Ça suffit, mon vieux!

PARE I FILL BORBONS

Gustau Muñoz

Imaginem el ridícul tan espantós que està fent Espanya, a Europa i al món, a compte dels tripijocs corruptes de l’ex rei Juan Carlos 1r de Borbó. I el paperot que li ha fet fer al rei actual, a compte dels diners d’origen fosc i en tot cas il·legals -al marge de la Fiscalitat, cosa delictiva i perseguida per Hisenda- dels quals n’havia nomenat hereu. A través de dues fundacions off shore. Complicant-lo en una trama de corrupció que hauria ocupat titulars i titulars -si fos una altra persona qui hi estigués implicada-, i tota mena d’articles i comentaris, en la premsa i la resta de mitjans de comunicació.

El cap d’Estat d’una democràcia “avançada” que es comporta com un sàtrapa bananer delerós de fer-se una fortuna immensa i situar-la a l’estranger… Que gaudia d’inviolabilitat legal i d’impunitat efectiva, que bé que ha aprofitat per a fer miques la llegenda d’heroi de la democràcia que se n’havia anat fent. De Botswana a l’abdicació, i d´ací a Suïssa i Panamà… Sense oblidar el nomenament per Franco a “a títol de rei” i les incògnites del 23 F.

I el fill sobri, distant, esquiu i poc empàtic, atrapat enmig d’una família destarotada, amb el cunyat a la presó (atenuada), no ens n’oblidem, que ha de fer-se responsable -amb un any de retard- d’una situació impossible que desbarata el relat ordit pel seu entorn… Que no ha sabut reaccionar amb l’energia exigible i que -ara es veu- posa en risc la continuïtat de la forma monàrquica, enmig d’una crisi sense precedents.

Les anades i vingudes, les recompenses milionàries a les amigues, el xantatge que està ordint una d’elles, la darrera, potser. Les amenaces que aquest senyora diu que ha rebut per part d’un servei oficial de l’Estat. I que l’han obligat -diu- a airejar tot el “marró” en converses amb un tipus tan fosc com el comissari Villarejo i darrerament a posar-ho tot en mans d’un bufet d’advocats d’aquells implacables de Londres, que enviaren una carta al rei Felip i que filtraren el tema al periòdic britànic The Telegraph.

Cosa que obligà a reaccionar -amb un any de retard- el monarca actual i a explicar en un comunicat insòlit -i revelador pel que diu i el que no diu- de la Casa Reial la situació i les decisions que havia pres. Entre altres, suspendre l’assignació de quasi 200.000 euros que rebia son pare a compte de l’erari públic. Menudalla, certament, en comparació amb la fortuna que segons calculava Newsweek posseeix l’antic patró dels iots Bribón i Fortuna

Però insultant en tot cas per a la majoria de gent que ha d’escarrassar-se per a sobreviure i ni així ho aconsegueix de vegades.

Si no fos per la pandèmia de Covid-19, l’afer hauria esclatat amb més força encara? ¿Com una bomba devastadora d’aquelles que destrossen tot el que troba l’ona expansiva a molts kilòmetres a la redona? El neguit obsessiu que provoca el coronavirus i el confinament, taparan l’escàndol?  ¿O potser l’epidèmia que té la població tancada a casa, deprimida, atemorida i frustrada, farà l’efecte contrari i multiplicarà per molts factors el potencial d’una explosió d’indignació, decepció i reflexions molt amargues? Amb les decisions individuals i col·lectives consegüents…

Si Espanya no en tenia prou amb: a)el procés sobiranista a Catalunya, ara aturat però no arxivat; b)la brutal epidèmia del coronavirus que té el país en un puny; c)la crisi econòmica i social que provoca i provocarà, amb suspensions de pagaments i acomiadaments massius, pèrdua de poder adquisitiu i por al futur; d)el cansament infinit que suscita en les perifèries i l’interior deprimit la supèrbia centralitzadora de poder, activitat i recursos en la regió madrilenya. Si no en tenia prou amb tot això, ara: e)una crisi fortíssima al cim de l’entramat institucional.

Uff, va dir ell…

 

 

País Valencià, Segle XXI © 2020 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER