Madrilenyitzar-nos, si és que poden

sense nom

Joan de l’Alcázar

¿Com anomenar eixa voluntat manifesta i comprovada de les tres dretes hispàniques de fer girar cap arrere el rellotge de la historia recent? El Trio de Colón  -Casado, Rivera i Abascal- va ser un dels resultats immediats de les eleccions autonòmiques andaluses en les que Susana Díaz va passar-se de frenada, i va perdre no sols el govern d’aquella regió sinó, probablement, la seua carrera política.

Posteriorment, les tres dretes van confirmar la seua viabilitat en aconseguir el control de l’Ajuntament de Madrid i el govern de la Comunitat del mateix nom. Aquí van repetir la fórmula andalusa, però amb personatges que, si més no a primera vista, semblaven més uns frikis que no uns polítics convencionals. Madrid és Madrid, i els focus mediàtics estan permanentment encesos sobre la capital del regne.

Tres parelles convencionals, d’home i dona, van situar els partits dretans per a aspirar a garantir-se el control de l’aparador que ha de transmetre vint i quatre hores al dia que són i com funcionen les dretes mancomunades en el govern regional i municipal madrileny.

L’alineació és sucosa: Díaz Ayuso i Martínez Almeida pel PP, Aguado i Villacís per Ciudadanos, amb Monasterio i Ortega Smith per Vox. Tres parelles que ja voldrien replicar allà on pogueren.

Cal reconèixer, però, que la parella més potent –informativament parlant- és la que formen l’alcalde i la presidenta de la Comunitat, José Luis Martínez Almeida i Isabel Díaz Ayuso. Cada vegada que apareixen en públic i obrin la boca els titulars brollen incontenibles, provocant en bona part de qui els escolta sensacions de sorpresa, incredulitat o consternació. Abans eren més aviat rialles el que provocaven amb les seues intervencions, com amb aquella tan memorable de l’aleshores aspirant a alcaldessa que culpava Manuela Carmena d’haver acabat amb els embussaments de trànsit a la capital.

A hores d’ara, però, ja no fan riure. Els frikis maldestres i desencertats van aconseguir fer-se amb el control polític de Madrid i la seua regió, controlen milers de milions de pressupost i desenvolupen polítiques agressives, irrespectuoses i perverses. I ho fan des de la impunitat més feridora, si més no ara per ara.

Que es farà de les imputacions que recauen sobre Díaz Ayuso i la seua relació amb Avalmadrid és cosa que veurem en un futur, però el que ja sabem és que els tres socis estan conjurats per a tirar terra sobre l’assumpte. Caldrà estar molt atents a com evoluciona el cas. De moment, PP, Ciudadanos i Vox estan interessats en que el Banc d’Espanya no puga dir res en la investigació sobre la praxi creditícia d’Avalmadrid.

Dia rere dia fan declaracions que, a primera vista, freguen el ridícul però que donen idea cabal del sostrat ideològic dels mandataris. Així, Almeida va tindre una intervenció ridículament menyspreable en un col·legi de la capital: va explicar els infants que l’esquerra sempre els voldria enganyar, i va respondre que ell –posat a triar- preferiria reparar Notre Dame abans que l’Amazonia. La xiqueta li va repreguntar, insistint-li que aquella regió brasilera és el pulmó del planeta, però l’Alcalde va respondre-li que nosaltres vivim en Europa. Argument irrefutable per a decantar-se per invertir a París.

Ara que el Tribunal Suprem ha fallat quant al trasllat de les despulles de Franco, la resposta de Díaz Ayuso ha causat sorpresa i preocupació en els estrategues de la publicitada tornada a la sempre esbombada centralitat del PP. La Presidenta va preguntar-se retòricament durant una intervenció llegida a l’Assemblea de Madrid si, després de treure Franco de Culegamuros, el següent serà que l’esquerra comence a botar-li foc a les esglésies com en 1936.

Alguns des del carrer de Génova han eixit amb l’extintor; i Pablo Casado ha recordat que fa anys Rita Maestre, ara amb Més País, va assaltar la capella de la Complutense, com si fos comparable una discutible –i jutjada- actuació estudiantil de fa una dècada -en la que Maestre no va dir res comparable- que amb la intervenció en seu parlamentària de la presidenta de la Comunitat de Madrid.

També Ciudadanos, per boca d’eixe personatge difícilment qualificable que és Ignacio Aguado ha eixit en defensa de Díaz Ayuso. Però, sens dubte, la resposta més indigna i repugnant ha vingut de la mà del regidor de Vox Javier Ortega Smith. Aquest va afirmar que “durant la Guerra Civil va haver-hi crims de tots dos bàndols” i com a exemple de la seua afirmació va assegurar que les 13 dones militants de la JSU i afusellades en acabar la guerra, conegudes com les 13 Roses, “torturaven, assassinaven i violaven vilment” en les txeques de Madrid.

N’hi ha qui afirma que la por a Vox, que va estar en la base de l’alta participació electoral d’abril, ja no és vigent i que, per tant, l’abstenció pujarà ostensiblement i perjudicarà les opcions electorals de l’esquerra. Caldrà veure-ho. Però sí sembla clar que els tres partits que governen Madrid, el Trio de Colom, faran tot el possible per madrilenyitzar-nos tot el que puguen. De la participació electoral i del suport que reben les candidatures de l’esquerra dependrà que ho aconsegueixen o no.

País Valencià, Segle XXI © 2019 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER