Carles Barquero Genovés
Una de les conseqüències més notòries –i menys comentades- dels comicis autonòmics del proppassat mes de maig és que, per primera vegada, el Partit Popular valencià ha obtingut en les Corts una representació inferior al 33%, en concret 31 diputats d’un total de 99. Amb eixe resultat, potser seria el moment de mamprendre alguns canvis necessaris en l’ordenament legislatiu valencià que fins ara no havien estat possibles, i entre ells, des de la meua opinió, el més urgent, i aquell que cal deixar nugat tan aviat com siga possible, és la reforma de la llei electoral.
No som els primers a destapar aquesta caixa dels trons. Encara que amb una intenció clarament contrària, l’expresident Camps va proposar una reforma que, basada en la legislació britànica, dividia el territori valencià en una sèrie atomitzada de districtes cadascun dels quals atorgava de forma majoritària un escó o uns pocs a tot estirar. Ni cal dir que aquesta reforma non nata afavoria les forces majoritàries en un context en què el bipartidisme es pressentia en perill. Tanmateix, la tendència de l’esquerra, ara que es troba en el poder, hauria de ser la de promoure un mètode tan representatiu com fóra possible, en la línia contrària a la proposada per Camps, un sistema que atorgara protagonisme a la representativitat més que no a la governabilitat. És el que l’esquerra porta (o hauria de portar) en el seu ADN, més en el moment que vivim, quan les majories estan socialment contestades i el diàleg i el pactisme s’han revelat com les formes més democràtiques i participatives de fer política.
Partint d’aquestos supòsits anteriors,en aquest article, amb el qual espere, com a mínim calfar el debat, propose que la reforma futura es base en tres eixos bàsics:
1.Eliminació de 5% mínim per entrar a les Corts
Es tracta d’una demanda històrica de l’esquerra valenciana. La barrera del cinc per cent, a banda d’antidemocràtica, ha deixat fora de les institucions un gran nombre de valencians. En aquest article proposem rebaixar-la no al 3, sinó a l’1 per cent. Les raons no cal explicitar-les: un sistema més representatiu és més democràtic, i l’1% dels electors és, en el nostre cas, un total de vora 25.000 persones. Massa veus per deixar-les sense representació ni vot a les institucions.
- Circumscripció electoral única
Una de les reivindicacions històriques del valencianisme és la supressió de les demarcacions provincials, que sorgiren al segle XIX com a imposició de l’estat central i que, al llarg de la nostra historia, només han aportat enfrontaments interns entre valencians i una dissolució cada vegada major de la nostra consciència unitària com a poble.
Però a banda d’aquesta justificació teòrica, l’eliminació de les circumscripcions electorals és, a més, una qüestió de necessitat, perquè amb el repartiment actual de diputats, certes zones es troben sobrerepresentades i d’altres just al contrari. Entenem que un sistema electoral on l’escó coste diferent nombre de vots segons el territori resulta injust, i creiem que la necessària representació de les diferents comarques ha de fer-se des de la confecció de les llistes de cada partit.
- Eliminació de la llei d’Hont i assignació proporcional d’escons
Si algun avantatge indiscutible té l’actual parlament valencià és el nombre de diputats: 99, una xifra que ens permet aplicar un criteri d’estricta proporcionalitat entre percentatge de vots i escons, basat en la regla 1% assolit (no arrodonit) = 1 escó. Aquesta regla, a banda de ser democràtica, pedagògica i molt més transparent, eliminaria la llei d’Hont, que afavoreix les majories, quan entenem que la democràcia són les minories precisament aquelles que han de resultar més visibles.
Aplicant el criteri anterior, i agafant com a base els resultats dels comicis del 24 de maig, obtindríem, doncs, el repartiment següent: Partit Popular – 26,25% (26 escons); PSPV-PSOE – 20,3% (20 escons); Compromís – 18,19% (18 escons); Ciudadanos – 12,31% (12 escons); Podem – 11,23% (11 escons). Hi entrarien, també, Esquerra Unida (4,26%, 4 escons) i UPyD (1,14%, 1 escó). La suma de tots els seients assignats en aquest sistema donaria un total de 92. Els set restants s’atorgarien, per ordre, a cadascuna de les forces amb representació, de mode que el mapa final del parlament seria:
Partit Popular – 27 escons (actualment 31)
PSPV-PSOE – 21 escons (actualment 23)
Compromís – 19 escons (actualment 19)
Ciudadanos – 13 escons (actualment 13)
Podem – 12 escons (actualment 13)
Esquerra Unida – Acord Ciutadà – 5 escons (actualment 0)
UPyD – 2 escons (actualment 0)
Com podem veure, la composició final és més plural (per tant, més democràtica), més representativa, deixa fora del sistema molts menys valencians i, a més, no trastoca de forma notòria la governabilitat. Per posar-ne un exemple, amb els resultats de les passades eleccions autonòmiques, el tripartit arribaria igualment a la majoria absoluta, en aquest cas amb un total de 52 seients, i dos partits (Compromís i Ciudadanos) tindrien exactament el mateix nombre d’escons que amb el sistema vigent.
El lector, com sempre, jutjarà si la proposta és factible o si podem trobar una de millor. Siga quina siga la reforma que isca del tripartit d’esquerres, no triguem a aplicar-la. Ràpid, abans que estos tornen a guanyar!
