Quan un cèntim val més que 2.500 euros

malbaratament

Víctor Maceda

Tierra de saqueo, l’extens i acurat llibre del periodista Sergi Castillo que acaba de veure la llum, calcula l’impacte que ha tingut la gestió ruïnosa –i tot sovint fosca– de la Generalitat Valenciana sobre les arques públiques: un obús de 12.500 milions d’euros, xifra que inclou el deute –el Nou deute– de l’extinta RTVV, els pagaments a les empreses contractistes involucrades en episodis de corrupció i el cost dels grans projectes i esdeveniments, sobrecostos inclosos. Tal com afirma l’autor, uns diners que equivalen al deute històric de l’estat amb els valencians, generat a causa de l’injust sistema de finançament.

Si dividim aquests 12.500 milions d’euros entre els cinc milions de ciutadans, resulta que cadascú de nosaltres –menors d’edat inclosos– hem destinat 2.500 euros a subvencionar els destarifos del PP. Una família de quatre membres, per exemple, hi ha invertit un total de 10.000 euros. Uns diners que han anat a parar a les butxaques de gent com Enrique Ortiz, Álvaro Pérez, Santiago Calatrava, Jesús Mariñas o Vicente Cotino, per comptes de dedicar-los al bé comú a través d’iniciatives més netes, barates i rendibles.

El malbaratament dels impostos ens ha fet encara més pobres, perquè ara mateix les penúries econòmiques no sols ens afecten de manera individual, a cadascuna de les nostres llars, sinó que van acompanyades d’una carència de recursos per tot allò que sempre hauria d’haver estat prioritari: uns serveis públics de primer nivell i el suport institucional a aquelles iniciatives sorgides de la societat civil –i no del cap de Cristina Tárrega, precisament– que procuren un País Valencià més avançat.

Si determinats moviments de base mai no han gaudit de l’estima governamental, ara que a la caixa forta hi ha teranyines, una ajuda pública resulta més quimèrica encara. Prou bé que ho sap Escola Valenciana, col·lectiu que ha endegat una campanya de micromecenatge per tal de recollir 60.000 euros que els permeten de matenir totes les accions en favor de la llengua que tenen obertes. L’aportació mínima és de 10 euros, però només que cada valencià hi posara un cèntim, ja en tindrien 50.000. Després d’haver-hi abocat 2.500 euros vés a saber per a què, aquest cèntim solidari seria el més útil de tots.

Publicat a La Veu del País Valencià (29 d’octubre del 2013)

País Valencià, Segle XXI © 2019 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER