Enric Nomdedéu
És contra la llengua. Clar que és contra la llengua, com explicar sinó que prohibisquen l’acord de tres governs de relacionar-se entre ells en la seua llengua? Quin sentit pot tenir, si no la voluntat fèrria d’impedir que el valencià siga una llengua vehicular entre administracions, una llengua d’ús públic, una llengua normalitzada. Una llengua útil i prestigiada.
És contra la llengua perquè s’ataquen a la llei de posada en marxa de la televisió pública valenciana, conscients que és un instrument imprescindible per la recuperació del valencià. Sabedors de què d’ella depén en gran mesura la producció cultural en valencià. Productes televisius, però també teatre, cinema, música… Fins i tot la possibilitat d’informar-se del que passa al nostre món, sense haver de canviar de llengua.
És contra la llengua perquè ataquen la legislació d’ús del valencià en l’administració pública. No volen que el valencià siga preferent en la relació entre administradors i administrats. Com no volen que siga un requisit que un servidor públic conega el valencià obligatòriament, tot i que és llengua oficial d’aquells a qui ha de servir.
És contra la llengua perquè recorren el Decret de Trilingüisme. Clar. I diuen que el suport prioritari al valencià, tot i que legítim, no està ben ponderat. Però no diuen quina és la ponderació justa. Possiblement la que hi ha hagut fins ara, quan malgrat matricular-te en valencià a la universitat… Rebies el 80% dels crèdits en castellà. I ells callaven. I el poder judicial s’ho mirava impertèrrit.
És contra la llengua, sí, però no és només contra la llengua. Més enllà de la qüestió identitària està la qüestió social. La voluntat de diferenciar entre ciutadans de primera i ciutadans de segona, que veuen contínuament vulnerats uns drets que no poden exercir en peu d’igualtat.
És contra la llengua, però la llengua és l’excusa per perpetuar un sistema abocat a la guetització i a aconseguir que fora de l’escola la gent acabe abandonant la llengua perquè més enllà de la primària no hi ha un ús normal i equitatiu. No hi ha problema per a ells, saben que els que s’ho poden pagar aniran a col·legis bilingües, aprendran anglés, i els col·legis privats faran calaix. Que no oblidem, això també ho ataquen. Els governs de la dreta ataquen i desnodreixen durant anys l’educació pública per afavorir la concertada, i res no passa. I quan s’intenta regular l’espai educatiu, no se’ns deixa legislar en defensa de l’interés general i en protecció de la despesa pública.
És contra un model social, perquè no ens deixen rebre refugiats. No permeten al país ser solidari amb qui més ho necessita. És contra la justícia social, per això recorren la Llei de funció social de l’habitatge. Una llei progressista que reconeix drets fonamentals, que ara no estan protegits, i que no ens volen deixar protegir. Que busca solucionar jurídicament la terrible xacra dels desnonaments que són fills de la cobdícia dels bancs i els seus comissionistes en forma de portes giratòries i consells d’administració.
És contra la sanitat universal i pública, perquè han recorregut la norma que evitava el copagament farmacèutic per als pensionistes, els menors i els adolescents amb rendes inferiors a 18 mil euros anuals. És contra el pla bianual de dignificació d’hospitals i centres de salut. O la compra de medicaments a la central de productes farmacèutics, que permetria abaratir-ne substancialment el cost. És contra els cognoms de la Conselleria de Sanitat. No la volen pública, ni la volen universal. No volen que puguem protegir la salut de la gent. Tampoc la salut mental, perquè també han atacat jurídicament el Pla específic. No ens permeten ser un poble sa? Ni ben morir. També han recorregut la Llei de mort digna.
I la Llei Trans. Nosaltres volem el reconeixement de les diferents identitats, perquè pensem, creiem, sabem, que la gent ha de poder estimar-se per a poder estimar i ser estimada. Però ells mai no parlen d’amor. Ens volen rendits. Ens necessiten pàries.
Clar, supose que el més senzill és pensar que és «només» contra la llengua. Però no, és contra la igualtat, contra l’equitat, contra la solidaritat, contra la justícia social, contra la salut universal. Deixeu-me dir que és contra la dignitat. És contra el país que volem ser. És contra tu.
(Publicat a Levante-EMV Castelló el 29 de juliol 2017)
