Raimon Ribera
A El díhuit de brumari de Luis Bonaparte Marx exposava, entre d’altres, els problemes dels camperols de la França del segle XIX. Mancats d’una organització, donat que estaven aïllats pel seu treball i les seues parcel·les, no podien articular una consciència de classe, reivindicar-se i exigir els seus interessos com a tal. Diu Marx que «Aquest aïllament és fomentat pels mals mitjans de comunicació de França i per la pobresa dels camperols», i com a conseqüència d’aquests factors hi venia la famosa «No poden representar-se, sinó que han d’esser representats».
Això passà igual amb Orient, com bé explica Said a Orientalismo. Gran Bretanya i França colonitzaren Àfrica i part d’Àsia i digueren com eren els egipcis, els libis, els indis. Crearen un coneixement positiu sobre aquests i l’aplicaren sobre ells. Els egipcis havien de ser com els colonitzadors els concebien, perquè en definitiva, qui sabia com eren eren els europeus, ja que aquests no eren aptes per a l’ús de la raó i no es podien representar a ells mateixos.
Semblant passa amb els valencians, que tot i no ser ja camperols, ens trobem hui en semblant situació. Nosaltres ja no ens podem representar perquè no tenim mitjans de comunicació. Els valencians hui som representats des de Madrid amb els mitjans generalistes, o des de Catalunya amb TV3, però hem perdut la possibilitat d’hegemonitzar una projecció pròpia de nosaltres i del que volem ser. Eixe és el principal problema de la pèrdua de Canal 9. Si no ens podem representar, si no podem dir què som, ens veurem obligats a convertir-nos en la representació que de nosaltres fan, i això sense cap mena de dubte és la «pèrdua de competències» que en diuen més gran que pot tindre una comunitat, o un col·lectiu. L’articulació d’un discurs hegemònic sobre els valencians va a suposar la nostra supeditació a aquells que poden crear la nostra imatge, això és a Madrid, i la conseqüent conversió dels valencians en una mera caricatura de nosaltres mateixos, tant de cara a la resta del territori espanyol com de cara a nosaltres. La pèrdua de la visibilitat de la llengua en els mitjans suposarà la pèrdua de la distinció davant la resta de territoris, la pèrdua de la representació de les tradicions les farà invisibles, en definitiva, deixarem de veure’ns com som per veure’ns com volen que siguem i innocent seria aquell que pensara que això no va a tenir conseqüències.
Publicat a La Veu del País Valencià (27 de gener del 2014)
