Cinc reflexions sobre el procés d’independència

Independència2

Josep Guia

Exposaré cinc reflexions relatives al procés d’independència, ben conscient que no exhaureixen ni els temes abordats ni el conjunt de temes abordables. Però entenc que poden tenir una certa utilitat, tant per a la intensitat a dintre del Principat com per a l’extensió a tota la nació catalana.

A) Sobre la pregunta

1)   La pregunta anunciada no té la claredat que s’havia proposat des de la societat catalana i que l’hauria homologada als referèndums d’autodeterminació d’altres
nacions (com és el cas d’Escòcia). Posar la qüestió de la independència com a segona opció, i fer-la dependent del vot afirmatiu en la primera opció, és posar dificultats a un resultat favorable a la independència. Per diverses raons:

– Hi haurà (cas de fer-se el referèndum) un nombre molt considerable de vots nuls.

– A banda del vots nuls (que també compten com a vots emesos), entre els vots vàlids, el vot SI-SI haurà de competir amb els SÍ-NO, SÍ-BLANC, NO-BLANC i BLANC-BLANC.

– En un referèndum normal (com el d’Escòcia), el vot , a banda dels vots nuls, només ha de competir (per arribar a la majoria absoluta) amb els vots NO i BLANC.

2)   Si volia fer-se una pregunta inclusiva (dels partidaris del dret a decidir i d’una nova integració del Principat dins l’estat espanyol però contraris a la independència), allò raonable hauria estat preguntar primerament per la independència (, NO, BLANC) i preveure una segona pregunta per als qui no votin  a la primera.

3)   Tot i els entrebancs mencionats, donat el gran nivell de consciència i d’organització del poble català en favor de la independència, és molt possible que, si es fa el referèndum, el vot SÍ-SÍ pugui arribar a tenir més d’un 50% dels vots emesos.

B) Sobre la data

La fixació de la data i la voluntat de convocatòria del referèndum són un avenç en el procés, que s’haurà de consolidar amb l’actitud ferma dels partits parlamentaris davant de les previsibles actuacions contraries (judicials i polítiques) per part de l’estat espanyol.

Al marge de si Artur Mas es creu el paper que representa o no, sembla que està condemnat a fer com Vittorio de Sica en el personatge de General de la Rovere, sense marxa enrere. Potser perquè li agradi el paper però, sobretot, per la pressió popular (la que ha fet que ja parli obertament d’independència, sense eufemismes). I pel suport, també, de sectors empresarials que són partidaris d’un estat independent. Per la pela, sobretot, i una mica de patriotisme.

C) Sobre la repercussió al País Valencià

En altres èpoques, per molt menys del que s’esdevé actualment al Principat, el PP valencià i els seus mitjans anirien plens de proclames anticatalanistes, en el seu paper d’avançada anticatalana del nacionalisme espanyol. Però avui, això ja no els és rendible. La gent valenciana ja no s’ho empassa. L’anticatalanisme ens ha produït, als valencians, empobriment, endarreriment, distanciament de Barcelona i d’Europa i supeditació a un mort com és Madrid. I això comença a saber-ho el poble i fins i tot alguns empresaris. Sembla que ja no hi ha qui pagui, entre ells, el blaverisme feixista i agressiu.

A mesura que avanci el procés al Principat, més sana enveja i ganes d’emulació provocarà entre els valencians. Espanya continuarà desfent-se al sud de la Sénia…

D) Sobre el govern espanyol

Som en bon temps per a la independència, ja que l’estat espanyol i el seu govern estan en fallida i el seu desprestigi internacional va en augment. Molts països comencen a entendre que és raonable voler separar-se d’Espanya. Com amb les colònies de Sudamèrica, com amb Cuba i Filipines, com sempre, no faran cap oferta de pacte (fiscal o el que sigui) sinó que continuaran per la via de l’enfrontament i de la negativa a que tot un poble voti en una consulta democràtica. No poden oferir cap intent de “solució integradora” perquè no entenen el problema. No el veuen. Estan incapacitats. L’espanyolisme obnubila el coneixement.

E) Sobre el 10 de novembre de 2014, i després

Tant si l’estat espanyol impedeix fer el referèndum com si aquest es fa i es guanya, el que pertocaria fer, en un cas i l’altre, és procedir a la proclamació de la independència. La independència del Principat de Catalunya haurà de ser un pas previ per a la independència del conjunt dels Països Catalans, perquè l’estat català serà un espill on emmirallar-se i un objectiu a imitar. Per a nosaltres, els valencians, un estat on integrar-nos, en condicions d’igualtat, per a salvaguardar de la rapinya espanyola la nostra llengua, cultura, nació i economia.

València, gener de 2014

País Valencià, Segle XXI © 2018 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER