si vostè va obtenir més ´piulits´ i ´recomanacions´ que jo, -cosa que és veritat-, amb l´afegit arrogant: “Y es que siempre habrá clases”, em sembla que el retrata bé a vostè i a la seua concepció ´classista´ i fatxenda; a les formes de la veritat jurídica, M. Foucault, ens avisa que la ´veritat´ sovint és producte de la lluita de poders, d´influències, del caciquisme, del clientelisme, de la manipulació i de la venda dels tòpics més estereotipats i sòlids. Jo no sóc més que un marginal i un fora de joc (un “outsider” (foraster) al meu propi país, un “speakers corner”) del poder institucional i social monopolitzat pels poders de torn; és vostè el que és realment important i rellevant institucionalment, ha treballat molts anys de capatàs de l´alcaldessa actual de València. En vint anys al poder, ´manant´ autoritàriament i abusant del seu poder, el PP ha estès molta manipulació lingüística i política, el NODO de RTVV, tractant de fer-los als valencians anti-valencians o ´valencians´ anti-catalans. Perquè han pensat que era millor tenir un país sense nom propi amb el gentilici valencià, s´ha fomentat la incultura perque la llengua es fragmente, es tabuitze i no se sàpia que és el nostre ´català de València´ (Enric Valor), que no hi haja cap relació amb la resta de varietats del català, que augmente l´analfabetisme , que minve el nombre de valencianoparlants a tots els àmbits, etc. Des de que era un infant no he jugat a veure qui la té més llarga, ni pense que un article més votat siga, necessàriament, molt millor, si no, potser, més populista o demagog; què prova, en este cas, que l´hagen votat més el seu? Sembla una puerilitat. El Sol no donarà voltes a la Terra, tot i que hi haja més vots a favor de les doctrines pre-Galileu o més vots dient que la Terra és plana. No sé perquè ha votat tanta poca gent el meu article on li replicava, ho analitzaré.


No em preocupen gens els vots quan dic el que pense que he de dir; potser, té vostè raó i no li interessa a ningú el que escric; potser és perquè, des de fa més de 30 anys, han agredit als que posaven al seu cotxe “català”, “llengua catalana” o “País Valencià”, que ara el PP ha prohibit, -això de PV-, inquisitorialment, des de les Corts Valencianes i a tots els llibres publicats per la Generalitat Valenciana -si posa PV al text-, són censurats i deixen de banda i sense subvencions les associacions que porten el nom de PV? Potser l´efecte intimidatori i ´persuasiu´ de les garrotades. És només una hipòtesi, potser per avorriment del ritual.

 Jo no l´acuse a vostè senyor Quirós de parlar o d´escriure en castellà; no cal dir que estic a favor de la llibertat d´expressió i de llengua, del que “l´acuse” és que el seu partit ofegue el valencià-català i no ens deixe reproduir-nos lingüísticament i culturalment a nosaltres, els valencians, que no som de cultura castellana, si no valenciana [balear o catalana] i als que sent castellanoparlants o d´altres llengües vulguen aprendre el valencià-català ; “l´acuse” de voler imposar el seu dictamen -poc il·lustrat- sense saber de filologia i sense mesurar el mal que li fa a la nostra llengua, fragmentant-la, perquè és utilitzada per a dir despropòsits, fer baralles, bronques i divisions inútils, estèrils i molt contraproduents. Perquè se la fa servir ´Instrumentalment´, com afirmava Kant, dient que és molt indecent perquè torna els éssers humans (o una llengua o cultura) en mitjà o instrument per aconseguir un objectiu destructor; i en tornar-se ´cosa´, reificació, es tornen (i ens tornen) indignes i infrahumans, en l´extrem, éssers sobrants, com analitza Hannah Arendt en “Els orígens del totalitarisme”. És com si, un anestesista, obrís en canal un malalt, sense anestèsia ni desinfectants, a la babalà i, després tot infectat, perquè no es queixara, li posés una anestèsia de cavall perquè entrara en coma i es morís ´indolorament´, tapant-li la boca i sense que es puga queixar de la carnisseria, dels maltractes; sense poder dir ni piu.

 Alguns del seu partit, -per fortuna són cada vegada menys-, diuen que no s´ha d´acceptar que es diga que el valencià és una variant del català. Potser perquè fa vint anys fou la manera que tingueren vostés per a fer-se amb les poltrones del poder i que ha tingut el PP a Aragó, a València i a les Illes Balears per a negar la unitat de la llengua i la cultura valenciana, balear i catalana, afeblir-la i tapar els casos d’escàndols de corrupció i lladreries; si els agraden tant les divisions i les fragmentacions d´una llengua, donat que la seua prioritària és l´espanyola, puix que han subvencionat ací il·legalment, a Lo Rat i a la RACV, per què no subvencionen a grups perquè trossegen el castellà en les diferents ´províncies´ a l´Estat espanyol i als diferents estats a Llatinoamèrica? És millor tenir-ne 70 llengües diferents, de la mateixa, que una sola, no? Apliquen-seu vostès i proven de tancar tots els mitjans en castellà i partisquen el castellà en molts bocins i després els valencians (balears i catalans), potser, acceptarem dividir la nostra llengua i cultura en distintes llengües, si veiem que és molt millor. En un món, on, -des del gallec- es busca la relació i el contacte amb el portuguès, el brasiler i el portuguès d´Àfrica, -perquè una llengua isolada es mor-, que hi haja algun valencià que vulga aïllar, diferenciar i separar el valencià de la resta del domini lingüístic valencianoparlant i/o catalanoparlant, em sembla un suïcidi colossal i una manera d´enganyar i d´anestesiar a la valenciana gent.

 Els polítics valencians, tot i que siguen ´castellanistes´, al meu parer, no haurien de treballar per a crear més problemes sinó per a resoldre´ls amb diàleg honest i sense filibusterismes; i el problema que hi ha, -al país dels valencians-, des de fa temps, és que la dreta ´valenciana´ (castellanista) sempre han intentat excloure als valencians, balears i catalans i a les altres llengües i cultures de l´estat considerades perifèriques, subordinades i perfectament prescindibles; a exterminar. I l´extermini d´una llengua, d´un poble i d´una cultura és la mateixa cosa, com deia Sanchis Guarner, un matís de món que termina per tornar-lo més gris, fosc i empobrit. Això és un crim cultural i lingüicida, com deia el premi Nobel de literatura Octavio Paz, si ho comparem amb estats com la confederació Helvètica, Canadà-El Quebec o Bèlgica, és un crim lingüístic d´estat imperdonable perquè esdevé o pot esdevenir irreversible. Com deia el poeta andalús A. Machado, ara que es compleixen els 75 anys de la seua mort a l´exili de Cotlliure “Se canta lo que se pierde”; una vegada perduda, -la llengua valenciana i/o catalana-, no hi haurà manera de revifar-la, però, des del cinisme, els hereus de l´actual dreta ´valenciana´ potser demanaran ´perdó´, farisaicament, -com va fer el papa Joan Pau II amb Galileu-, després de tants anys i tants patiments que hagué de sofrir, per dir que la Terra girava al voltant del Sol, però, llavors, per a la llengua, serà molt tard, massa tard; irremeiable.

 Enfrontar la llengua andalusa a la castellana i voler-les separar és una bestialitat; voler enfrontar, segregar i separar la llengua valenciana de la catalana és molt pitjor encara (perquè la nostra és molt més indefensa i oprimida); perquè l´andalús sense el castellà podria subsistir, la llengua dels valencians sense una relació permanent i la coordinació i el contacte amb la resta de varietats de la llengua catalana (andorrà, lleidatà, tarragoní, barceloní, balear, alguerès, rossellonès) esdevé ´la candidata ideal´ a perir i desaparèixer del mapa, com sabien perfectament Teodor Llorente, Constantí Llombart, Carles Salvador, Nicolau Primitiu, Joan Fuster, Sanchis Guarner, Vicent Andrés Estellés, Enric Valor, Ferrer Pastor, Josep Giner, Carmelina Sánchez-Cutillas, Maria Beneyto, Xavier Casp, etc. I, sincerament, perquè eixe és ´el moll de l´os´, m´agradaria que el senyor Quirós (i els seus fans, ´palmeros´ o hooligans incondicionals, sens dubte savis experts en valencià) se n´adonara(n) del mal que ens fa(n) a tots els valencians, tingueren més coneixement i deixaren d´anar contra la llengua i la cultura més important (i precària) de la valenciana gent que habita el nostre país.

 El valencià-català és la llengua que ens diferència i singularitza amb la resta del món i ens agermana, culturalment i lingüística, amb els balears, principatins, rossellonesos, andorrans, algueresos i els de la Franja. La nostra llengua té dret a sobreviure i a tenir pervenir, futur, després de resistir tants segles d´opressió i d´intents d´aniquilar-la; si l´estat espanyol, de manera hostil, aprofita aquesta ´democràcia´ per continuar sent el nostre principal enemic i ens intenta eliminar, ens obliga a crear i forjar les nostres pròpies estructures d´estat valencià, com al Principat; per defensa pròpia, no podem consentir que ens aniquilen. I no ho consentirem, per una qüestió de ´classe´, d´ecosistema lingüístic i d´humanitat, ja que la burgesia valenciana fins ara, en general, ha menyspreat, bandejat i refusat la nostra llengua històrica, pròpia i específica, tot i que hi ha alguns que han canviat una mica. Encara, hi ha, però, els qui diuen una cosa i fan just la contrària. No ho permetrem que la liquiden. Perquè un món que perd una llengua s´empobreix i un país sense la seua pròpia llengua esdevé molt pitjor, desnaturalitzat, descentrat, colonitzat des de fora per una altra llengua, cultura ´forastera´ i un estat del tot hostil que en compte de contribuir al nostre benestar i salut ens genera malestars, malalties i extermini; que col·labore en això, algú que té un mínim nivell cultural, perquè ha estudiat medicina i ha fet el jurament hipocràtic, és incomprensible i inhumà.

 Fa uns anys dos o tres anys, els “tercerviistes” del llibre Vida amunt, nacions amunt el posaren al senyor Quirós a presidir un congrés europeista, ´valencianista´ i federalista sobre el País Valencià, quan, al meu parer, fins ara, s´ha destacat molt poc per defensar la nostra llengua, cultura i país, de forma universalista sense particularismes disgregadors. Des del seu ´prestigi´ personal i polític, -el que tinga-, hauria d´acceptar la definició de ´Valencià´ del DVN (semblant a la de la RAE i a la de tots els diccionaris del món) per donar-los l´oportunitat als seus seguidors incondicionals d´informar-los amb coneixement de causa, des de la veritat del valencià com a variant essencial de la llengua catalana; inclús no tindria cap inconvenient en votar-li a favor, i que tinguera més recomanacions que jo; sobren egotismes!

 (Levante.EMV, 1 de març 2014)

 

País Valencià, Segle XXI © 2018 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER