Vicent Marzà
La ciutadania valenciana, greument, ha escollit. Permeteu-me aquesta frase estellesiana per il·lustrar l´actitud decidida de la immensa majoria de la societat civil valenciana en la reclamació d´un finançament just, en consonància amb les necessitats de la nostra població i els seus serveis públics, i en l´exigència que el Govern de Madrid abandone el seu tracte despectiu cap als drets dels valencians i valencianes. Les diverses iniciatives, hagen partit de la mateixa societat civil, les Corts o el propi Consell, demostren una determinació ferma en reclamar un tracte just.
Però la reivindicació del tracte just no prové només d´un sistema de finançament que ens ofega. També naix del maltractament sistemàtic que patim per part dels Pressupostos Generals de l´Estat, és a dir, per la inversió directa del Govern espanyol al País Valencià. Ens hem trobat discriminacions inexplicables, com el menyspreu per al transport públic a l´àrea metropolitana de València, en contrast amb les inversions de Madrid, Barcelona o Sevilla. Al Ministeri de Foment han escoltat, en veu de l´alcalde Joan Ribó, la fartera i la indignació de la ciutadania del Cap i Casal. Però ells, com si plogués.
Les inversions territorials, en cultura també, continuen greument penalitzades. Un any més, els espais culturals i els festivals valencians veuen com, inexplicablement, es tornen pràcticament invisibles per al Ministeri de Cultura. Hi posaré tres exemples gràfics.
L’Institut Valencià d´Art Modern. Tant la Conselleria de Cultura com l´equip directiu del museu volem que l’IVAM recupere el seu paper referent com a espai d´art modern d’aquesta riba del Mediterrani, després d´anys de mal-govern i (presumpta) corrupció de persones que se n´aprofitaven per omplir-se les butxaques de diners i de desvergonyiment. Però el ministeri prefereix invertir en altres espais museogràfics i margina l´IVAM: Reina Sofia 37 milions, Macba1 milió, IVAM… 171.000 euros. Trist. Tot i això, la Generalitat manté una aposta ferma i l´IVAM serà cada dia millor, però sense ajuda del ministeri el camí és més difícil.
El Palau de les Arts. Altres òperes espanyoles mereixen unes inversions de l´Estat que l´òpera valenciana no rep. És difícil d´explicar com, a banda del Teatro Real de Madrid (9 milions) o el Liceu de Barcelona (7 milions), les Arts rep 600.000 euros enfront d´espais similars com la Maestranza de Sevilla que reben 1,6 milions. I tinguem-ho clar: això no són xifres fredes, sinó que són llocs de treball i capacitat de retindre talent artístic als àmbits de la música, el cant i la dansa al voltant d´aquest equipament cultural públic.
Sagunt a Escena. El principal festival d´arts escèniques del país rep zero (0) euros de subvenció estatal. Zero, que contrasten amb els 41.000 d´Olmedo o els 80.000 del Castell de Peralada. Per què aquest menyspreu al teatre valencià? Com es pot explicar?
Diversos diputats valencians i jo mateix ens vam reunir fa mesos a Madrid per intentar bastir un front valencià per reivindicar millors inversions en cultura als PGE. A aquella reunió, esperançadora, van acudir representats de tots els partits, tret del PP al·legant motius d´agenda però manifestant-hi interés. Tot el que es va parlar, paper mullat. Els esforços, inútils. El diàleg, per a sords. Malauradament, el Govern de Rajoy no escolta i els diputats valencians de PP i Ciudadanos han decidit comportar-se com si foren de Segòvia, Astúries o Cadis. Perquè com a diputats valencians han deixat molt que desitjar.
Tot i l´infrafinançament, la Conselleria de Cultura aposta fort i augmenta les inversions any rere any. El pressupost cultural ha passat de 79 milions en 2015 a 97 en 2017, un 22,3% més. Més de deu milions en ajudes a la producció van directes als sectors culturals valencians. Esforços inversament proporcionals als del Ministeri de Cultura al nostre país, com la resta del govern de Mariano Rajoy. Ja n´hi ha prou. Els valencians i valencianes ja no demanem sinó que exigim un tracte just com a valencians i valencianes. Un finançament just per poder oferir serveis públics dignes per a les persones. Inversions en infraestructures clau per a la nostra economia. I un tracte just, també en cultura, perquè els nostres sectors culturals, els seus treballadors i el públic s´ho mereixen. No defallirem en aquesta reivindicació imprescindible fins que es faça justícia.
Vicent Marzà és conseller d’Educació i Cultura de la Generalitat Valenciana. Article publicat a Levante-EMV el 19 de juny 2017.
