Joan de l’Alcàzar
Un observador imparcial imaginaria que els monàrquics espanyols tindrien el màxim interés en desmuntar per falses totes les acusacions que estan caiguent sobre Juan Carlos de Borbón, ex cap de l’Estat [actualment Rei Emèrit] i pare de l’actual monarca Felipe VI. Acusacions que són extraordinàriament greus, i que comprometen no sols la figura de Juan Carlos, sinó la de tota la Casa Reial espanyola.
Però no, no fan sinó defendre’l sense arguments racionals i amb molta gesticulació patriòtica. És una pèssima defensa. Sembla que els monàrquics espanyols són d’aquells que s’estimen tant i tant la Corona que Felipe VI hauria de dir-los, com faria Cantinflas, allò de ¡no me ayuden, compadres!
Els ho van dir al Parlament des de Pablo Iglesias a Aitor Esteban: li fan vostès un mal favor al Rei, tant com diuen estimar-se’l. Venia la cosa a tomb de que no contents amb que Espanya siga seua, que la bandera bicolor siga seua, també donen per cosa feta que el rei els hi pertany. Parle de les tres dretes: la cobard, la valenta i la migpensionista.
La que ara n’hi ha organitzada és grossa. Resulta que el rei Juan Carlos, quan encara ho era, abans de dimitir després de dir allò de que ho sentia i que no ho tornaria a fer mai mes [matar elefants] tenia unes quantes amistats perilloses. D’una banda la família reial saudita, una dinastia medieval que governa amb puny de ferro un país al qual es violen a mansalva tots i cadascuns dels drets humans de primera generació. Perilloses en un altre sentit han sigut algunes de les íntimes amistats femenines de Juan Carlos, i a més molt costoses. Tant és així que, pel que conten, el rei Melcior, el rei Gaspar i el rei Baltasar, els tres junts, són uns simples aficionats fent regals, si els comparem amb la generositat del Rei Emèrit amb elles.
65 milions d’euros són molts euros. Això sí que és un regal, el que l’Emèrit li va fer a la senyora Corinna zu Sayn-Wittgenstein, una molt bona amiga. I tant que hauria de ser bona, i cal dir hauria perquè a hores d’ara ja no ho és: la senyora ha anunciat que denunciarà al rei [emèrit] Juan Carlos davant els tribunals de Londres per amenaces i per l’assetjament que diu patir des de 2012. En aquella data va eixir a la llum la seua relació íntima després del viatge que van realitzar junts a Botswana. Afirma la comtesa alemanya que des de llavors pateix persecució pels serveis secrets espanyols, per tal que no revele secrets d’Estat que, diu, l’acusen de tindre al seu poder.
L’any passat, en juliol de 2019, el Tribunal Suprem va desestimar la querella interposada per Esquerra Unida i el PCE contra el Rei emèrit, Corinna, el director de l’CNI Félix Sanz Roldán i l’ex-comissari Villarejo [actualment en presó], entre d’altres. La denúncia els hi acusava de tretze delictes entre els que hi figuraven tràfic d’influències, blanqueig de capitals, amenaces de mort i constitució de grup criminal. Tot i la decisió del Suprem, el problema no sols no va desaparèixer, sinó que a hores d’ara s’ha agreujat bona cosa.
Que Juan Carlos I tindrà problemes amb la justícia britànica, si es fa efectiva la denúncia de la senyora Sayn-Wittgenstein, és cosa segura. Però la cosa ni acaba ni comença a Londres; ni per a l’Emèrit ni per a la seua ex amiga.
L’empresària [això diuen que és, professionalment] ja els té, de problemes, amb la justícia suïssa, atés que al país helvètic li han descobert un compte amb els 65 milions d’euros procedents del –segons declara ella- regal de l’ex monarca espanyol. L’explicació que ha donat la bona senyora no ha convençut als suïssos, i les autoritats d’aquell país creuen que tan quantiosa suma prové d’una comissió per la mediació de la parella en l’adjudicació a una UTE espanyola de les obres de l’AVE a la Meca. L’empresària ho nega. Així que caldrà veure en què acaba la investigació a Suïssa.
Però, més enllà de les tribulacions britàniques i helvètiques de la parella d’ex amics, els patiments judicials podrien tindre la seua continuïtat a Espanya, on la Fiscalia Anticorrupció també està investigant en secret, des de fa mesos, el procés d’adjudicació del tren d’alta velocitat a l’Aràbia Saudita. Ara, en un nou pas, ha demanat a Suïssa dades sobre els 100 milions que Juan Carlos I va rebre dels saudites.
El Congrés dels Diputats, gràcies a la col·laboració del PSOE i el PP, que sobre segons quines coses no tenen cap problema en funcionar plegats, ha rebutjar investigar. Tal vegada, a efectes pràctics, no importa massa. El problema és de tal calibre que una comissió parlamentària tindria poca cosa a fer, ja que en quatre ocasions anteriors el Tribunal Constitucional i els lletrats del propi Congrés han fet malbé la idea d’investigar Juan Carlos.
Encara que una democràcia parlamentària no hauria de negar-se mai a esclarir si una persona aforada ha comés cap delicte, tant i més si es tracta de l’ex Cap de l’Estat, està clar que la cosa se substanciarà en els tribunals. O no.
Siga el que siga el resultat, serà dolent per a la imatge i el futur dels Borbons. Si se substancia, mal per a Felipe VI, per a la Família Reial i per a la institució monàrquica. I si no se substancia, igual o pitjor. El descrèdit intern i internacional de la monarquia ja és més que notable. La imatge d’Espanya i dels seus tribunals continuarà deteriorant-se.
L’article 56.3 de la Constitució espanyola diu que “La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat”, però aquesta afirmació rotunda no pot ser entesa com una impunitat completa i absoluta per a qualsevol actuació contrària a dret del monarca. Una cosa semblant al·legava la defensa de Pinochet quan el general xilé va ser detingut a Londres en 1998, però el Tribunal de Lords no ho va acceptar. Els crims de Pinochet no podien quedar impunes, i si el militar colpista va poder tornar al seu país va ser perquè el govern britànic va considerar que era un ancià que no estava en condicions físiques ni mentals per a ser extraditat a Espanya.
El Rei d’Espanya és el primer funcionari de l’Estat, i la seua inviolabilitat sols pot ser entesa en allò que se’n derive de l’exercici del seu càrrec. I cobrar comissions per a repartir-se-les amb les seues amistats –presumptament- no és, de cap manera, una obligació del càrrec. És –pressumptament- un delicte. Així que la Fiscalia haurà d’investigar-lo.
Els partits que s’oposen, com ara el PSOE i les tres dretes monàrquiques, potser creuen que li fan un gran favor al Rei Emèrit, però perjudiquen seriosament al rei Felipe VI, a la monarquia espanyola i, també, a eixa Espanya que diuen estimar amb deliri. La llei és la llei, per Agamèmnon i per al seu porquer.
