De Rafa Xambó i altres misèries

Rafa Xambó

Manuel S. Jardí

Fa uns dies Rafa Xambó, professor de sociologia a la Universitat de València, músic i cantautor amb una llarguíssima i acreditada trajectòria, entre altres quefers cívics i compromesos, va rebre l’atac furibund i inclement concretat en una excrescència periodística de Las Provincias. No descobrim el Mediterrani, per tant. Las Provincias fou un dels diaris que Franco no va tancar en acabar la guerra civil. Durant l’anomenada transició democràtica –un mite que es desintegra a cada dia que passa-, aquest paper d’estrassa imprès va mig enganyar la parròquia intentant aparentar una mena de Primavera de Praga, conduïda per Maria Consuelo Reyna, aleshores subdirectora del rotatiu. Un altre mite, això de la primavera dels collons. Com és ben sabut, excepte pels que tenen mala memòria o amnèsia selectiva, Las Provincias va desenvolupar un paper imprescindible en el colp d’estat dels anys 1978 i successius, més conegut com la Batalla de València. Amb el pas del anys, el diari que havia fundat en temps antic don Teodoro Llorente i que Franco no va tancar després de la guerra, va començar a perdre diners i clientela. En el primer cas, per causa de crisis també derivades de les discrepàncies entre la propietat (els Doménech i els Reyna). En el segon cas, perquè els cicles de vida també s’esgoten per a la gent de dretes. Potser tarden més, però s’acaben morint. De manera que la gloriosa capçalera (gloriosa perquè de glòries a Espanya mai n’han hagut prou) ha acabat en mans d’un grup empresarial anomenat Vocento, que de versos i flors naturals entén ben poc. Per descomptat, la propietat del paper cuida la clientela… mentre tinga vida. I això produeix continguts entre els quals, sovint, aboquen excrescències com l’atac a Xambó amb mentides sobre increïbles subvencions d’ajuntaments governats per Compromís al seu disc. Uns prevaricant i el cantautor d’Algemesí a punt de deixar els hereus de Michael Jackson a l’alçada d’uns captaires.

Compartesc trinxera amb Rafa Xambó al si del consell d’administració de RTVV, la radiotelevisió pública valenciana que Fabra i Rajoy pretenen tancar,  a fi de regalar les despulles a algun sicari de la propaganda del règim. D’això encara s’ha de parlar i molt. Però l’atac al col·lega pot tenir l’origen en l’exigència, per part dels consellers nomenats per les Corts a proposta de l’oposició, de posar fi a totes les prebendes i regals en forma d’ús i abús de la tecnologia del servei públic de RTVV per part dels canals del grup Vocento, amb unes compensacions de jutjat de guàrdia. En cas de dubte, repassen les hemeroteques. Com a bon gos de pressa, Las Provincias  havia de marcar el territori a major glòria de l’amo. Llàstima que l’han cagada.

No hi ha causa, però la tradició és la tradició. Fa uns anys la Plataforma del Cabanyal va organitzar un concert solidari i reivindicatiu, amb la participació de diversos grups valencians. Recorde que actuaven, entre d’altres, Pau Alabajos, Xavi Castillo i Svàters. S’havia programat a l’espai Heinecken del Port de València per a la nit d’això que ara s’anomena Halloween i havíem d’animar la festa els periodistes Emili Piera, Tonino Guitián i jo mateix. En assabentar-se Las Provincias sobre la presència del trio periodístic, va abocar durant tres ò quatre dies seguits les consegüents excrescències… que van produir el seu efecte: l’ajuntament de València, allà on encara mana la Barberà, propietari de l’espai que gestionava Heinecken, va prendre nota. Resultat: Heinecken va rescindir el compromís d’acollir el concert i la Plataforma del Cabanyal va haver de trobar un altre escenari, com així va ser. La gent s’ho va passar bé i la cervesera va perdre uns centenars de clients. Hi ha tradicions que si no s’aboleixen, poden ser letals.

A les 20:30 del dijous 28 de novembre en el Micalet, Rafa Xambó presenta l’últim disc: T’estimo tant. Sonets de Shakespeare. El tast que ha divulgat per la xarxa converteix la cita en imprescindible. En els darrers temps la carcúndia ens deixa pocs instants per a delectar-nos amb productes exquisits elaborats per la nostra gent i cal aprofitar l’ocasió. Les entrades es poden adquirir des del mateix web de Xambó. Ens veiem allà, al Micalet, ben protegits d’excrescències periodístiques i de gentola.

 

Publicat a La Veu del País Valencià (10 de novembre del 2013)

País Valencià, Segle XXI © 2019 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER