Lloança de la dialèctica (Bertolt Brecht, 1932)
La injustícia avança avui amb pas ferm.
Els opressors diuen que duraran deu-mil anys.
Les coses seran sempre iguals, proclama la violència.
Tan sols retruny una veu, la veu dels dominadors.
Als mercats l’explotació no se n’amaga: prepareu-vos, ara va de bo.
I entre els oprimits, molts diuen ara:
Mai aconseguirem el que volem.
Qui encara tinga vida, que no diga: mai!
El que sembla segur no és segur.
Les coses no seran sempre iguals.
Després que hagen parlat els dominadors
Parlaran els dominats.
Qui gosarà dir: mai?
De qui depèn que es mantinga l’opressió? De nosaltres.
De qui depèn que es clivelle? També de nosaltres.
Qui haja estat abatut, que s’aixeque!
Qui es trobe perdut, que lluite!
Com voldran aturar els qui han vist clara la seua condició?
Perquè els vençuts d’avui són els vencedors de demà.
I el no mai esdevindrà: avui encara!
Traducció de G.M.
