En marxa el cop de l’Estat a les institucions catalanes

WhatsApp-Image-2017-09-20-at-10.40.28-20104326-768x432

José Antich

Catalunya viu en aquestes hores difícils un cop de l’Estat contra les seves institucions i la democràcia. Un cop tou que té diferents fronts i que pretén per la via dels fets liquidar l’autonomia catalana, assetjar el president i el conjunt del Govern, instaurar un estat de terror i de por en la ciutadania i, finalment, impedir el referèndum del pròxim 1 d’octubre. La repressió és de tal magnitud que en aquests moments l’estat de dret a Catalunya i les llibertats civils -de manifestació, d’opinió, de premsa, d’empresa- estan seriosament en risc, amenaçades, i així, amb aquestes dures paraules, i perquè no dir-ho, amb tristesa i preocupació profunda, s’ha de dir.

L’Estat ha fet un pas molt perillós, segurament, sense valorar prou bé el moviment que duia a terme. El microclima colpista de Madrid, sempre disposat a solucionar les coses per la força. L’Estat ha dut a terme un moviment a la desesperada de qui sap que només per la força pot impedir el normal funcionament de la democràcia a Catalunya. Important-li poc el posar en risc la convivència a Catalunya teixida durant generacions i que la dictadura franquista lluny d’esquerdar va ajudar a cohesionar. Amb tota seguretat, no serà diferent en aquesta ocasió, més enllà de governants i partits que en comptes d’acceptar que el 80% dels catalans volien votar han optat per mesures coercitives sense base legal i impròpies d’una democràcia occidental. Però això, també ho saben ells.

A aquesta provocació, perquè, al cap i a la fi, no és cap altra cosa, s’ha de respondre amb serenitat i amb fermesa. Amb la mateixa serenitat que el poble de Catalunya ha fet gala des de l’any 2010 en què el Tribunal Constitucional va liquidar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i que després, a través de mobilitzacions milionàries als carrers, ha reivindicat primer el pacte fiscal, més tard l’estat propi i finalment la independència de Catalunya. La revolució dels somriures, com ha estat conegut el moviment català, que ha admirat Europa, ha de seguir igual sense moure’s ni un mil·límetre del seu hàbitat natural i no caure en les provocacions que està rebent. El somriure i els clavells. Contundència i serenitat. Aquest ha de ser el marc de la rèplica que impulsin les entitats sobiranistes.

Però la resposta també ha de ser ferma i inequívoca per part del Govern i de les institucions catalanes. La democràcia només es pot defensar amb més democràcia i d’aquest camí no ha d’apartar-se en aquesta hora difícil davant de la repressió i les amenaces que està rebent. El referèndum de l’1 d’octubre és avui més necessari que mai i els demòcrates, siguin independentistes o no, estan cridats a respondre amb el seu vot al cop de l’Estat que s’està produint a Catalunya. Les urnes han d’omplir-se de paperetes i l’aïllament del Partit Popular ha de fer-se evident amb sis, amb nos i amb vots nuls. Són els ciutadans els que estan convocats a donar aquesta resposta més enllà del que decideixi o pensi aquest o un altre partit polític.

Fa ja molt temps que al Partit Popular el conflicte català se li va escapar de les mans i ha portat Espanya a un atzucac. Els seus socis, Ciutadans i Partit Socialista són igual de responsables. Sobretot, els segons, que han renunciat a la seva història i han perdut la seva identitat. L’envit no és fàcil i els temps de l’equidistància i de les zones de confort han desaparegut. És el preu que han de pagar per deixar la política en mans de la justícia i de la policia. Per renunciar a l’acord i al pacte. Pel pensament únic i l’atac a la democràcia. Per tot això, cal ser al costat de les institucions catalanes. Del Govern i del Parlament. Perquè només així els catalans podrem defensar la democràcia.

 

(Publicat a elnacional.cat, 20 de setembre de 2017)

País Valencià, Segle XXI © 2017 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER