XXX Universitat d’Estiu de Gandia: model exhaurit?

Uv d'estiu

Carles Miret Estruch

La XXIX edició de la Universitat d’Estiu de Gandia, la primera sota govern del Partit Popular i del nou director Josep Montesinos, aixecà l’any passat una certa expectació ciutadana. La pregunta morbosa estava servida: tractaria la nova corporació popular de boicotejar un esdeveniment que a la força havia estat lligat a les polítiques culturals del PSPV-PSOE gandià i a una universitat valenciana moderadament progressista? Quantes oportunitats li permetria abans d’ofegar-lo pressupostàriament o d’alguna altra subtil manera?

Amb la XXX edició d’enguany, titulada “Europa. Realitat o ficció. Problema i solució”, i el contingut de la gran majoria dels cursos i els i les convidades, s’ha tornat a insistir en un tema rebregat fins a la sacietat en altres edicions anteriors.

Però en aquesta ocasió la tria d’un debat sobre Europa parteix d’unes noves premisses que cal analitzar detingudament, just en el moment en què alguns països durament tractats per la troika comunitària (Comissió Europea, Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional), especialment Grècia, comencen a qüestionar el model institucional europeu, la distribució jeràrquica dels poders estatals i, fins i tot, la moneda comuna.

És evident que aquesta tendència està sent combatuda des de moltes instàncies. La Universitat de València, com la resta de les universitats de l’espai europeu d’educació superior, ha contribuït de manera efectiva a tractar d’inocular les polítiques neoliberals en l’ensenyament universitari. Tothom tenim en ment el Procés de Bolonya, però hi ha molts altres exemples. La tornada a velles fórmules com la del debat de la identitat europea es repeteix constantment com un mantra tibetà. Com a botons de mostra, la lliçó inaugural d’Enrique Barón, ex president del Parlament Europeu, que defensà una presa de decisions conjunta per superar els nacionalismes, una major unitat econòmica i política però alhora, contradictòriament, un federalisme fiscal i una confederació política. O en la mateixa línia la conferència “La Unió Europea en la cruïlla. De crisis, dèficit, incerteses i lideratges” de Joan Romero.

La insistència en aquest enfocament esbiaixat i obsolet de les relacions en el marc europeu està causant un descens destacat en l’índex de matriculació. Fet i fet, enguany s’ha hagut de suspendre deu cursos sobre poc més d’una vintena per manca de quòrum malgrat la baixada de les taxes de matriculació. La xifra de vora 300 inscripcions d’enguany no és ni tan sols un pàl·lid reflex dels 1.640 que assolí l’edició del 2004.

Aquest discurs de l’Europa del capital, que obvia deliberadament la presència dels pobles i de les alternatives que puguen generar-se des de la base, s’allunya de les demandes d’una societat civil que ha donat recentment grans lliçons a les institucions tradicionals, obrint nous espais de reflexió (moviments socials, ruptura de l’esquema tradicional de partits polítics, agricultura ecològica i nous models de gestió del territori i dels recursos energètics, noves tecnologies de la informació, crisi dels mitjans de comunicació convencionals, etc.).

Molts dels debats vius de la societat valenciana estan ben lluny dels que proposa aquesta XXX edició. Si la Universitat d’Estiu de Gandia vol sobreviure ha de saber adaptar-se a les noves necessitats i circumstàncies, apostar amb valentia per iniciatives més transformadores que tracten d’integrar problemàtiques a diferents escales (local, comarcal, intercomarcal, etc.) i des de plantejaments renovadors. Si no opta per fer una revisió profunda dels seus esquemes i continguts, el perill d’inanició serà molt elevat i ni tan sols caldrà que el batlle Arturo Torró hi prenga cartes en l’assumpte.

País Valencià, Segle XXI © 2017 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER