El PP, contra la batalla d’Almansa

Almansa

Joan Llinares

Si el viatger entra a la ciutat de Gandia per la carretera de València es trobarà amb l’escultura 25 d’abril 1707, obra monumental d’Antoni Miró que, amb els seus 26 meres de llargària i 3 d’alçada, creua diametralment la gran rodona de la plaça del mateix nom. Construïda amb acer patinable, al qual els anys i el clima ja han donat el color rovellat d’un passat antic, contrasta a la vista amb el verd vegetal que l’abraça a un present viu. Ara, l’alcalde del municipi, Arturo Torró, del Partit Popular, la vol fer desaparèixer de la vista dels ciutadans. Ha dit l’alcalde que ·els madrilenys que vénen a la ciutat no l’entenen” i que ell no té res contra l’obra artística d’Antoni Miró, encara que ja té decidit substituir-la per una altra que “connectarà millor amb la ciutat”.

L’artista Antoni Miró, que se n’ha assabentat per la premsa mentre treballava a la seva casa taller de la plana de Castalla, ja ha manifestat el desacord amb l’alcalde. Sosté que l’escultura es va crear expressament per a l’espai urbà on és i que el seu arrencament implicarà la destrossa de l’obra tant pel que respecta als seus elements materials com als conceptuals, inseparables de l’entorn físic i simbòlic de l’emplaçament actual. Però parlar de l’obra i el seu context deu ser un esforç excessiu per al preocupat regidor.

El conjunt artístic va ser construït a la plaça anomenada 25 d’abril 1707, en concordança amb una destacable acció municipal de governs progressistes preocupats per la cultura i el foment de les arts. L’autor rebé l’encàrrec de l’Ajuntament de Gandia i l’obra va ser finançada pel ministeri de Foment quan remodelava els accessos a la ciutat coincidint amb l’aniversari d’un esdeveniment de gran transcendència històrica per la País Valencià: la desfeta d’Almansa, de la qual el 2007 es complien 300 anys.

La ciutat de Gandia, junt a altres com Xàtiva, Alcoi o Alzira, van ser centres de resistència contra l’ocupació dels exèrcits estrangers al servei de Felip d’Anjou que el 1707 entraren per Almansa arrasant a sang i foc ciutats, institucions d’autogovern, furs, drets, llengua i costums del que fins aleshores era el Regne de València. L’obra artística de Miró contribueix a la memòria d’aquella edat ignominiosa de la història que avui no qüestiona ningú. I ho fa amb la potència i la duresa del ferro, resultant un conjunt coral al·legòric al quadre de Velázquez La rendició de Breda. Representa, per un costat, l’exèrcit vencedor del rei francès i, per altre, el poble valencià vençut però mantenint-se dret amb tota la seva dignitat.

Gandia, amb la comarca de la Safor, és la terra d’Ausiàs March, Joanot Martorell i Roís de Corella; port d’entrada a la Península del Renaixement de la mà de la dinastia Borja. Ha estat un indret on societat i cultura han dialogat ben bé dintre de la diversitat. Focus viu de la millor literatura actual amb autors com Josep Piera, Francisco Brines, Rafael Chirbés, Maria Josep Escrivà o Àngels Gregori. També de la plàstica com Joan Costa, Vicent Aunión o Antoni Durà. O del teatre, com el Grup Pluja.

Però sembla que hi ha qui prefereix el televisiu i esperpèntic Gandia Shore o sainets com els d’aquest polític, preocupat per la comprensió artística dels madrilenys, que es dedica a traginar escultures de parcs i places públiques sense comunicar-se amb els autors que les crearen, que són titulars de drets morals sobre les seves obres. Aquestes obres, una vegada incorporades al patrimoni cultural públic, tenen altres proteccions addicionals derivades de les lleis, entre les quals hi ha l’obligació de respectar-ne la integritat, prohibint-ne la destrucció o modificació sense el consentiment de l’autor.

Com en èpoques passades, no ens falten al País Valencià personatges servils disposats a liquidar qualsevol expressió de la nostra història o identitat cultural per satisfer els que venint per Almansa no comprenen l’obra d’Antoni Miró. Les seves armes són ara la ignorància, pa prepotència i la corrupció.

 

Publicat al diari Ara dimarts, 21 de juliol de 2013.

País Valencià, Segle XXI © 2017 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER