Els llibres de Balandra

africa ramirez

Gustau Muñoz

Balandra és un projecte jove. Té amb prou feines tres anys. I ja ha encadenat un èxit rere l’altre. Es nota que aquesta editorial respon a una idea molt clara i perfilada de les necessitats i les possibilitats d’un mercat editorial complicat i difícil, desarticulat, en el qual els camins per arribar al lector -i al comprador de llibres- potencialment interessat són  sovint inescrutables -com els designis de la Divina Providència.

Rere les idees, per descomptat, hi ha persones. En aquest cas hi ha una gran professional del món del llibre, que el coneix a fons i des de dins i que compta amb una llarga trajectòria. En efecte, Àfrica Ramirez, nascuda a Sueca, l’ànima de Balandra edicions, té una experiència acreditada en el sector, ha passat per editorials com Gregal o Tàndem, ha treballat com a autònoma i ha participat, i participa, en les associacions i els projectes col·lectius de les editorials valencianes. La seua aportació a l’Associació d’Editors del País Valencià (AEPV) o a una iniciativa tan interessant com Va de Llibres és notòria. La seua implicació en la Plaça del Llibre o en la Fira del Llibre, l’activitat incansable en presentacions, clubs de lectura i actes de tota mena, la presència a la Setmana del Llibre en Català acomboiant la Collita Valenciana, no passa desapercebuda, perquè a més hi aporta un segell inconfusible.

Un segell, tan necessari, de confiança i optimisme. En un ambient en què sovint abunden els mals averanys, perquè els colps rebuts i els problemes són incomptables, aquest tarannà encomanadís és molt d’agrair. I darrerament s’ha traduït en aquest projecte editorial incipient, però que ja ha retut fruits tangibles, i del qual es pot legítimament esperar molt, si les condicions ambientals ho permeten.

Balandra compta amb dues col·leccions, ara com ara: Literatures i Intervencions. En la primera, dedicada a narrativa, es poden trobar obres com Estribord, d’Adolf Beltran, una novel·la d’idees i de memòria escrita amb destresa narrativa, que ens evoca un món en descomposició reconstruït subtilment i des de la distància: una veu que convé escoltar i seguir. Una idea de l’editora que ha conegut un gran èxit ha estat Entre dones, un volum que recull les narracions de deu autores valencianes (Núria Cadenes, Isabel Canet Ferrer, Mercè Climent, Maria Josep Escrivà, Isabel Garcia Canet, Pepa Guardiola, Carme Manuel, Anna Moner, Lliris Picó i Raquel Ricart). Idea molt encertada, aquesta d’aplegar -com un senyal llançat al món de la cultura i a l’opinió- autores en plena forma creativa que denoten un fenomen nou i molt important: la irrupció decidida de les dones en la nostra cultura. Un tema fonamental del qual m’ocuparé en un altre moment. No és que no hi hagen hagut autores importants, en un moment o altre de la història, però convé subratllar la novetat quantitativa i qualitativa, en el context de la revolució feminista que marca -per a bé- la nostra època. Val a dir que aquest volum és representatiu d’un moment d’esclat literari -vegeu-ne la nòmina impressionant d’autores!- i que ha estat molt ben rebut. S’ha presentat arreu del País, en multitud d’actes que al remat enriqueixen la convivència cívica i la vida cultural. Editar és alguna cosa més que fabricar llibres. Entre dones inclou un epíleg de Maite Lacueva Lorenz que explica amb agudesa la trajectòria de les escriptores en la nostra literatura, les mancances històriques i la realitat actual, tan esperançadora. La memòria de les ones, de Pepa Guardiola, l’autora de Xàbia, és un dels darrers volums de la col·lecció, una novel·la on es fonen autobiografia i ficció a partir de la subjectivitat d’una dona que ha viscut molt, i que mira enrere, una aposta en sintonia amb altres autores de la literatura catalana actual, com Marta Rojals o Eva Baltasar. En una línia semblant cal esmentar Darreres oportunitats, d’Anna Lis, un aplec de relats molt apegats a la vida i als sentiments, a les emocions i a les situacions paradoxals que defineixen la quotidianitat.

Per la seua banda, la col·lecció Intervencions es va encetar amb un altre èxit editorial, Botiflers!!, d’Ignacio Blanco. A priori un recull de discursos parlamentaris d’un diputat d’Esquerra Unida a les Corts Valencianes no era precisament una hipòtesi editorial plausible o prometedora, però l’editora va tindre l’ull o la perspicàcia per adonar-se’n que aquest llibre enganxava, que l’autor -una persona creïble, honesta, que inspira confiança- aportava la veu combativa i els arguments irrebatibles que calia en un moment determinat, un temps d’ignomínia feliçment superat (de moment, és clar). Se n’han fet ja unes quantes edicions.

En aquesta col·lecció especialitzada en assaig polític hi ha altres volums interessants, com ara Ser valencians, de Ricard Pérez Casado, una reflexió de fons sobre el País -una reflexió personal, subjectiva, per descomptat, tot i que amb una certa voluntat d’objectivació-  a càrrec de l’ex alcalde de València, un dels pocs membres de la decisiva generació dels seixanta que es manté en actiu i amb la frescor intel·lectual de sempre.

País Valencià avui i demà, coordinat per Jordi Muñoz, recull aportacions de 21 autors i autores joves, en la trentena, que tenen un comú denominador generacional i que, en conjunt ens diuen: estem ací, som la generació del relleu, una generació lluitadora i compromesa, i alhora professionalment molt preparada. Les reflexions i les anàlisis recollides en aquestes pàgines valen la pena: és el País que perceben, estudien, s’estimen i viuen els qui ara l’han de fer, i l’estan fent.

País! País? País! -quin títol més eloqüent- és un volum coordinat per Nèstor Novell amb aportacions de vuit autors i autores (entre ells la vice-presidenta Monica Oltra) que corresponen a les intervencions a les “Converses de Maig”, organitzades per l’Ajuntament de Bellreguard (la Safor) el 2017. Temes com la cultura, els mitjans de comunicació, l’educació o la cohesió territorial hi són analitzats i ponderats. La introducció és del president de la Generalitat Ximo Puig. Pensar el país: una obligació i alhora una devoció. Pensem el país i fem política!, per tal que no ens el “pensen” i la facen per nosaltres… Com diria Joan Fuster, tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.

Un volum molt recomanable d’aquesta col·lecció és així mateix Els nous rostres del feixisme, de l’historiador i pensador polític Enzo Traverso, que vingué no fa molt de temps a València a uns debats organitzats per la Institució Alfons el Magnànim i parlà dels temes que tracta al llibre. Més actual impossible. La crisi dels refugiats, la immigració, el populisme reaccionari, les concomitàncies amb el feixisme històric, l’avanç de l’extrema dreta a Europa, la islamofòbia, l’antisemitisme amagat però no desaparegut, tot plegat qüestions que ens han de preocupar, i molt, si volem i lluitem per una societat lliure, democràtica i solidària. Enzo Traverso aporta claus molt valuoses per a la reflexió personal sobre totes aquestes xacres i dilemes del temps que vivim. (Recentment aquest llibre ha aparegut en castellà a Siglo XXI amb el títol equívoc de “El nuevo rostro de la derecha”. Molt més fidel i honesta la traducció de Balandra.)

Balandra és un projecte en construcció. En un moment en què les dones han fet un gran avanç en l’esfera pública -pensem en la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya Laura Borràs o en la nova directora de l’Institut Ramon Llull, Iolanda Batallé-, en la vida pública, en la Universitat i en el món cultural, superant hipoteques arrelades però injustes, és reconfortant veure com professionals com l’editora que hi ha rere Balandra, Àfrica Ramirez, impulsa amb encert una nau que evita esculls i solca airosa les ones, la mar de la nostra cultura. Una mar massa sovint encalmada i poc engrescadora, altres vegades empesa per tempestes que desarboren els vaixells millor armats. A veure si els temps que ens esperen no són massa “interessants” (en el sentit del proverbi xinès, que aconsella guardar-nos de temps massa interessants), però sí favorables a una navegació fructífera. La mar, per als valencians, sempre ha estat una presència reconfortant i oberta a mil aventures. En el panorama editorial valencià, en plena remodelació i expansió, amb nous projectes en marxa, amb l’acompanyament just i necessari de les institucions i els mitjans, amb un públic lector creixent, però assetjat per tots els problemes imaginables, aportacions com la de Balandra i la seua editora hi són una peça clau. Una aportació estimulant i molt d’agrair.

(“Notes de Lectura”, eldiario.es/cv)

País Valencià, Segle XXI © 2018 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER