L’Espill a Barcelona dilluns 26 de novembre

jpg L'espill BCN

Redacció

L’Espill és una revista singular. Una revista de gran ambició europea, en català, feta a València. Trenca tots els esquemes, no us sembla?  Bé pot fer rodar el cap a mentalitats rutinàries. Reaccionàries. Pot enfurismar uns i altres. Però va fent.

És rabiosament independent, en tots els sentits. Oberta i antidogmàtica, rigororsa, compromesa només amb la veritat, i amb el país. Amb poques conviccions, les mínimes i indefugibles -les vertaderament importants- que cal tenir i defensar. Bàsicament, amb la decència intel·lectual, amb l’elegància d’esperit, amb la tradició il·lustrada. Amb els grans valors de la llibertat i la democràcia, que -poca broma!- cal defensar aferrissadament una vegada més.

Fundada el 1979 per Joan Fuster i represa després d’un breu parèntesi el 1999, en una segona època, des de Publicacions de la Universitat de València, de la mà d’un equip solvent i actiu, ha tret ja  al carrer el número 58 de la 2a època, té avançat el 59 (Un balanç del mig segle escolat entre 1968 i 2018, en tots els camps), que apareixerà encara el 2018, i prepara el número 60 (amb un dossier sobre “L’apoteosi del kitsch”), que es publicarà la primavera del 2019.

S’ha renovat àmpliament, amb noves seccions, nova maqueta interna, nova imatge. També ha renovat la redació, rejovenida i feminitzada. Ha donat entrada a l’art contemporani (Perejaume, Joan Fontcuberta, Xavier Arenós, Albert Serra, Brossa, Domènec…); als “Fulls de dietari” (Enric Balaguer, Gustau Muñoz, Rafa Gomar, Francesc Parcerisas, Mireia Sellarés, Jaume Subirana); a Converses i Entrevistes (Josep Piera, Josep Fontana, Josep Ramoneda, Enric Juliana,  Fina Birulés, Luka Lisjak); recupera i tradueix textos d’alt valor documental (Benjamin Constant, Victor Serge, Ievgueni Zamiatin, Mohandas Gandhi, Friedrich Hölderlin, Walter Benjamin…); incorpora dossiers atractius (Consideracions intempestives sobre els Països Catalans, Cultura-art-política, Llibres i biblioteques, La controvèrsia de Davos -Ernst Cassirer/Martin Heidegger-, Nació i narració, Política cultural al País Valencià, Precarització de les capes mitjanes…); i tot un seguit de propostes, intervencions, articles i autors -del país i internacionals- sovint trencadors i originals. Que aporten idees i arguments innovadors. Amb una obertura de mires i una capacitat d’inclusió remarcables. Una revista que vol sorprendre, que no vol ser previsible ni avorrida.

Difícil resumir en poc espai continguts tan diversos. I això que només hem repassat els darrers números, a partir del 51. Per a més informació podeu anar a la web: www.uv.es/lespill

L’Espill, d’altra banda, forma part de la xarxa de revistes culturals d’Europa Eurozine (www.eurozine.com) i manté lligams i connexions estretes amb altres publicacions europees del mateix caire. És l’única en català que en forma part.

Dilluns 26 de novembre, a partir de les 18:30 hores, es presentarà a la Fundació Mies van der Rohe de Barcelona el número 58 de L’Espill. Amb una intervenció prèvia de la directora de la Fundació Mies, Anna Ramos, parlaran sobre el núm. 58 Manel Guerrero, Domènec (l’artista d’aquest número, que presentà recentment una instal·lació al Pavelló) i Gustau Muñoz. Tot seguit hi haurà un debat sobre les relacions culturals i socials entre Barcelona i València al llarg de la història, i en l’actualitat, amb la participació de Simona Skrabec, Joan Manuel Tresserras, Josep M. Muñoz i Antoni Furió.

Una bona ocasió, doncs, per a conèixer millor “l’esperit” d’ una revista cabdal i per a assistir en directe a un debat d’un interés indubtable. I ara més que mai.

 

 

 

País Valencià, Segle XXI © 2018 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER