Nèstor Novell

 

Orígens i història

Benidorm va ser fundada el 1325 per l’almirall Bernat de Sarrià (Sarrià, 1266-Xàtiva,1335) però, excepte el castell, a finals del segle XV, va quedar despoblada i sense institucions municipals. El 1654, Beatriu Fajardo de Mendoza va prendre possessió de les seues terres de la Marina i va introduir el Nou Reg per tal de dur l’aigua des de la Font del Salt de Polop fins a l’Alfàs de Benidorm. Francisco Amillo[1] explica que això va suposar un canvi substancial:

“L’augment de la producció agrícola tingué com conseqüència l’increment de la població de Benidorm per la qual cosa el 1666 es va regular la vinguda dels nous pobladors amb la Carta de Poblament. En 1668 …a Benidorm eren 15 cases, uns 68 habitants, que s’havien establert d’acord amb la Carta de Poblament de 1666 als què caldria afegir als antics pobladors, unes 10 cases més (50 habitants). En canvi, a finals del segle XVII hi havia uns 65 veïns a Benidorm, uns 292 habitants.”

L’interés de la Carta de Poblament també responia a la defensa del territori.

“Benidorm estava situat al centre d’una badia i des d’eixe punt es podien controlar amb facilitat les cales de la Serra Gelada i l’illa de Benidorm, dos amagatalls tradicionals dels corsaris musulmans. “

Gràcies a l’agricultura de regadiu la població de Benidorm va continuar creixent al llarg dels segles posteriors. En 1768, 1601 habitants; en 1860, 3.618 habitants; però en 1950, només 2.726 habitants. Pascual Madoz[2], a mitjan segle XIX, ens descriu la consolidació urbana i els treballs agraris als nous regadius:

“Conjunto (urbano) hermoso por su grande anchura y por la regularidad de las casas, que como cuasi todas las del pueblo, en número de unas 900, son nuevas, espaciosas y ventiladas, constando generalmente de un solo piso y buhardillas, llamadas en aquellos pueblos “porchins”…han sabido reducir a frondosas huertas sus dos terceras partes (del término) por medio del continuo y perseverante trabajo, el frecuente abono y la construcción de cerca de 200 norias que suministran abundantes aguas.”

Més importants han estat els treballs de la mar a Benidorm. La perícia marinera dels benidormers amb el temps tindrà, com ara veurem, una gran transcendència. Cavanilles[3]“ ja n’era ben conscient:

“La inmediación al mar hacía que aquel corto número de vecinos se ocupase de pescar, descuidando el cultivo de los campos…… Ocupados de tiempo inmemorial en la pesca del atún, conocen a fondo las maniobras de tender las almadrabas… y como tienen la reputación bien sentada de ser ellos los más diestros de la costa, también son ellos los escogidos para tender las ocho almadrabas que hay desde Tortosa hasta Cartagena. Salen regularmente para esta pesca 150 hombres… y además otros ocho con el nombre de Arráez o capitanes… También se ocupan en pescar por aquellos mares como 150 hombres, y otros viajan transportando frutos de una provincia a otra. La ociosidad es allí desconocida.”

L’almadrava és una forma de pesca molt antiga però que es desenvolupa a llarg del segle XVI. En Benidorm treballaren aquesta forma de captura des dels seus inicis fins a temps ben recents, la seua fama es va eixamplar pel Mediterrani. Segons l’arràez de Benidorm Jaime Pérez Zaragoza[4]:

“Todos los años a primeros de Marzo, salían para distintos sitios de la Península y Norte de África, más de doscientos hombres y regresaban unos a ultimas de Julio y otros en Septiembre y Noviembre, para Benidorm la almadraba era la industria más importante, porque se vivía de ella y con los beneficios que se obtenían y con otros trabajos se pasaba el año. También se aprovechaba de ellas, los pueblos de Villajoyosa y Altea la Vieja…

Tengo que reflejar que el noventa y cinco por ciento de los Capitanes o Arráez eran hijos de Benidorm… (y) doce por ciento (de los marineros eran) de Benidorm, que eran de los de confianza del Capitán …. Se calaban varias almadrabas, desde Tarifa a Isla Cristina 18, de Cabo de Gata a la provincia de Tarragona 11, en Marruecos y Ceuta 10, en Argel una y posteriormente 4 en Túnez y dos en Sicilia, en total 52 almadrabas todas ellas mandadas por hijos de Benidorm… El valor que actualmente tendría una almadraba, si tuviera que calarse de nuevo, llegaría a 250 millones de pesetas (año 1982).”

Altres activitats marineres importants, i aquestes no lligades a la pesca, varen ser fer el cors, el contraban i la marina mercant[5]. Joan Fuster també comentava que al segle XIX gent de Benidorm es dedicava al tràfic d’esclaus en Cuba i que alguns aconseguiren un capital important.

Anar en cors ha estat una activitat marítima molt usada històricament, l’Estat espanyol va regular la patent de cors al segle XVII i va tindre una important creixement a Benidorm. Molts mariners benidormers participaren en abordatges a corsaris de diferents països i també n’és l’origen d’algunes fortunes, com ara la de Joan Baptista Orts. Per reprimir el contraban, als inicis del segle XIX, es crearen les Empreses de Guardacostes[6], una d’elles la fundada pel polític liberal, financer benidormer i amic del general Prim,  Miquel Ors i Garcia, atès que les cales i platges que van d’Altea a la Vila bullien d’activitat il·legal, bàsicament blat i tabac. De Benidorm es deia: “és el Gibraltar d’aquesta província, en totes les cases abunden els objectes provinents del contraban”.

“Con un gran personal marítimo, comisiones, rondas volantes y partidas armadas de resguardo en el litoral de las provincias, proporcionó (la Empresa de Guardacostas), en aquella época crítica que atravesaba el país, colocación y trabajo a multitud de personas y porvenir para muchos, puesto que los servicios en los dichos guardacostas se consideraban como prestados al Estado y por ellos obtuvieron entonces y posteriormente graduaciones en la Marina de Guerra, pasando muchos de ellos a las Ayudantías de Marina y buques de guerra.”

Les empreses de Guardacostes aconseguiren desarticular els principals contrabandistes de la costa, inclús el vaixell El Terrible, de Gibraltar. Carlos Llorca i Imma Arrillaga[7] connecten aquests històries de mariners en el desenvolupament turístic de Benidorm:

“La arraigada tradición marinera de Benidorm, influyó en el carácter abierto de sus habitantes. Muchos volvían después de haber recorrido medio mundo a bordo de las navieras más importantes y empezaron a pensar que su playa no tenía nada que envidiar a las maravillas que habían visto en el Caribe.

Uno de estos visionarios fue Pedro Cortés Barceló, fundador del Hotel Bilbaíno, el primer establecimiento hotelero que abrió sus puertas en 1926… Enrolado como mayordomo en uno de los barcos de la compañía Navieras Bilbaínas…. se quedó prendado de una pequeña bahía en la playa de Valparaíso, en Chile, que le recordó mucho a Benidorm. Fue entonces cuando se decidió a fundar un hotel.”

 

Més recentment, Matías Pérez Such, pregoner de les festes de la ciutat el 2012, aprofità l’ocasió per rescatar de l’oblit els grans mariners, capitans de transatlàntics, pilots, caps de màquines radiotelegrafistes, corsaris i almadravers de Benidorm. Posà de relleu el corsari Joan B. Pérez “el fill del tro” i Antoni Vives Orts que va arribar a l’escalafó màxim entre els capitans de la companyia Transatlàntica i que el 1925, amb el vaixell Colón, va batre el record de velocitat de creuar l’Atlàntic.

“Muchos de los primeros hoteles fueron construidos por marinos benidormenses que, con los ojos abiertos en innumerables singladuras, fueron capaces de profetizar lo que hoy es Benidorm.”

Segons M. Nieves Higueras[8], aquells que no apostaren pel turisme acabaren emigrant a conseqüència de la crisi agrària i pesquera de principi del segle XX.

“La población empezó a emigrar y sus destinos principales fueron Cuba, el barrio marítimo de Barcelona y la costa de Cádiz. … es destacable que en la Barceloneta hoy existe (todavía) una colonia de Benidormenses.”

Concloem aquest recorregut històric amb una evocació del Benidorm de principi del segle XX, de l’il·lustre benidormer Pere Maria Orts i Bosch[9], historiador, erudit i especialista en heràldica i genealogia, i a més, descendent de sant Vicent Ferrer.

“En aquell Benidorm, a qui veies pel carrer li deies “bon dia” o “bona vesprada”, coneixies a tothom i senties afalacs com ara “quin general!” i “quina prenda!”, coses que s’han anat perdent. Recorde quan deixava el cotxet de cavalls frenat al Torrejó amb les rodes viades, i no m’havia de preocupar gens… Sens dubte, aquell entorn era encisador: el motor de l’almadrava quan tornava cap al port, la venda del ganyil [el pap] i aquells guisats de ganyil que no tornarem a menjar mai. Les llums de les tarrafes [vaixells de pesca] que es projectaven sobre la badia, i aquells vaixells enormes, de moltes tones, que si duien a bord un capità o un oficial de Benidorm es desviaven una mica i feien sonar la sirena en passar per davant de l’església de sant Jaume, on hi ha de la Mare de Déu del Sofratge. Avui és totalment distint: la gent va pel carrer amb biquini i poca roba, no com abans, quan veies les dones de dol amb mantell negre o un mocador al cap lligat baix del coll.”

 

 

Un entorn natural favorable

Vistos els orígens, la història recent ja té més a veure amb el desenvolupament urbanístic, la creació del mercat turístic de masses i la solució del problema de l’aigua.

El terme municipal de Benidorm és petit i té una morfologia de pendents suaus, excepte al cinturó muntanyenc que l’envolta: el Puig Campana, la Serra Gelada, el Ponoig, la Serra Cortina i més lluny la Xortà i Bèrnia. La badia de Benidorm, dividida en dues part pel Canfali, està delimitada per la Punta del Cavall i la Punta de les Escaletes. Al bell mig de la badia i  enfront de Benidorm, es troba la petita i simbòlica illa de Benidorm, formada per la coltellada que el gegant Rotllà, aliat de les tropes de Jaume I, li feu al Puig Campana. Aquesta illa va ser refugi de famílies benidormeres durant l’epidèmia de còlera de 1830, i avui hi ha un restaurant.

Benidorm està situat vora la franja climàtica més àrida de la península. La mitjana pluviomètrica és de 300 mm/any. Les temperatures mitjanes màximes oscil·len dels 19,2º a l’hivern als 35’5ºC a l’estiu. La ciutat compta amb unes condicions naturals que la fan turísticament molt competitiva[10]:

• Més de 3.000 hores de sol a l’any i orientació cap al sud de les platges
• Escassos vents de llevant, per la protecció de la Serra Gelada i pel circ de muntanyes que va del Puig Campana a la Serra de Bèrnia
• Temperatura mitjana anual d’uns 19ºc. Humitat relativa mitjana al voltant del 80%
• Aigua de la mar molt neta, atesa l’absència de tota mena de col·lectors fluvials que vessen  en les seues costes.

Èxit turístic, clima àrid i necessitat d’aigua en grans quantitats que Benidorm no té. Tant és així que en la sequera del 1978 se li va tindre que subministrar aigua mitjançant un vaixell cisterna.

L’aigua va fer Benidorm, ja ho em vist amb la construcció del Reg Major de l’Alfàs de Benidorm o Sèquia Mare. Als anys 50 del segle passat es va construir el Canal Baix de l’Algar per posar en regadiu 3.000 Ha. L’any 1962 es construeix la primera xarxa d’aigua potable fent ús del pou de Rabassa de Polop. En 1952 i 1960 es construeixen, respectivament,  els embassaments d’Amadori al riu de la Vila i Guadalest, bàsicament per a ús agrari.

La sequera del 1976 al 1978 i el creixement turístic constant feren que la correlació de forces camp–ciutat, pel que fa a l’ús de l’aigua, començara a canviar. Es va crear el Consorci d’Aigües de la Marina Baixa i els pobles  de la comarca acordaren dur a Benidorm l’aigua de l’aqüífer de Beniardà.

A l‘any 80, amb la creació de la primera estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) de la Marina a Benidorm, es va canviar a consum humà l’aigua de reg del Canal Baix de l’Algar, i es va destinar l’aigua de la depuradora a usos agrícoles. També es va perllongar el Canal per dur les aigües sobrants del riu Algar a l’embassament d’Amadori.

El subministrament actual està garantit i s’han pres mesures de futur. La primera és la connexió de Benidorm amb els sistema d’abastiment d’Alacant, cosa que permetria fer ús de l’aigua del transvasament Tajo-Segura-Taibilla-Vinalopó; la segona és l’autorització per rebre aigua del transvasament del Xúquer; i la tercera, el compromís de subministrament d’aigua des de la Dessaladora de la Marina de Mutxamel.

 

Població, comerç, serveis

La població de dret de Benidorm era, el 2013, de 73.768 habitants, dels quals, el 35’52% són residents estrangers, un increment molt marcat atès que el 2002 només n’eren el 17,3%. De fet, en el període 2007-2012, Benidorm ha perdut 1.556 habitants espanyols i n’ha incrementat en 5.489 el d’estrangers. Dels residents estrangers el 22,6% són del Regne Unit, el 14,3% de Romania, el 5,8% de Pakistan, el 4,9% de Bulgària, el 4,1% de Marroc, el 3,7% de Xina, el 3,6% d’Equador, el 3,5% d’Itàlia, el 3,1% d’Algèria, el 2,4% de Rússia, etc.

La població de fet és molt més gran, 125.000 habitants a finals de gener i 324.000 habitants al ple de l’agost. El creixement de la població de Benidorm, entre 1961 i 2012, ha estat del 1.236,4%.

Segons l’Agència Valenciana de Turisme, l’oferta en els 128 hotels de Benidorm és de 39.983 places, la qual cosa suposa el 17% dels establiments però el 32% del total de places d’hotel del País Valencià. L’oferta en apartaments turístics és de 21.138 places, el 12% de tot el País –no comptem aquí els apartaments no regulats ni els habitatges de segona residència que podrien suposar prop de 75.000 llits més- i, l’oferta de places de càmping, és de 11.340 places, el 17% de totes les del País. Cal dir, com es pot observar en els quadres que afegim, que l’oferta en els segments mitjans en signifiquen un percentatge molt més important.

Si atenem a la quantitat d’oferta complementària de Benidorm entendrem allò de “a Benidorm l’activitat turística és la ciutat”, que quadra amb allò que diu José Miguel Iribas: “el turista el que compra és temps”. Entre l’extensa oferta complementària: parcs temàtics, golf, esports nàutics, excursions, parcs naturals i els nombrosos llocs d’oci, el comerç també juga un paper molt important. El turista de Benidorm sempre té dues cites obligades, la platja, on poden cabre fins 180.000 persones, i comprar.

La ciutat destaca comercialment per les seues activitats minoristes de tot tipus, un total de 2.750 activitats de les quals el 52% no són d’alimentació. Amb la crisi n’ha perdut el 19%, però aquest és un percentatge bastant per sota de la mitjana de l’àrea. En dades de superfície comercial minorista, la ciutat té 144.000 m², dels quals 40.429 són d’alimentació, quasi tot supermercats, i 92.000 dedicades a no alimentació. Les xifres, tot i ser importants, són lleugerament inferiors a les de Dénia, excepte en centres comercials, en els qual Benidorm arriba als 64.509m²

 

El model Benidorm, la ciutat compacta

Benidorm és un model de ciutat compacta per a turisme no residencial i on s’hi pot trobar de tot ben a prop, el seu índex de cotxes per habitant és els més baixos de les Marines: 0,423 automòbils/hab. La ciutat compacta no és només més sostenible i més respectuosa amb el paisatge, sinó que també mitiga els efectes d’altres tipus de problemes socials[11] associats al turisme

“A lo largo de la Costa Blanca, en todas esas urbanizaciones llenas de europeos jubilados o prejubilados se ha reproducido el modelo de asentamiento urbano que a los anglosajones les gusta….. pues te dan como muy bueno el modelo multicultural de un tío inglés, a pesar que su modelo intercultural es <<cómo no mezclarte con otros>>, diciendo ¡oye! Yo le respecto pero cada uno en su sitio. Los ingleses son muy dados a eso. Son muy listos estos tipos. Es un modelo que tiene muchos problemas de convivencia, porque no les importa nada…. Desde luego lo más difícil es que se vayan a integrar.”

Segons M. Nieves Higueras,[12] els arquitectes holandesos de MVRDV (Equipo de Arquitectos, Costa Ibérica. 2000), exposen clarament els motius dels resultats objectius de Benidorm:

“Benidorm es la máquina de turismo de masas más eficaz de España. Con una densidad tres veces superior a la Ciudad de Méjico, acoge el 6% del turismo nacional en solo 7 Kilómetros de costa; bastarían trece Benidorms para hacer frente a toda la industria turística española. Su éxito se basa en un profundo y detallado análisis del comportamiento turístico y una óptima gestión logística. La oferta se corresponde exactamente a la demanda. Dando respuesta a una amplia gama de edades, nacionalidades y extracciones sociales, se garantiza un alto nivel de ocupación hotelera a lo largo de todo el año.”

Certs estudiosos i alguns empresaris de Benidorm solen insistir en una mena de desamor de la progressia cap al seu model turístic. José M. Iribas[13],per exemple, amb el seu estudiat inconformisme ho diu aixÍ:

“Mal que les pese a sus obstinados detractores, Benidorm se ha convertido en el más visitado y concurrido paraíso asequible para las clases subalternas europeas, un logro típicamente socialdemócrata que, paradojas de la vida, ha encontrado mayor rechazo entre los intelectuales izquierdosos de olfato exquisito que entre los ideólogos de la derecha.”

Seria un error confondre aquesta queixa secular, prou estesa a Benidorm, amb certs posicionaments socials contra el consumisme i el caràcter colonialista de tot turisme de masses. Mario Gaviria[14] centra molt millor la qüestió:

“A Benidorm se le infravalora, i gran parte de los pijos, y de los ricos, y de los clasistas odian Benidorm.”

És molt fàcil trobar nombrosos exemples d’admiradors del model Benidorm, tant entre empresaris del sector (tots voldrien que el seu poble fos com Benidorm), com entre economistes, tècnics en turisme i urbanistes del País i de fora, i en especial, a la vista del que s’ha fet a tot arreu amb l’excusa del turisme. El mateix Joan Fuster[15], als inicis del fenomen, ja es mirava Benidorm de manera ben comprensiva, segurament perquè intuïa que allò ho menaven mans amb més trellat:

“Un dia, algú propalà les excel·lències –notòries- de la seua platja arenosa, protegida al nord per la Serra Gelada, i hi acudiren els primers estiuejants. Avui està envaïda d’hotels de primera i de famílies centre-europees. En un pujol, el poble es rejoveneix i s’alegra.

Sens dubte, Benidorm és ara el lloc valencià de major prestigi turístic. En general, la costa de la Marina està traient un bon partit de les delícies de la seua mar i  de la seua temperatura, i Benidorm marxa al cap d’aquesta explotació. Els més vells de la localitat es fan creus davant de la descaradura indumentària i del poliglotisme dels clients. “La felicidad y la inocencia se han perdido”, concloïa amb ells don Gabriel Miró. Potser s’han perdut, si alguna vegada hi van ser: no ho sé. Però més cert és que Benidorm progressa i es defensa com mai. El negoci de la hostaleria té amples possibilitats, i la gent ja no n’ha d’emigrar.”

Henri Lefevre, reconegut sociòleg urbanista i marxista va dir que “Benidorm era la ciutat més habitable construïda després de la Segona Guerra Mundial”.  Més recentment, Tono Fornés i Juan Gargallo[16] escrivien:

“Davant la caòtica privatització i destrucció del paisatge que constitueix la proliferació de casetes i més casetes sobre les costes de la Marina –construccions d’una monotonia aclaparadora, sovint amb aspecte de nínxols emblanquinats-, el cas de Benidorm  proporciona un benvingut  contraexemple. L’estrany encant d’alguns dels mostres de vidre i acer és evident, la netedat de les platges  –mimades- i la racional planificació   urbanística resulten difícils de trobar enlloc.”

Sense cap mena de dubte, en els fonaments de l’èxit de Benidorm hi ha un urbanisme que va permetre dedicar les retirades d’edificació en les parcel·les a la instal·lació d’activitats comercials, oci i lleure. Parlar de Benidorm és parlar obligatòriament d’urbanisme, també de tipologia constructiva i de la propietat del sòl. Una recent i interessant aportació al Seminari Internacional de Girona[17] focalitza perfectament la qüestió:

“Benidorm constituye una de las urbes turísticas más importantes de España y es la ciudad con más rascacielos de Europa. Una hábil combinación de principios funcionalistas en un plan general flexible y escasamente determinista (salvo en su edificabilidad), una arquitectura moderna menos condicionada y exigente por su razón de ser de segunda residencia, una iniciativa privada con imaginación hostelera e inmobiliaria y una iniciativa pública dispuesta a convertir la ciudad en un destino turístico de primer orden explotando sus recursos naturales a través de acontecimientos, múltiples actividades y publicidad, lograron su objetivo de transformar un pequeño pueblo en una gran ciudad en un tiempo récord apta para todos los públicos. Con una población censada de casi 73.000 habitantes, según el Instº Nacional de Estadística, puede llegar a albergar hasta 600.000 personas en momentos punta de máxima ocupación.”

El primers turistes de Benidorm, devers els anys 50 del passat segle, varen ser, com en tants altres llocs de la costa, la burgesia valenciana industrial de l’interior, els alcoians, alguns burgesos de València, i els funcionaris de Madrid. És el Benidorm de les primers fotos de xalets orientats al mar amb un bon jardí al seu voltant.

El Pla General de Benidorm és de l’any 1956, que va promoure l’alcalde Pedro Zaragoza, i afectava tot el terme municipal. Se li va encarregar a l’arquitecte, Francisco Muñoz Llorens, que se’n va anar a la Costa Blava a estudiar el creixement dels destins turístics d’èxit. En la seua redacció hi va participar, entre altres Pedro Bigador Lasarte, director general d’Urbanisme. De sempre ha estat considerat un projecte  innovador i avantguardista, no debades proposava un poble de 3.500 habitants amb carrers de 44 metres d’ample.

El seu plantejament consistia en el desenvolupament, a un costat i l’altre del casc antic, de dues àrees, platja de Llevat (antiga platja de la Xanca, on és feien les saladures) i platja de Ponent (antigament de la Mar) i que seguirien una lògica de tipus eixample de carrers amples i en quadrícula, especialment a la platja de Llevant, de terreny més pla i sobre la que s’articularà el principal creixement urbà, mentre que a la de Ponent els carrers s’adaptarien més a la topografia del terreny. En tot cas, la idea era construir una ciutat turística de baixa densitat en blocs aïllats i oberts, una ciutat jardí de luxe. El pla deixava un 23% de viari, un 26% de terreny edificat i un 51% de zona no ocupada en 700 Ha. de sòl urbà que encara no s’han consumit. El fet de no definir rigorosament les zones dels diferents usos del territori va permetre anar adaptant-se a la demanda turística. Tot i que el pla plantejava vials d’alta qualitat, la protecció de la platja i el cinturó verd de la ciutat, no contemplava ni equipaments ni zones verdes urbanes

En 1958 es fa un important canvi en els ordenances urbanístiques. Segons Mario Gaviria[18], l’altura màxima edificable es puja a 17 m i l’aprofitament urbanístic fins al màxim permés per la llei del sòl i la parcel·la mínima és redueix de 3.000 a 1.000 m². Aquesta modificació és la que permetrà la construcció de blocs d’edificis de 4-5 altures, de caixa apaïsada denominats “tramvia”, tant per a apartaments turístics com per a hotels, amb un ample ventall d’equipaments privats al seu voltant: jardins, piscines, pistes de tennis, botigues, cafeteries i restaurants, i discoteques

Però el canvi més radical en el planejament urbanístic es produirà el 1963. La nova ordenança permetrà alliberar espai en la parcel·la i poder créixer en vertical mantenint la densitat que establia el PGOU. Aquesta regulació obria la porta a la ciutat que ara coneixem, gratacels envoltats d’una àrea important de sòl d’ús públic. A partir d’aquest moment, el desenvolupament urbà amb una oferta diversificada de productes turístics serà constant.

A més, la nova normativa afavoria la construcció d’hotels de 4 i 5 estrelles en atorgar-los un augment del coeficient d’edificabilitat del 30%, cosa que satisfeia tants els inversors privats, com als propietaris dels terrenys, com a l’administració local que perseguia una oferta turística de qualitat.

Les tipologies residencials de torre exempta i en altura adoptaren sempre una distribució semblant, la qual cosa permetia usos turístics intercanviables, residència, apartament turístic o hotel. La flexibilitat constructiva és un bon exemple del model de ciutat-màquina del turisme de masses que és Benidorm, la diversitat i capacitat d’allotjament permet tot tipus d’estades, a tot tipus de preu durant totes les estacions de l’any

Cal dir que la permissivitat de l’administració va permetre increments de l’edificabilitat real que, en alguns casos, va arribar a duplicar-se

Tots els especialistes posen de relleu l’atreviment de Benidorm de construir gratacels per a ús residencial turístic, no només per a habitatges residencials, sinó també per a hotels. La qüestió no és minsa perquè el nombre de torres de 20 i 30 plantes destinades a turistes de classe mitjana, en el període 1963-1979, va ser enorme i, aleshores a l’estat espanyol, era “una proesa tècnica que disparava els preus” superar les 12 plantes:[19]

“no puede olvidarse mencionar el primero de los rascacielos en España, Coblanca-1, proyectado y construido en dos años (1963-65), situado en primera línea de playa de Benidorm, con un desarrollo de 29 plantas (94,00m), obra del arquitecto Juan Guardiola (el cual superaba el rascacielos de viviendas de Mies en Chicago).”

La construcció d’apartaments i d’hotels a Benidorm no és deté des de final dels anys 60. La demanda és tant espanyola com no espanyola. Aquests últims, principalment anglesos, arribarien primer per l’aeroport de Manises i, amb autobusos llançadora noliejats pels mateixos empresaris de Benidorm, serien conduits a la platja. A partir dels anys 70 l’aeroport de l’Altet, molt més proper, es convertirà en el lloc d’arribada més usual i  incentivarà, sense treva, l’arribada de turistes.

Molts constructors participaren en el procés de construcció però caldria posar de relleu Alfonso Puchades (ara Múrcia Puchades), un dels constructors més influents de Benidorm i que va construir la plaça de toros, el mercat municipal, Aqualandia i el complex urbanístic Playmon Fiesta.

A l’any 1980 Benidorm inaugurava el parc de l’Aigüera, d’1 Km de llargària, dissenyat per Ricardo Bofill al centre de la ciutat, i que va omplir una de les grans mancances de la ciutat. És un magnífic espai que permet desconnectar del bullici de la ciutat, amb grans espais verds i dos auditoris.

Tomás Mazón[20] resumeix les bases del creixement de la ciutat:

“Su pronta planificación urbana y turística con una adecuada ordenación espacial, así como una clara voluntad política en aquellos años por hacer de Benidorm un gran centro turístico, facilitó que a esta localidad acudieran a invertir en su desarrollo los grandes tour operadores y las grandes empresas intermediarias del turismo internacional, cuyo protagonismo fue decisivo en la gestación de esta ciudad turística. Fue a través de la concesión de sus créditos y fuertes inversiones como pudieron levantarse vastos complejos hoteleros y de apartamentos turísticos. Y éste es el hecho que realmente define a Benidorm y lo que la diferencia de otras muchas localidades turísticas del mediterráneo español.”

Benidorm és la localitat amb més gratacels del món i la segona en nombre de gratacels per metre quadrat, després de Manhattan, d’ací el nom de Beni York. Els tres gratacels més importants són: la Torre Lugano, el Balí III que és l’hotel més alt d’Europa i In Tempo, que quan s’acabe de construir tindrà 200 metres i serà la segona torre residencial més elevada d’Europa. Tots tres han patit greus problemes financers i urbanístics. Tono Fornés i Juan Gargallo[21] en baixar del seu vaixell es trobaren aquest món:

“Fascinats i una mica intimidats, caminem entre l’espectacle de la gent. Una dotzena de senyores finlandeses, realment antigues, se’ns creuen policromes i polifòniques, molt divertides. Un jove amb ulleres de sol d’últim model ens ven un numeret de loteria dels cecs. Good look –Gràcies. El carrer ens enlluerna amb la seua efervescència colossal. Una policia municipal, atractiva i seriosa, perfectament uniformada, vigila el grau d’ordre del desordre. Conduïda per una mena de maniquí de cuiro negre passa una motocicleta  gran com un bou, barroca com un altar plateresc. A la vora d’enfront, una parella de jubilats semblen especialment entretinguts a colpejar-se mútuament el cap amb un martellet de plàstic que emet un xiulet pneumàtic cada vegada: piit!, piit!, piit.”

L’èxit de Benidorm és haver aconseguit una demanda, plural i cosmopolita, que arriba durant tot l’any. Benidorm és un destí turístic que ha trencat l’estacionalitat cosa que li permet obtindre rendibilitat molt més elevades que qualsevol altre destí de les nostres costes. L’inevitable José Miguel Iribas, sociòleg contractat per l’ajuntament de Benidorm, aporta unes dades incontestables:[22]

“El urbanismo ha sido tan malo en los últimos 35 años por la ley del suelo, que niega la ciudad y favorece periferias espantosas…. Benidorm utiliza menos del 2% del territorio litoral valenciano y produce el 42% de la renta turística,”

Benidorm ha preparat una oferta per a rebre tot tipus de visitant. Ha fugit de l’elitisme i ha apostat per la gran massa de classes mitjanes i treballadores. Està preparat per oferir oci, consum i diversió a xiquets, joves i majors, a obreres, empresaris, professionals o jubilats, a persones de rendes altes o de pressupostos ajustats, a turistes de parella o a turistes familiars, a persones procedents d’Espanya endins o de qualsevol part del món. A més[23]:

“Benidorm es el principal destino turístico del Mediterráneo. …. todos los años, recibe tantos o más turistas que Túnez, Marruecos, Croacia, Egipto o Chipre. Desde hace años Benidorm se sitúa en tercer lugar de España en cuanto a recepción de turistas, tanto españoles como extranjeros, solo superado por Madrid y Barcelona…

Para aumentar el desconcierto de sus detractores, un porcentaje muy alto de turistas anuncian que volverán …. además de recomendárselo a sus familiares y amigos.”

 

La demanda turística de Benidorm és distribueix així: prop d’11 milions en hotels, uns 2 milions i mig en apartaments reglats i no reglats, i 1 milió i mig en càmpings, que tot plegat fa una suma d’un 15 milions de pernoctacions anuals. Els turistes de Benidorm procedeixen el 48,2% d’Espanya i el 51,8% de fora. La procedència d’estrangeres és bàsicament del Regne Unit el 76%. Els hi segueixen Bèlgica amb el 6%, Països Baixos         amb el 5%, Portugal amb el 4%, França amb el 2%, Alemanya amb l’1%, i Rússia amb l’1%.

El turista de Benidorm demostra un alt nivell de fidelitat al destí. Han repetit més d’unes vacances a Benidorm: el 77% dels espanyols, el 72% dels britànics, el 80% dels belgues i el 82% dels neerlandesos, encara que les característiques de la demanda en cada època de l’any no són homogènies

HIVERN	ESTIU
Turistes de major edat (59,3% majors de 60 anys)	Turistes majoritàriament entre 25 i 45 anys
Viatgen principalment en parella, 48%	Viatgen principalment amb la família (39%)
Solen fer la reserva en una agència de viatge	Fan la reserva de manera independent
Solen fer ús de l’avió com a medi de transport	És desplacen tant en cotxe com en avió
Font. Pla turístic de Benidorm 2011-2015. Innova Management. 2010.

Aquesta fidelitat d’espanyols i anglesos ha fet que la demanda d’excursions haja baixat, als anys 80 es feien excursions per tota la comarca, fins i tot s’arribava a Alacant i a Elx. Ara ha aparegut la competència dels “manters”, uns senyors que vénen directament -ja han entrat fins en l’Inserso- visites a fàbriques, de vegades amb àpat inclòs, de mantes, de porcellana, etc..

Benidorm suposa el 44% de les pernoctacions hoteleres del País Valencià amb el 17%% dels hotels, encara que en nombre de viatgers són només el 27%. El 38% corresponen a residents espanyols i un 53% a estrangers.

Les diferències amb la resta del País són evidents. Els hotels de Benidorm contracten el 36% dels treballadors del sector de tot el País; l’estada mitjana del viatger és de 5,7 dies, quan a la resta del País és de 3,5 dies; i el percentatge d’ocupació hotelera és del 82%, mentre que a la resta del País és només del 57%. L’eficiència del model Benidorm és ben manifesta. Les dades d’ocupació mensual demostren que Benidorm ha trencat l’estacionalitat, el mal endèmic del sector turístic valencià, amb un mínim de pernoctacions del 54%, en gener, i un màxim, del 91%, en setembre

En apartaments turístics passa una mica el mateix, Benidorm suposa el 31% de l’oferta d’apartaments del País. Prop del 80% de les pernoctacions en apartament és de viatgers estrangers i, mentre l’ocupació mitjana a Benidorm és del 70,1%,  a la resta del País és del 56,5%. Més important encara, mentre a Benidorm l’activitat econòmica per plaça d’apartament reglat és de 16.350 euros, a la resta del País és de 6.100 euros.

Els 10 càmpings donen a Benidorm el primer lloc de l’estat en pernoctacions: 1.584.185, de les qual el 90% són de viatgers estrangers

 

L’empresariat de Benidorm

Però parlem de l’empresariat de Benidorm, d’aquests senyors que es van ensenyar a fer turisme a base d’esforç, de veure món i d’aplicar una cultura ancestral d’organització col·laborativa que els venia de muntar almadraves.

José Miguel Iribas[24] assegura que a Benidorm s’ha tingut la capacitat de:

“la formulación de un proyecto urbano-turístico dirigido a la distribución armónica de los beneficios y a la participación principal de los actores locales, que ha permitido que los benidormenses sean en la actualidad los principales protagonistas del negocio turístico, algo realmente insólito que no encuentra parangón con ninguna de las zonas y ciudades turísticas de desarrollo simultáneo o posterior.”

Una de les converses més profitoses sobre Benidorm la tinguérem amb Evarist Caselles. Ell ens va facilitar una immillorable foto de Benidorm amb tota la càrrega antropològica que una foto comporta. El seu profund coneixement de la ciutat, i del país, ha estat inestimable:

“Benidorm és l’exemple de la indústria turística. Possiblement per això se li considera una illa. Aquí ha predominat el concepte d’indústria sobre el d’especulació urbana. També és un exemple del triomf de la indústria familiar, una indústria ben local que ha sabut jugar a l’àmbit global. L’inici i la pervivència del model Benidorm es basa en 13 famílies, que el van generar i continuen duent les regnes del negoci i de la ciutat: els Devesa, Zaragoza, Mayor, Amor, Barceló, Pérez Such, etc. Són els que sempre hi han estat. Es basen en criteris exclusivament econòmics i pot ser que no tots siguen amics, depén de la conjuntura, però treballen com si foren una família (model Pasqual Hermanos) amb un alt nivell de competència entre germans. Tenen el convenciment que mentre treballen junts continuaran guanyant diners i això és la base d’HOSBEC l’associació empresarial hotelera més important del País, no debades Benidorm és el segon centre d’ocupació hotelera d’Europa.

El model Benidorm és l’èxit d’unes famílies locals marineres que coneixen món, estan acostumades a dirigir personal i saben aprofitar amb molta valentia una oportunitat.”

La realitat és que als anys 50 l’empresariat de Benidorm va jugar a turisme i va anar “a totes”. L’alcalde franquista Zaragoza s’assabentà que el Ministeri havia contractat un bon arquitecte per desenvolupar la platja de Marbella; s’hi posen en contacte i, pagant-ho de la seua butxaca, fan el primer pla de desenvolupament de Benidorm. Als anys 70 contractaren Mario Gaviria i li pagaren l’equivalent a més d’1 milió d’euros per desenvolupar el model turístic.

De seguida iniciaren grans campanyes internacionals per atraure turistes: Els empresaris de Benidorm són els primers en cercar la complicitat de la banca, la Caixa del Sud-est (posteriorment, la CAM); treballen agafats de la mà dels tour operadors anglesos; durant cert temps és l’única ciutat on es pot dur bikini, i bé que ho promocionen tot i l’amenaça d’excomunió del bisbe, cosa que es solucionà amb una entrevista de l’alcalde amb Franco; fan campanyes de promoció molt agressives a l’estranger, tematitzen els mostradors de les agències dels països nòrdics, en ple hivern, amb sorra de la platja, una ombrel·la i una xica en bikini; i amb la col·laboració de certa burgesia de València organitzen, el 1959, el Festival de Benidorm que va ser una gran plataforma de promoció. Tomás Mazón[25] conta que:

“A finales de los 50 empieza a sonar Benidorm en las agencias turísticas internacionales……se instala …..Ultramar Express; empieza a traer gente en avión al aeropuerto de Valencia y desde allí había que traerlos hasta Benidorm en autobús, si eran muchos, o en taxi si venían pocos… Los hoteles empiezan a trabajar muy bien la promoción, hasta el punto de que el hotel L’Illa hace unos folletos en los que dice que no cobrará la pensión del día en que no salga el sol.

Se organizaron visitas promocionales a Inglaterra, Alemania, Austria, Finlandia, Suecia, Noruega, Holanda, Bélgica, Estados Unidos, Canadá y a otros países del continente americano. Para darle más prestigio se hizo creer al mundo que Franco y sus ministros pasaban sus vacaciones en Benidorm. Se pidió audiencia a la Reina Isabel II de Inglaterra y se mantuvieron entrevistas con los directores de tour operadores y bancos importantes, a quienes se obsequiaba con turrones y botellas de vino envasadas en Monóvar, en cuya etiqueta podía leerse un lema con mucho éxito: “Sol de Benidorm embotellado” (Bayón, 1999).

Cuando en los meses de enero los países del centro y del norte de Europa estaban sumidos en fríos inviernos… el alcalde, con varias ramas de almendro en flor se iba al aeropuerto de Alicante para dárselas a los tripulantes de las líneas aéreas europeas, con el objetivo de que anunciasen a sus compatriotas que el buen tiempo y la primavera ya había llegado a Benidorm.”

Els empresaris de Benidorm tenen clar que el seu negoci s’origina en la platja, per això el control mediambiental, de vigilància i de mobiliari urbà és exhaustiu. Mantenen els controladors de platja tot l’any, fins i tot en dies de fred i pluja al ple de l’hivern i, detecten amb gran rapidesa qualsevol vessament contaminant a la mar. També han apostat per la formació, no s’ha d’oblidar que el primer CDT del País va ser el de Benidorm. Però en qüestions territorials han estat una mica miops. Segons Evarist Caselles:

“La concepció dels hotelers de Benidorm respecte als desplaçaments i les excursions pel territori és la mateix que té un creuer: “Si ens hem gastat molts diners i esforços en portar els turistes ací, s’han de gastar tots el diners que puguen ací.” Per tant si algun poble vol oferir un tour turístic a Benidorm, l’hotel ha de recuperar els diners que perd, si no ixen els números no hi haurà acord. “

Hosbec no és només una gran patronal, és també el lloc d’acord, en base al respecte a la idea triomfadora, de les polítiques bàsiques del sector turístic. Entre ells acorden que Benidorm siga sempre una ciutat i per a tot tipus de públic: hotels cars, barats, pensions, càmpings, etc. i que tots ells tinguen una activitat i una incitació permanent per a gastar diners, tant si són turisme sexual, de festa, estrangers, o de Madrid, majors o xiquets, tot és sempre possible…. excepte trobar bona gastronomia o turisme cultural. Es preocupen fins d’intentar evitar que persones de nacionalitats conflictives entre si puguen coincidir a l’hora de beure (anglesos, irlandesos i alemanys no poden estar junts). Aprofundit en la seua mentalitat, Evarist afegeix:

“Pensen que cap administració no els vol i els fets els en donen la raó, així que fan pinya i actuen de manera concertada, amb un alt nivell de competència entre ells, però sabedors que el seu model i el negoci de Benidorm és d’ells i només d’ells. Políticament juguen amb tots. Tenen una mentalitat oberta i una sensibilitat clara pel País. La seua llengua de relació, i de distinció social, és el valencià. Solen veure’s al Trinquet i especialment a les festes de la Mare de Déu del Sufragi, que organitzen ells i allí s’hi troben els del poble de tota la vida, és la seua festa.”

Parlem d’Hosbec amb José Hernàndez, vicepresident de l’entitat. Ens rep a l’hotel Bayrén, acabat de remodelar amb molt bon gust i emblema de la seua cadena RH a Gandia. Ell es defineix com una persona tímida. Descobrim una persona amable, educada i molt ponderada. No pertany al nucli de les famílies originàries de Benidorm i Hosbec li ha facilitat una bona relació amb el sector i ha pogut fer ús dels serveis que l’associació presta. Mai no s’ha vist desplaçat per les grans famílies de Benidorm:

“Sempre ha trobat Hosbec una associació molt oberta i d’una gran professionalitat. És cert que té un caràcter presidencialista, però el dia a dia el porta una gerència i un grup de professionals molt dinàmics i preparats. Hosbec està molt ben organitzada, té molt bon staff i porta una línia absolutament professional. Per altra banda, a Hosbec estem tots afiliats i com el volum de negoci hoteler és important, comparativament té molts diners. Sense Servigroup, que se’n va eixir no fa molt, l’associació arreplega hotels, pensions, apartahotels, apartament turístics i càmpings per un total de 70.000 places. Ara Hosbec també s’ha obert a la resta del territori valencià.”

L’associació, el nom complet de la qual és Associació Empresarial Hostalera de Benidorm, Costa Blanca i Comunitat Valenciana(HOSBEC), té diversos camps de treball com ara escena urbana i seguretat, però també desenvolupa un gran treball com interlocutor del sector amb la Generalitat i l’Ajuntament, especialment en termes de normativa turística, inversions turístiques i la captació de nous mercats turístics. Forma part de les principals organitzacions empresarials i sectorials de l’estat, la Cambra de Comerç la CIERVAL i la CEOE.

Una manera d’assegurar l’obertura al sector és el sistema de votació. Cada hotel té un vot, tant se val que siga un hotelet com un hotelàs.

“Aquest és un dels el motius pel qual Servigroup en va marxar, l’altre és perquè molts dels serveis que ofereix Hosbec, un grup tan important com Servigroup, ja els té.”

José Hernández ens insisteix en l’èxit de Benidorm basat en un turista que la majoria està en apartament turístic o en hotel. Els propietaris, i des del principi, són una immensa minoria. Hosbec és crítica amb les noves urbanitzacions perquè ni fan ciutat ni porten negoci turístic. La base del negoci és la rotació dels clients, i que aquests siguen de tota mena.

“Un dels reptes prioritaris d’Hosbec en aquests moments és el mercat rus. En primer lloc perquè beneficiaria a tot el turisme valencià, en segon lloc perquè permet realitzar una campanya molt concentrada, cosa que no permet el mercat àrab d’alt poder adquisitiu, i en tercer lloc, perquè ompliria la baixada de turista espanyol, que segurament durarà uns quants anys. A més, els russos venen també a l’estiu. Sabem que els russos són exactament el turista típic de Benidorm, però és un mercat encara emergent i molt gran. Sabem que els russos han omplert Catalunya i estan comprant molt en Torrevella i a Altea.

L’entrebanc més important dels russos és la possible incompatibilitat amb el turisme anglés, un turisme molt important i que mai no ens ha fallat. El mercat alemany és més complicat per a Benidorm, de fet en venen pocs, són incompatibles amb els anglesos i a més no els agraden els edificis en altura, prefereixen un tipus de ciutat dormitori.”

L’ajuntament de Benidorm i Hosbec crearen, el 2010, l’entitat mixta pública-privada, Fundació Turisme de Benidorm, comercialment Visit Benidorm, per a la gestió i promoció turística de la ciutat. Són patrons col·laboradors:

Llorente Bus S.L, Aquagest Levante S.A, Hospital Imed Levante, Grup La Generala, R.A Benidorm S.L, Fomento de Construcciones y Contratas, S.A, Impursa SAU, Hospital Clínica Benidorm, SICE (Sociedad Ibéricas de Construcciones Eléctricas SA). Aqualogy Medio Ambiente S.A.U, Gas Natural Cegas S.A, Mas y Mas Supermercados, Hoteles Servigroup, Grup Plaza, Casinos del Mediterráneo, Grup Pierre & Vacances.

El seu pressupost per a l’any 2014 és de 600.00 euros que es destinaran prioritàriament a accions de promoció, multicanal i multimercat, dirigides al mercat estatal, Regne Unit, Països Baixos, Rússia, França, Bèlgica, Suècia, Polònia i Portugal, en col·laboració amb els tour operadors i les línies d’aviació. José Hernández ho planteja estratègicament:

“Un tema que ens interessa molt a Hosbec és la possibilitat de coordinar la política turística, especialment de promoció a escala de la Comunitat Valenciana, o almenys de tota la Costa Blanca. El nostre pes és tan important que allà on entrem produïm rebuig, d’ací que amb la Fundació treballarem a escala de Benidorm i que HOSBEC  coordine i aglutine els empresaris del sector de tota la CV.”

El triomf del model Benidorm és una arquitectura que satura les vistes al mar, en la qual els carrers constitueixen ciutat i on s’hi pot trobar tot el que es vulga. Saben que el negoci rau en l’oferta, no en la demanda, cal oferir de tot i tota la quantitat que es puga. L’acord amb els tour operadors europeus és que ells tindran el negoci assegurat si hi porten la gent. És el negoci del vol xàrter. Benidorm és una platja urbana, una urbs d’oci, té tots els serveis per passar 5 o 15 dies de felicitat. És una fàbrica de fer diners. En paraules de Mario Gaviria[26]:

“Benidorm es la materialización sobre el terreno del estado de bienestar y ese es un aspecto tan importante como el de la sostenibilidad. Todos los viejos españoles o europeos que pueden venir a estos precios a pasar unos días en un sitio con uno de los mejores climas del mundo, con una relación calidad-precio extraordinaria.”

Gran part de la Marina Baixa, tret d’Altea, té un cert nivell de supeditació a Benidorm. La gent dels pobles de la Vall de Guadalest viu dels 70 autobusos que diàriament expedeix Benidorm. La gent de la Vila, d’Orxeta, Finestrat, Relleu, Polop són autònoms que treballen a Benidorm en la prestació de qualssevol serveis: notaries, banca, bars, restaurants, botigues, o en la realització d’activitats de manteniment, electricistes, obrers, fusters, etc, o bé treballen al poble i duen la seua mercaderia  a Benidorm a vendre com els forners, carnissers, etc. També molta gent treballa en l’animació de les estades als hotels: gimnàstica, esport, teatre, activitats lúdiques, natació, spas, etc.

 

 

Relació amb les administracions

Els empresaris de Benidorm tenen raó en dir que les administracions, la valenciana i l’estatal, no han donat mai resposta a les necessitats estructurals de Benidorm. Passem a enumerar-ne algunes:

Benidorm no és municipi turístic perquè la llei està feta precisament per a compensar ajuntaments amb població resident. La ciutat té un endeutament permanent per les grans despeses que té de població surant que no paga IBI. Vejam les arques municipals:

El deute viu, el 2012, era de 1.664,21 €/hab, amb un increment important atés que suposa el 145,5%, a euros constants, del que tenia el 2008.

El pressupost mitjà/habitant era de 1287,47€, el 73%, a euros constants, del 2001. Però el pressupost d’inversions va ser només de 687.114,20 €. Les inversions han anat minvant en caiguda lliure, de manera que aquesta quantitat significa l’1,89%, en euros constants, del pressupost d’inversions del 2001. A més, com renarca Gaviria[27] :

“Tengo que decir que las cosas no se han hecho bien en esta ciudad. Actualmente me causa una gran decepción…. Los hoteleros lo han hecho muy bien, pero cada uno en su hotel. Lamentablemente lo público se ha abandonado y además, a los hoteleros les jode pagar impuestos, entonces no se puede tener una buena ciudad si no se pagan impuestos y no hay inversiones.”

Les infraestructures de comunicacions s’han dissenyat sense tindre en compte Benidorm. L’aeroport s’ha construït a l’altra part, al sud, d’Alacant. Cal una llançadora l’Altet-Benidorm (50 Km), perquè és evident que el tramvia és absolutament insuficient. S’ha planificat l’AVE sense que passe per Benidorm ni s’ha pensat una bona connexió Alacant–Benidorm amb un ferrocarril llançadora, de fet, moltes vegades les agències arrepleguen els turistes a l’estació de Villena. I el tren de la costa València–Alacant no s’ha acaba mai de construir.

La Generalitat, en l’època de Zaplana, va cometre errors molt greus en la construcció de Terra Mítica. Segons els empresaris, es va inaugurar amb preses per qüestions electorals abans de tancar una acord adequat amb la Paramount. Segons els sociòlegs, és un producte que no afecta per a res a Benidorm puix que s’ha construït en una àrea lateral a la qual no hi va ningú. Segons el urbanistes, s’ha carregat l’àrea verda que delimitava el creixement de la ciutat i li donava un plus de qualitat mediambiental, i en canvi ha obert a l’especulació urbanística terrenys per a xalets en propietat que són l’antítesi del model Benidorm. Segons els economistes, la inversió ha estat inútil i s’han malbaratat milions d’euros que podien haver anat a la millora de la qualitat de l’oferta turística.

Una veu especialitzada i de les primeres en alertar sobre Terra Mítica, i per això castigat per l’establishment, és la de Vicent M. Monfort. En un article de l’any 2000 ja es preguntava si era oportú donar llicència al parc  en un espai arrasat per un incendi, que desafia l’orografia, la climatologia i els recursos hídrics. ¿Com es podia desenvolupar un projecte com aquest sense un soci tecnològic que aportés la necessària transferència de tecnologia i uns productes de marca reconeguda en el mercat, i a més, ignorant els informes negatius de viabilitat fets per una empresa contractada per l’Agència Valenciana de Turisme?

Més endavant, el 2004, en un altre article Monfort[28] qualificava Terra Mítica com el “político-especulativo-inmobiliario parque temático de Benidorm”, i deia:

“Ése es el auténtico meollo de la cuestión. ¿Acaso nos podíamos permitir los valencianos un parque con un endeudamiento mítico y cuya aportación final será inferior a la de multitud de atributos de susceptible explotación turística radicados en espacios valencianos inexplorados?

… en la actualidad el futuro del turismo pasa por la diversificación hacia el interior, aprovechando atributos naturales y rescatando elementos culturales, con criterios de racionalidad empresarial, y la puesta en valor de argumentos turísticos preexistentes que desempeñen un papel de complementariedad en los destinos turísticos. No hacen falta hoy por hoy más inventos y lo ficticio y exógeno a la idiosincrasia de los lugares acaba siendo caro y dando un resultado escasamente rentable y, por ende, difícilmente justificable.”

Però tornant al tema de l’empresariat, els hotelers de Benidorm estan convençuts que tenen un model d’èxit i són conscients de la seua força per condicionar la política valenciana i la local. Ara bé, pels resultats obtinguts sembla que mai no han volgut jugar amb força un lideratge que ningú el hauria discutit. Les seues pressions i els sues èxits han estat molt circumscrit al tema hoteler i al finançament de determinades campanyes. És cert que mai han acceptat condicions polítiques de cap tipus, però tampoc ells han pressionat en segons quins temes. Per exemple es varen negar a entrar en el tema del Sudeste espanyol, però permeteren que Zaplana plantejara el que volguera. Les esferes estan separades, per això mai no intervindran en la solució de Terra Mítica o en la finalització del Centre Cultural de Navarro Baldeweg. Això són coses de la Generalitat…

Zaplana es vist de manera molt contradictòria en Benidorm, però en general el personatge no desperta massa simpaties. Per a Pere Maria Orts:[29]

“És un xic espavilat; va a la seua i fa molt bé. Tot allò que pretenia ho ha pogut aconseguir. -I què pretenia? – El que ha fet: viure al passeig de la Castellana en un pis de 500 metres quadrats i que el col·locaren a Telefónica. Us sembla poc, tot això? És el somni de molts valencians.  …. Parlant amb una persona del PP, li vaig dir que ‘en temps d’Eduardo, tot açò no hauria passat’, i aquell va contestar-me que ‘Eduardo era un torero, torero, i els altres, uns aprenents’.”

Un altre tema no resolt per l’empresariat de Benidorm ha estat la política territorial comarcal. Una vegada solucionat el problema de l’aigua després de la sequera del 78, poc més n’han fet a escala comarcal. És cert que els ajuntaments i la Diputació no ha fet res per a la coordinació comarcal, però la responsabilitat de Benidorm és injustificable. Si per una banda, els ajuntaments perden el temps anant a Madrid a vendre el seu poble a Fitur quan seria molt més rendible vendre’l a Benidorm, per altra banda, el desenvolupament del gran Centre Comercial de la Marina a Finestrat ha tingut una influència terriblement negativa al comerç de Benidorm perquè li ha fet perdre molta oferta i volum de negoci en molts productes que donaven prestigi i diversitat a la ciutat. El centre de la ciutat s’ha omplert de xinesos, molts, amb una oferta de producte barat i molt repetitiu. Tanta botiga d’aquest tipus perjudica la imatge de Benidorm.

José Hernández reconeix que possiblement Hosbec hauria d’haver tingut un protagonisme social més gran:

“És cert que des d’Hosbac no hem sabut veure la importància de la qüestió territorial. Coses com les de Finestrat a nivell comercial ens perjudiquen, però coses com la destrucció de la costa, fins i tot Altea ha perdut el seu sky line mediterrani per deixar construir massa altures en el centre històric, tampoc ens beneficien en absolut. No sé si aquest tipus de lideratge territorial ens correspon o no, però es cert que no haver-lo exercit a la llarga ens perjudica.

Pot ser que Hosbec en aquells anys de bonança no hem sigut prou crítics amb el poder i també no sempre hem sabut reaccionar a temps.Com és que no hi ha una llançadora a l’Altet o de l’estació AVE fins Benidorm? És incomprensible, però també nosaltres ens vàrem moure tard per demanar l’AVE. Però fixa’t que l’única infraestructures de comunicació que tenim és l’AP-7, i l’hem pagada entre tots els valencians.

Nosaltres som conscients que allò que duga gent a la Comunitat Valenciana és bo per a Benidorm. Una València forta i ben posicionada al món seria molt bo per a Benidorm, mira el cas de Barcelona. Però València no està bé i Alacant i València viuen d’esquenes i es perjudiquen mútuament. Tot a Alacant és contra València, però ni AVE, ni aeroport, ni llançadora, ni municipi turístic….”

Però aquest país, el valencià, no té líders, no sap on va, tampoc hi ha lideratges socials. Les patronals valencianes fa massa anys que sempre són les mateixes cares, se’ls veu a tots massa còmodes i arrimats al poder. Al final, es pot dir que és cert que les maquinàries polítiques ho han comprat tot per ajustar-lo a les seues necessitats.

 

Incògnites del futur

Els futur per a Benidorm ve condicionat pel monocultiu que practica, un producte turístic molt ben assentat en el sector de viatgers seniors de sol i platja. La vulnerabilitat de la ciutat rau en la seua dependència d’una demanda externa de ciutats llunyanes les condicions socials i econòmiques de les quals no pot preveure, com tampoc pot preveure les decisions dels grans tour operadors internacionals. Pensem simplement en els canvis en la demanda que pot produir un increment del preu del petroli i, per tant, del transport aeri. Tomás Mazón[30] pensa que Benidorm ha de considerar el risc que suposa sotmetre un elevat nombre de treballadors als vaivens d’una indústria tan exposada a les crisis. Casos internacionals de degradació de ciutats monofuncionals n’hi ha molts, per exemple Atlantic City, i l’experiència es que la seua recuperació, si arriba, és llarga i costosa.

“Así es que Benidorm, además de tratar de mantener y mejorar su posición hegemónica en el mercado turístico, tiene que abrirse hacia la captación de iniciativas económicas y empresariales, capaces de introducir nuevos modelos productivos.”

Els índexs econòmics del Serveis d’Estudis de la Caixa mostren la descompensació sectorial de Benidorm respecte a ciutats assentades i polièdriques. L’important índex turístic de Benidorm no té la seua correlació en la camp industrial, comercial o d’activitat econòmica

 

TOP TEN EN ÍNDEX TURÍSTIC ANUARI ECONÒMIC DE LA CAIXA 2013
		Índex turístic	Índex industrial	Índex comercial	Índex restaur. i bars	Índex activitat econòmica
1	Madrid	9.400	4.794	8.243	9.877	10.488
2	Barcelona	7.431	2.790	5.809	6.186	6.683
3	S.BartoloméTirajana	3.177	139	157	263	222
4	Benidorm	2.944	52	146	409	167
5	Palma	2.883	554	1.062	1.398	938
6	Adeje	2.748	24	104	177	143
7	Sevilla	2.318	664	2.052	2.014	1.566
8	Valencia	2.129	554	2.463	2.713	1.840
9	Arona	1.952	56	178	337	126
10	Marbella	1.699	170	495	667	353

Serveis d’Estudis de la Caixa 2013

 

Benidorm hauria de fer un esforç per convertir-se en una veritable ciutat amb tota la complexitat que això suposa. En molts indrets del món les àrees turístiques són llocs d’avantguarda. El turisme és perfectament compatible amb el desenvolupament del coneixement i de la tecnologia, és més, poden ajudar a modernitzar i a penetrar en nous segments del mercat turístic. La ciutat hauria de valorar fer inversions importants en parcs tecnològics, centres de coneixement, palaus de congressos i museus.

El Pla de Màrqueting 2011-2015 de Benidorm[31] ja planteja apostar per productes de major valor afegit, però només es centra en millorar la imatge turística d’un destí senior de sol i platja, i per això li manca una visió més global de la ciutat. Així i tot, són interessants les propostes destinades a generar productes MICE (reunions i incentius) i a la creació de clubs de producte, públics i privats, per a segments MICE-SELECT.

És evident que per això fan falta recursos i també lideratge empresarial. Els famosos emprenedors de Benidorm que controlen una indústria que mou milers de milions no sembla que troben en els seus fills, molt preparats en les grans escoles d’economia, uns successors amb capacitat i voluntat de liderar el projecte que exigeix la ciutat. Potser no és aquest el lloc per entrar en la discussió, però podem dubtar del tipus de formació empresarial que imparteixen aquests centres, molt lligats al model de capitalisme d’estat i a la deriva especulativa que caracteritza l’economia espanyola.

Ricardo Bofill[32] veia inajornable la millora urbana de la ciutat:

“Haber hecho una ciudad en vertical está bien: es más barato, más fácil de gestionar y crea ciudad. El urbanismo disperso, suburbano, con una zona para ricos, otra para pobres y otra para medio pelo es un error…..Pero las ciudades verticales no pueden crecer como una mancha de aceite. Hay que marcar un límite, un cinturón verde donde esté radicalmente prohibido construir. Después, a varios kilómetros de distancia, se puede hacer otra ciudad, pero no seguir extendiéndose…. Ese cinturón, un bosque mediterráneo, existía al pie de Serra Cortina. Los incendios, las urbanizaciones y Terra Mítica lo suprimieron. Mal hecho.

Hay que mejorar la calidad del espacio público, las calles, las plazas, la iluminación, los detalles urbanos. Después construir algún edificio simbólico que le dé nueva potencia.

Para eso hace falta dinero. No es posible que una ciudad de esta densidad no tenga dinero… Los responsables municipales deben hallar financiación.”

Per la seua part, Mario Gaviria,[33] no fa molt, li declarava a Tomás Mazón sentir cert neguit pel que ha estat passant a Benidorm els darrers anys:

“Benidorm empieza a ser una ciudad madura y estancada con una aura decadente que recuperar porque no ha entrado en la etapa de convertirse en una ciudad compleja, le falta tamaño y les faltan más cosas. “

Veu imprescindible que en els propers deu anys Bendidom ha de fer una l’aposta per un pla profund de reconversió urbanística, de la seua escena urbana, del seu paisatge i per la sostenibilitat, especialment l’energètica. Però també posa el dit en la nafra del necessari lideratge de la ciutat

“Pedro Zaragoza y otros, …. Eran gente del pueblo con una gran inteligencia y una gran audacia, con una visión estratégica del futuro de Benidorm muy superior a la que tienen sus herederos …. Hay cien familias claves, todas millonarias, y sus hijos apenas se quedan, se hacen médicos, arquitectos, ingenieros y se van ya que no tienen salida por no ser una ciudad.”

Per a Mario Gaviria la “ciutat” a què hauria d’aspirar Benidorm és Alibel: Alacant, Benidorm i un Elx reindustrialitzat…. Però això ja són figues d’un altre paner i tema per a un altre dia. Així que finalitzarem amb un record: Benidorm va ser la ciutat on es va signar el Manifest de Benidorm amb la intenció d’organitzar un moviment ecologista ampli i militant als inicis del anys 70 del passat segle. En l’elaboració del manifest participaren 50 persones, entre les destacades: Mario Gaviria,  Antonio Estevan, Carlos Carrasco, Josep V. Marqués i José M. Naredo. Unes persones lúcides avançades al seu temps.

 

 

 

Annex 1. Tipologies d’ocupació de parcel·la segons les modificacions del PGOU

Annex 2. Demanda turística

HOTELS	BENIDORM		TOTAL PV		% BENIDORM S/ PV
	Establiments	Places	Establiments	Places	Establiments	Places
5 estrelles	3	870	17	4.390	18%	20%
4 estrelles	35	14.461	171	51.986	20%	28%
3 estrelles	59	20.236	266	48.987	22%	41%
2 estrelles	25	4.047	173	12.535	14%	32%
1 estrella	6	369	118	5.903	5%	6%
TOTAL	128	39.983	745	123.801	17%	32%
APARTAMENTS TURÍSTICS	BENIDORM		TOTAL PV		% BENIDORM S/ PV
	Establiments	Places	Establiments	Places	Establiments	Places
Superior	5	16	322	1500	2%	1%
Primera	669	2.403	2.179	9.078	31%	26%
Estándar	5.500	18.719	34.467	165.600	16%	11%
TOTAL	6.174	21.138	36.968	176.178	17%	12%
CÀMPINGS	BENIDORM		TOTAL PV		% BENIDORM S/ PV
	Establiments	Places	Establiments	Places	Establiments	Places
Gran confort	1	666	3	2.579	33%	26%
Primera	1	1.430	30	21.986	3%	7%
Segunda	8	9.244	79	43.384	10%	21%
TOTAL	10	11.340	112	67.949	9%	17%
RESTAURANTS	BENIDORM		TOTAL PV		% BENIDORM S/ PV
	Establiments	Places	Establiments	Places	Establiments	Places
Primera	3	120	105	5.060	3%	2%
Segunda	14	778	598	34.605	2%	2%
Tercera	606	24.561	13.932	769.699	4%	3%
TOTAL	623	25.459	14.635	809.364	4%	3%
AGÈNCIES DE VIATGE	BENIDORM		TOTAL PV		% BENIDORM S/ PV
	Centrals	Sucursals	Centrals	Sucursals	Centrals	Sucursals
Majorista		2	4	7	0%	29%
Majorista/Minor.	12	17	127	316	9%	5%
Minorista	25	3	698	103	4%	3%
TOTAL	37	22	829	426	4%	5%
Font: Oferta turística municipal i comarcal 2013. Agència Valenciana de Turisme. Generalitat Valenciana

 

Altra oferta turística
Parcs Temàtics	Terra Mítica, Aqualandia, Mundomar,Terra Natura i Festilándia
Golf	Sol de Poniente, Villaltana Weliness Levante i Villaltana Weliness Poniente
Museus	Centre Cultural marítim, Museu agrícola i Boca del Calvari
Nàutica	Aquanaughts, Cable ski Benidorm, Club Buceo Costa Blanca Sub, Club Nautico de Benidorm, Excursiones Marítimas Benidorm, Marco Polo Expediciones, Poseidón Club i Scuba Diving Benidorm
Parcs Naturals	Parc Natural Serra Gelada: 4.908 Ha d’àmbit marí i 744,97 Ha terrestre
Llocs d’oci	Més de 1.000 bars i cafeteries; 60 sales de festes, discoteques i salons de joc; 170 disco-pubs
Platja	4.600 hamaques i 1.400 ombrel·les
Congressos	Disposa de nombroses sales per a congressos en diversos hotels de la ciutat. El del Hotel Balí té auditori. Està en construcció la nova Casa de la Cultura-Palau de Congresos, obra de Navarro Baldeweg

Annex 3 Oferta turística

HOTELS Viatgers i Pernoctacions	Viatgers Benidorm	Viatgers PV	% Viatgers Benidorm/PV	Pernoctacions Benidorm	Pernoctacions PV	% Pernoct. Benidorm/PV
Residents E.E.	1.048.603	4.495.751	23%	5.459.768	14.401.034	38%
Resid. estrangers	862.447	2.705.710	32%	5.468.307	10.411.403	53%
Totals	1.911.050	7.201.461	27%	10.928.075	24.812.437	44%
Font HOSBEC. Resum anual 2013

 

HOTELS	Benidorm	Resta del PV		APARTAMENTS	Benidorm	Resta del PV
Treballadors	36%	64%		Treballadors	34%	66%
Estada mitjana	5,7 dies	3,5 dies		Estada mitjana	7,5 dies	7 dies
% d’ocupació	82%	57%		% d’ocupació	70,1%	56,5%
Font HOSBEC. Resum anual 2013				Font ABECTUR. Resum anual 2013

 

% MENSUAL OCUPACIÓ HABITACIÓ HOTEL			MERCATS D’ORIGEN ESTRANGER			TOP 10 PERNOCTACIONS DESTINS CÀMPINGS
Gener	54,0		Regne Unit	76%		1r	Benidorm	1.584.186
Febrer	64,6		Bèlgica	6%		2n	Torroella de Montgrí	1.048.093
Març	66,9		Països Baixos	5%		3r	Mont-Roig del Camp	929.116
Abril	74,9		Portugal	4%		4t	Salou	853.974
Maig	82,5		França	2%		5è	Castelló d’Empúries	708.748
Juny	86,8		Alemanya	1%		6è	Sant Pere Pescador	695.096
Juliol	86,5		Rússia	1%		7è	Blanes	577.382
Agost	89,9		Altres	4%		8è	Castell-Platja d’Aro	510.170
Setembre	91,0		Font: Pla turístic de Benidorm 2011-2015. Innova Management. 2010			9è	Tarragona	506.618
Octubre	80,4					10è	Cartagena	489.977
Novembre	65,9					Font :HOSBEC. Resum anual 2013
Desembre	66,9

Font :HOSBEC. Resum anual 2013

APARTAMENTS Viatgers i Pernoctacions	Viatgers Benidorm	Viatgers PV	% Viatgers Benidorm/PV	Pernoctacions Benidorm	Pernoctacions PV	% Pernoct. Benidorm/PV
Residents E.E.	84.686	497.068	17%	491.430	3.093.121	16%
Resid. estrangers	236.850	581.451	41%	1.932.102	4.842.954	40%
Totals	321.536	1.078.519	30%	2.423.532	7.936.075	31%
Font ABECTUR. Resum anual 2013

 

APARTAMENTS	Activitat econòmica allotjament reglat (€)	Act. Econ. allotjament residencial (milions €)	Places reglades	Places residencials	Activitat per plaça reglada (€)	Act per plaça residencial (€)
Resta PV	1.708.800.000	3.927.800.000	280.000	2.395.000	6.100,00€	16.640,00€
Benidormm	1.144.450.000	202.125.000	70.000	105.000	16.350,00€	19.925,00€
PV	2.853.250.000	4.129.925.000	350.000€	2.500.000
Font ABECTUR. Resum anual 2013

 

DISTRIBUCIÓ DELS TURISTES, SEGONS LA SEUA FIDELITAT AL DESTÍ I PROCEDÈNCIA
	Estat espanyol	Regne Unit	França	Bèlgica	Països Baixos	Resta
Primera Visita	21,20%	27,80%	50,00%	20,00%	17,60%	47,10%
Altres Visites	77,90%	72,20%	50,00%	80,00%	82,40%	52,90%
Font: L’Oferta turística de Benidorm. Estudi sobre hàbits turístics, opinions i valoracions. Hivern 2002-03

 

 

[1] El Reg Major d’Alfàs. Francisco Amillo Alegre. Actes de les 2es. Jornades de patrimoni natural i cultural de la Marina Baixa “Patrimoni, aigua i clima a la Marina Baixa”. La Vila Joiosa, 17 i 18 de desembre de 2005. Publicacions del Museu de la Vila. Sèrie Actes, nº 1. Ajuntament de la Vila Joiosa. 2007

 

[2] Diccionario Geográfico-estadístico-histórico de Alicante, Castellón y València. Pasqual Madoz. Institució Alfons el Magnànim. 1982

[3] Observacions sobre la Historia Natural, Geografia, Agricultura, Població y Frutos del Reyno de Valencia.

[4] El arte de la almadraba según el arráez  de Benidorm Jaime Pérez Zaragoza.: (el Bessó), Capitán de la almadraba de Cabo Espartel, en Tánger, desde 1.953 a 1.970. Conferencia al IES Pere Maria Orts i Bosch el 14 d’abril de 1986. Publicat en histobenidorm.blogspot.com/…/el-arte-la-almadraba-segun-el-arraez.htm per Francisco Amillo Alegre

[5]Historia marinera de Benidorm (1781-1950). Carlos Llorca Baus. Ajuntament de Benidorm. 1994

[6] Francisco Amillo Alegre. Historia de Benidorm de los orígenes a 1960. AEMABA. 2014

[7] La Vila del Mar. El mar de la Vila. Carlos Llorca i Imma Arrillaga. Ajuntament de la Vila Joiosa. 1985

[8] Benidorm. Estudio de su modelo urbanístico. M. Nieves Higueras López. Proyecto fin de grado. http://www.enclaveproyectos.es/descargas/Benidorm_estudio_de_su_modelo_urbanistico.pdf. Univeritat d’Alacant 2012.

[9] Entrevista a Pere Maria Orts. Víctor Maceda. El Temps 1525. 03/09/2013

[10]Benidorm, ciudad nueva – Gaviria, Iribas, Sabbah y Sanz Arranz;. Editora Nacional. 1977

[11] El éxito de un destino turístico: El Benidorm de Mario Gaviria. Tomás Mazón, Elena Delgado y José A. Hurtado. Cátedra de Estudios Turísticos Pedro Zaragoza Orts. Universitat d’Alacant. Revista casa de Geografía de Sobral RCGS. Universidade Estatal Vale do Acaraú. http://www.uvanet.br/rcgs/index.php/RCGS/article/view/15

[12] Benidorm. Estudio de su modelo urbanístico. M. Nieves Higueras López. Proyecto fin de grado. http://www.enclaveproyectos.es/descargas/Benidorm_estudio_de_su_modelo_urbanistico.pdf. Univeritat d’Alacant 2012

[13] José Manuel Iribas. Aprendiendo de Benidorm. Arquitectura Viva 2007.

[14] El éxito de un destino turístico: El Benidorm de Mario Gaviria. Toma´s Mazón, Elena Delgado y José A. Hurtado. Cátedra de Estudis Turísticos Pedro Zaragoza Orts. Universitat d’Alacant. Revista casa de Geografia de Sobral RCGS. Universidade Estatale Vale do Acaraú. http://www.uvanet.br/rcgs/index.php/RCGS/article/view/15

[15] Viatge pel País Valencià. Joan Fuster. Edicions 62. 1984

[16] De mar estant. Tono Fornés i Juan Gargallo. Tàndem edicions. 2007.

[17] Oasis de modernidad: los hoteles de Benidorm (1950-1975). Nuevas tipologías turísticas basadas en directrices del movimiento moderno. Xavier Coll Caballé, Universidad de Alicante, Escuela Politécnica Superior. Andrés Martínez-Medina, Universidad de Alicante, Ricard Pié Ninot, Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallés, UPC. Actes preliminars de Siminari Internacional de Territoris del Turisme. Girona, gener 2014.

[18] Benidorm. Ciudad nueva. Mario Gaviria, J.M. Iribas, F. Sabbah, F. I JR. Sanz,. Ed, Nacional. 1977.

 

[19] Oasis de modernidad: los hoteles de Benidorm (1950-1975). Nuevas tipologías turísticas basadas en directrices del movimiento moderno. Xavier Coll Caballé , Universidad de Alicante, Escuela Politécnica Superior. Andrés Martínez-Medina, Universidad de Alicante, Ricard Pié Ninot, Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallés, UPC. Actes preliminars de Siminari Internacional de Territoris del Turisme. Girona, gener 2014.

[20] Benidorm. Un destino turístico de altura. Tomás Mazón Martínez. Gran Tour: Revista de Investigaciones Turísticas nº 2. 2010

[21] De mar estant. Tono Fornés i Juan Gargallo. Tàndem edicions. 2007.

[22] El turismo no es una industria del espacio sino del tiempo. Isabel Bugallal. http://www.laopinioncoruna.es/2010/05/14

[23] Benidorm. Un destino turístico de altura. Tomás Mazón Martínez. Gran Tour: Revista de Investigaciones Turísticas nº 2. 2010

[24] Aprendiendo de Benidorm. José Miguel Iribas. Arquitectura Viva núm 117. 2008

[25] Benidorm, un destino turístico de altura. Tomás Mazón Martínez. Gran Tour: Revista de Investigaciones Turísticas nº 2 (2010), Universidad de Murcia

 

[26] El éxito de un destino turístico: El Benidorm de Mario Gaviria. Toma´s Mazón, Elena Delgado y José A. Hurtado. Cátedra de Estudis Turísticos Pedro Zaragoza Orts. Universitat d’Alacant. Revista casa de Geografia de Sobral RCGS. Universidade Estatale Vale do Acaraú. http://www.uvanet.br/rcgs/index.php/RCGS/article/view/15

[27] El éxito de un destino turístico: El Benidorm de Mario Gaviria. Tomás Mazón, Elena Delgado y José A. Hurtado. Cátedra de Estudis Turísticos Pedro Zaragoza Orts. Universitat d’Alacant. Revista casa de Geografia de Sobral RCGS. Universidade Estatal Vale do Acaraú. http://www.uvanet.br/rcgs/index.php/RCGS/article/view/15

[28]Terra Mítica: crónica de una muerte anunciada. Vicente M. Monfort Mir. El País.16 AGO 2004

[29] Entrevista a Pere Maria Orts. Víctor Maceda. El Temps 1525. 03/09/2013

[30] Benidorm. Un destino turístico de altura. Tomás Mazón Martínez. Gran Tour: Revista de Investigaciones Turísticas nº 2. 2010

[31] Pla turístic de Benidorm 2011-2015. Innova Management. 2010.

[32]Ricardo Bofill: ´Si se han equivocado con el urbanismo, que vuelvan a empezar preguntando a gente que sepa’. Jordi Navas. Levante 4 abril 2010

[33]El éxito de un destino turístico: El Benidorm de Mario Gaviria. Tomás Mazón, Elena Delgado y José A. Hurtado. Cátedra de Estudios Turísticos Pedro Zaragoza Orts. Universitat d’Alacant. Revista casa de Geografía de Sobral RCGS. Universidade Estatale Vale do Acaraú. 2012 http://www.uvanet.br/rcgs/index.php/RCGS/article/view/15