De Companys a Puigdemont

MAS PERIODICO Fitxa policial del president de la Generalitat Lluís Companys. La foto és a l'Archivo Varela (Cadiz).  Sèrie sobre la guerra civil  
Foto: Fundació Josep Irla (FJI)

Pau Viciano

La imatge de Companys lliurat per Alemanya a Espanya, on seria afusellat sota l’acusació de rebel·lió, ha sorgit ‒no podia no sorgir‒ tot just s’ha sabut l’empresonament de Puigdemont en territori alemany. Evidentment, ni la República Federal és el Reich de Hitler ni l’Estat autonòmic és l’Espanya de Franco, ni Puigdemont corre el perill de ser afusellat. Sobretot, perquè la pena de mort no figura en l’ordenament jurídic espanyol… De fet, acusat d’un delicte tan greu com el de rebel·lió, es veu amenaçat per les màximes penes vigents. L’Alemanya i l’Espanya no són aquells dos règims feixistes, és cert, però tanmateix les analogies entre Companys i Puigdemont haurien de torbar la consciència dels demòcrates alemanys. Que el Regne d’Espanya siga una democràcia en els procediments electorals i, formalment, en el seu entramat institucional, no es garantia per concedir l’extradició del president català.

La democràcia no és una qüestió de blanc o negre: hi ha tota una gradació de grisos que depèn no sols de l’ordenament legal sinó de les pràctiques reals i del que podríem anomenar cultura política. I això no sols en les institucions estatals sinó també en la societat civil, començant pels mitjans de comunicació. I a l’hora d’avaluar els grisos de la democràcia a l’espanyola, els analistes internacionals han denunciat l’escassa independència del seu poder judicial. De fet, va ser en aquest àmbit tan sensible, com en el dels aparells policials o l’exèrcit, on les continuïtats amb el franquisme van ser més evidents. Convé recordar que les democràcies també han comès i cometen injustícies fora i dins de les seues fronteres. I Espanya ha quedat sovint en evidència davant les condemnes d’organismes internacions que vetllen pels drets humans.

Dir, com han fet certes autoritats alemanyes, que, en venir la demanda d’extradició d’un estat democràtic com Espanya, no hi hauria motius per oposar-s’hi, és fer gala del famós esperit prussià. Aquest esperit no és el del militarisme, com sovint es creu, sinó el de l’“Estat de dret”. Una idea de legalitat que considera que qualsevol llei, pel fet d’haver estat dictada per una autoritat constituïda, és legítima i ha de ser obeïda. Fou aquest esperit legalista el que va permetre desplegar el nazisme sense haver d’abolir la Constitució de Weimar. A diferència de Franco, l’accés de Hitler al poder va seguir les vies legals i, fent servir un article constitucional, com a Canceller va rebre del Parlament alemany els poders especials que li van permetre d’implantar la dictadura nazi. Evidentment, es va subvertir el sentit democràtic de la Constitució de Weimar, però formalment va quedar vigent fins que fou abolida per… les forces militars aliades en 1945.

Amb tot aquest passat, la República Federal Alemanya hauria de ser especialment cautelosa i garantista a l’hora de jutjar el cas Puigdemont. Hi ha elements molt clars de la motivació política de la persecució judicial a què estan sotmesos ell i els altres dirigents i ciutadans catalans. L’anticatalanisme que exciten constantment la majoria els mitjans de comunicació espanyols, l’odi i la xenofòbia que campa per les xarxes socials, les declaracions d’altes autoritats espanyoles que no s’adiuen amb la separació de poders, tot plegat no juga en favor d’un judici imparcial en cas que es produís l’extradició. Els demòcrates alemanys ho tenen clar. Veurem si les autoritats de la República Federal estan a la seua alçada.

País Valencià, Segle XXI © 2018 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER