Gustau Muñoz
RTVV no es tanca i si la tanquen, la tornarem a obrir. Aquest és l’esperit que ha presidit les manifestacions massives, i molt plurals quant a composició, de dissabte 9 de novembre, a València, Alacant i Castelló. Unes manifestacions que han marcat un punt d’inflexió. Aquesta història esgarrifosa i demencial de RTVV des que el PP arribà al poder fins l’ERO i la seua tramitació, que ha estat una veritable tortura per als treballadors, i l’amenaça actual de tancament, està plena d’ensenyances. Molt importants.
La cosa està clara, i és escandalosa. Una gestió pèssima, sectària, inversemblant, ha dut RTVV a la fallida i a acumular un deute brutal, alhora que se separava cada vegada més dels teòrics receptors, i de les finalitats per a les quals fou fundada. Però avui hi ha una cosa més clara encara. No es tracta de resoldre un tema econòmic o comptable. Es tracta, per part d’Alberto Fabra, de mostrar-se com a alumne exemplar i disciplinat dels qui manen a Madrid, de fer mèrits en aquesta escala que tant agrada allà (que valora especialment els qui “no els tremola la mà” a l’hora de cometre una barbaritat). Es tracta d’obeir les directrius emanades del mando, i concretament del ministre Montoro, aquest futur Nobel d’Economia, que vol fer neteja i presentar actuacions severes de cara a l’exterior, per a la qual cosa utilitza l’esquer, o més aviat el xantatge, del Fons de Liquiditat Autonòmica o FLA. Un FLA engreixat en part amb els recursos prèviament sostrets als valencians, via l’escandalós dèficit de finançament que patim…
Però més enllà d’això, hi ha el veritable nus de la qüestió: el pla de recentralització inspirat en el programa màxim, extremista i desestabilitzador, de la FAES comandada per José María Aznar, el bastió del nacionalisme excerbat i excloent dels espanyols castellanistes. Un pla que passaria per contenir al màxim i soscavar a llarg termini Catalunya i Euskadi i reduir autonomies com la valenciana a mera aparença, a ens administratius sense molla política. Vegem-ho en acció al País Valencià de la mà de Fabra: proposta de reduir els ens autonòmics (AVL, CVC, CJC, etc.), amenaça de reduir el nombre de diputats a les Corts Valencianes, enfortiment de les diputacions provincials…
Aquest és el context exacte de la iniciativa de dissolució de RTVV, i no cap motiu econòmic o de caixa (d’això n’hi hauria molt que parlar). Perquè bé que els gallecs del PP defensen la seua televisió. Bé que els bascos del PP no tronen contra ETB. Etc. La demagògia amb els recursos disponibles, el discurs lacrimògen sobre les escoles i centres de salut que farien amb el cost de RTVV no tenen cap credibilitat. No en boca dels qui han malbaratat i saquejat els recursos dels valencians fins a límits insuportables, d’una manera imperdonable.
D’altra banda, tancar la RTVV és just el que no s’ha de fer des d’una perspectiva econòmica. Des d’una perspectiva realista i honesta. Basada en la pura racionalitat econòmica. Perquè la RTVV és o podria ser un ens dinamitzador del terciari avançat, del sector audiovisual, de les arts, de la creativitat, dels intangibles que tant i tant necessita l’economia i la societat valenciana. A més d’un instrument per enfortir la cohesió social i estimular el debat ciutadà, la sensibilitat social, la cultura, la llengua pròpia… tot coses que també tenen una lectura econòmica molt en primera instància encara que superficialment no ho semble. S’esvaeix així tot un horitzó d’expectatives professionals en aquest camp de l’audovisual i les comunicacions per a les noves generacions formades al sistema universitari valencià, quina barbaritat! Sense un centre de producció, coordinació i emissió, res a fer en el terreny audiovisual! Una bestiesa econòmica més, que sembla impossible que puga ser assumida i promoguda per governants valencians. Només per botiflers en grau màxim com Fabra, Ciscar i tutti quanti.
L’amenaça de tancament de RTVV va dirigida a empobrir encara més la societat valenciana i a diluir el seu autogovern, la seua autonomia política. Els ciutadans, amplis sectors, inclosos alguns que havien donat suport al PP, se n’han adonat. No els pot eixir debades.
Ara les forces polítiques de l’oposició i els seus representants hauran de comprometre’s públicament i solemnement: podeu tancar RTVV, però nosaltres la tornarem a obrir, i incloure aquesta mesura en la proposta de regeneració que han de fer. Perquè és una necessitat bàsica del poble valencià. Més prompte que tard, això es farà realitat. De manera immediata si s’avancen les eleccions, com seria raonable i peremptori, o inscrivint la mesura en l’Objectiu 2015.
I una reflexio final. Alguns s’han preguntat per què els treballadors de RTVV no s’havien rebel·lat abans i havien consentit tanta arbitrarietat, tanta censura i autocensura, tant de sectarisme i manipulació. I s’ha respost que “tots tenim hipoteques per pagar” a tall de justificació. Sembla que tothom ho ha trobat normal. I jo em pregunte: quina mena de democràcia hem creat que humilia d’aquesta manera la gent? Que l’obliga a tragar per mantindre el lloc de treball? Que accepta amb normalitat aquesta violació de la dignitat i els drets com a ciutadans i com a treballadors? Fins ací ens ha dut el sectarisme, i alguna cosa més, del PP, amb personatges com Sánchez Carracosa, Genoveva Reig, José Vicente Villaescusa, Vicente Sanz, Pedro Garcia, etc., tots de la mà de Zaplana i Camps, fins arribar a Fabra el liquidador. Amb el precedent, inquietant, d’Amadeu Fabregat, nomenat -ell sabria per què- per Joan Lerma.
¿És això pel que havíem lluitat, el que havíem somiat, durant la llarga nit franquista i en la transició?
